Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/505

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


guaio
470


tormënc, la mort manacia D’mille e mille lùs pur strada: / Guai, tormentg’, la mort manaccea DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); b) la vita é cörta plëna de guai, y scebëgn ch’i sun piciadëssa, möri inozënta dales acüses de Golo la vita è curta plena de guai, e sebengn’ ch’i sung peccatrize, mouri innozenta dalles accuses de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

guaio (gad., Badia) ↦ guaio.

guant Ⓔ ahd. giwant (EWD 3, 451) 6 1828 guant (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63)
gad. guant mar. guant Badia guant grd. guant fas. guant caz. guant fod. guánt LD guant MdR guant
s.m. Ⓜ guanc
capo d’abbigliamento (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ abito, vestito, indumento Ⓓ Gewand, Kleid ◇ a) Vo uemes jide dant, / Tulëve l bel guant! Vo uemes ſhide dant, / Tulëve l bel guant! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); b) Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel Schí de longo a tó ‘l plu bel govant, vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) Iö l’à dè a la lavadëssa, ël ê n püch sporco. Ći guant vorëise vistì? Jeu l’ha dè a la lavadëssa; ël ê ‘ǹ püc sporco. Çhi gúant vorëise vistì? DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR); d) portà chiò sobit dal vestir l più bel guant che aon portà clò subit dal vestir el plu bel goànt, che aòng SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) Porteie debot l plu bel guánt che nos on Porteie debòt el plu bel goant che nos òng DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); f) Dlunch â la jënt da paur lascé vëies, taché le frel sö na brocia, metü da pert la roda, trat indos le plü bel guant Dlunc ā la jent da paur lascè vouies, tacchè ‘l frell souna brōccia, m’tù dapert la roda, tratt indōs ‘l plou bell guant DeclaraJM, SantaGenofefa1878:103 (Badia); g) Dui levic y le mantel, oh ci bel guant! / Y en paramënta le Signur Primiziant Dui Leviti e l’mantel, oh tgi bell guant! / E ing paramainta l’Signor Primiziant PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
guant da plura (gad.) Ⓘ bruno Ⓓ Trauerkleidung ◇ a) Bele scialdi vedli y dai ciavëis blanc portâi inlaota le guant da plüra Belle scealdi vedli e dai ciaveis blanc’ purtāi illaota ‘l guant da plura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:112 (Badia).

guant (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., LD, MdR) ↦

guant.

guánt (fod.) ↦ guant.

guardia Ⓔ it. guardia 6 1833 guardia (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263)
gad. guardia mar. guardia Badia guardia grd. guardia fas. guardia fod. guardia col. guardia amp. guardia MdR guardia
s.f. sg.
azione protratta a fini di custodia, sorveglianza, vigilanza, protezione (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ guardia, vigilanza Ⓓ Aufsicht, Wache ◇ a) Co podess pa fidé le Monarca a de te’ jënt la guardia de süa augusta persona e de so trono, la defeja de sü sudić e de la patria? Cò podess pa fidé le Monarca a de tä ĝënt la gúardia de süa augusta persona e de sò trono, la defeŝa de sü sudditg e de la patria? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:263 (MdR); b) La roba te mantënies cun avëi scialdi bën cura, / Starà for dalonc i leresc, finché la guardia dura. La ròba të mantëgnes con avëi ŝàldi bëŋ cura, / Starà fort da lonĉ i leres̄, fiŋchè la guardia dura. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) Le soldá de guardia, ch’i le messâ lascé odëi a jënt, ne n’â n’ora de pesc, mo al ne le fajô nia ingert ‘L soldà d’guardia, ch’i ‘l messā lascè udei a jent, nen ā ng n’ora d’pesc’, mo el nel fajō nia ingērt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia)
s.f. Ⓜ guardies
militare o civile cui è demandato il compito di custodia o vigilanza (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ guardia Ⓓ Aufseher ◇ a) Rové ala porta dl ciastel cun süa compagnia le grof dá ordin al araldo, trombetier, de soné le corn por sëgn, ch’ël ê dan man y la guardia söla tor respogn al segnal. R’vè alla porta d’l ciastell cung sua compagnia ‘l grof dà ordine all’ araldo, trombettiěr, d’sonè ‘l cŏr pur sengn’, ch’el ē dang mang’ e la guardia soulla torr respogn’ al signal. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia)
guardia dla finanza (fod. Pz 1989) Ⓘ doganiere Ⓓ Zollbeamter ◇ a) Le guardie de la finanza di e not in ronda come se no fossa auter che ladri a Col e Vinaulonch Le guardie della finanza dì e nott’ in ronda come se non fossa auter che ladri a Coll e Vinallongo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ◆ sté de guardia (gad. P/P 1966, MdR) Ⓘ stare di guardia Ⓓ Wache halten ◇ a) Mineste ch’i superiori ne ćiare e n’abe n’atra cüra che ch’i soldas porte les ermes, feje l’ejerzize, marcëie, stie de guardia, ec.? Mineste ch’i superiori ne çhiare e n’abbe [n’] atra cüra che ch’i soldas porte les ärmes, feŝe l’eŝercize, [marćiëje,] stie de gúardia, ec.? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:265 (MdR); b) Finamai chi vedli soldas induris, che â tan d’agn batü sot ala bandira dl conte, y iló stô de guardia söi portuns dl ciastel, ’ci chi ê scomöc Finmai chi vedli soldas indurīs, che ā tan d’angn’ battù soutt alla bandīra d’l conte, e illò stē de guardia su i purtungs d’l ciastell, ci chi è scomoutg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia) ◆ tegnì guardia (gad.) Ⓘ stare di guardia Ⓓ Wache halten ◇ a) y á dé comando a Guelfo de tigní guardia söles portes de ciastel, acioche degügn pois fora e à dè comando a Guelfo d’tignì guardia soulles portes d’ciastell, acceocche d’gungn’ posse fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia)
verda.

guardia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., col., amp., MdR) ↦ guardia.

guarì (amp.) ↦ varì.

guarnà (col., amp.) ↦ goerné.

guarnà (amp.) ↦ goernà.

Guascogna (grd., fas., fod.) ↦ Gascogna.

guastà (amp.) ↦ guasté.

guasté Ⓔ it. guastare 6 1873 guastà (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40)
amp. guastà
v.tr. Ⓜ guasta
rovinare, ridurre in cattivo stato (amp.) Ⓘ guastare, rovinare Ⓓ beschädigen, ruinieren ☝ ruiné
se guasté (amp.) Ⓘ guastarsi, rovinarsi Ⓓ sich ruinieren, kaputtgehen ◇ a) El nosc gato, ‘l é śù via / Me despiaje, in verità / Coscì gran manegeria / Ra scomenza a se guastà. El nòs gatto, le zù via / Me despiage, in verità / Cosci gran manegeria / Ra scomenza, a se guastà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:40 (amp.).

gucia Ⓔ zu frl. gucie ‘maglia’ (GsellMM) 6 1844 gucia (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
fod. gucia amp. gucia
s.f. Ⓜ guces
indumento esterno di maglia di lana o di cotone, di forma e colori vari, che ricopre la parte superiore del corpo (fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986) Ⓘ maglione, giacca di lana, maglia Ⓓ Pullover, Wolljacke