Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/197

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ciapé
162


les tan che segur! Se fin Salomon n’i mutscha, / Ve faral’s a vo na putcha?? / Me faſei un’g drê mus dur; / S’ no ve giàplês tan’g segur! PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.)
6 mettere al mondo bambini (grd.) Ⓘ avere figli Ⓓ ein Kind bekommen ◇ a) Les ie tel vedla pestes, / Che n’à mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / Y sauta n crëp ca y là. Les ie tel vedla pestes, / Ke n’a mo mei giapà. / Les ie mpo mo lestes / I sauta n krëp ka i la. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.)
7 assumere, fare propria una qualità, una forma, un attributo; avere come risultato, come effetto (amp.) Ⓘ prendere Ⓓ bekommen ◇ a) O se see un talaran / a firà sun chel paré, / sta canzon da zarlatan / ra ciapaa pì conzié. O se sève un talaràn / a firà sun chel paré, / sta canz̄ón da z̄arlatàn / ra ciapava pi conz̄ié. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.)
8 cogliere, sorprendere (grd., fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp.) Ⓘ trovare Ⓓ antreffen ◇ a) chëst la tol, y va debota tla majon, ulache si auter fi fova pendù, y l giapa mo te liet kæst la tol, y va debotta tælla massong, ullà kœ si auter fì fova pendù, y l’giappa mo tœ liet PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) Chësta fëna ie stata drë śën giapeda tl adultere. chesta fanna ie statta dredeseng tgiapéda in tel adultére. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) ‘L é ra prim bestia che vedon / Śà noe ane r’on ciapada / Sote un sas in padeon. Le ra prim bestia che vedόn / Za nòe ane, ròn ciapàda / Sόtte un sas in padeόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.)
9 riferito ad atti violenti, buscare, beccare oppure a cose spiacevoli e dannose, subire, patire (fas.) Ⓘ prendere, ricevere Ⓓ bekommen ◇ a) Ma fam e colpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / N’é ciapà gio giusta teis, / Ogni dì e no soul ogni meis. Ma fam e kolpes e bastonade / Forade, gofes e legnade / Ne čapà jo justa téis, / Ogni dì e no soul ogni méis. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); b) Enfati sentì ades n bel azident / Coche i à ciapà n bel spaent. Infatti sentì adés ‘n bel azidént / Ko ke i ha čapà n bel spavént. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.)
10 mettere in atto, attuare (amp.) Ⓘ prendere Ⓓ umsetzen ◇ a) E par chi che patisce / E che à biśoign de conprà, / I ciapa e istituisce / Senzoutro el marcà. E par chí che patisce / E che á bisogn de comprá, / I ciappa e istituisce / Senz’autro el marcá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
11 occupare con la forza (fas.) Ⓘ conquistare Ⓓ erobern ◇ a) al temp del prim Re de Cipro dopo che l’é stat ciapà la Tera Santa da Gotifrè di Buglione al temp del prim Re de Cipro dopo che l’è stat ciapà la Terra Santa da Gottifrè di Buglione SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
ciapé cuer (amp.) Ⓘ avere il coraggio Ⓓ den Mut finden ◇ a) Alora éi ciapà cuore, / E m’éi resolto continuà Allora ei ciappá cuore, / E m’ei resolto continuá Anonim, Monumento1873:1 (amp.) ◆ ciapé da cef (fas.) Ⓘ cominciare dall’ inizio Ⓓ vom Anfang an beginnen ◇ a) Ades orime duc i ujes e duta la fenestres e armeres, perché ciape da cef e vae dò e dò. Ades urime duc i uʒ̉es e duta la fenestres e armeres, perke čape da čef e vae do e do. BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.) ◆ ciapé de retourn (fas.) Ⓘ riavere Ⓓ wiederbekommen ◇ a) l’é vegnù to fra, e to père à mazà n vedel engrassà, percheche l l’à ciapà san de retorn l’é vegnú to frà, e to pére a mazzá un vedél ingrassá, perché che ‘l l’a tgjapá san de retorn HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (fas.) ◆ ciapé su 1 (grd. G 1923, fas.) Ⓘ prender su e andare Ⓓ nehmen und gehen ◇ a) G’é vegnù l’estro de jir per l mondo. L ciapa sù e l se n va. G’ö vegnù l’estro dö schir per al mondo. Al tschappa sù ö’l sin va. ZacchiaGB, ContieFasciane1858*:1 (bra.) 2 (fas. DA 1973; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ buscare, contrarre, prendersi Ⓓ sich etwas zuziehen ◇ a) "Che berdon él po chiò, no me tire po massa da vejin, che magari me ciape sù poies." "Ke berdon el po kiò, no me tire po masa da veʒ̉in, ke magari me čape su pojes". BrunelG, Cianbolpin1866:14 (bra.) ◆ ciapé su l trentun (amp.) Ⓘ prender su e andare Ⓓ nehmen und gehen ◇ a) ‘L é da feise mereea, / Ch’i no ciape su el trentun / Ch’i no dighe a r’assenblea / Ve saludo, adio comun. Le da feise mereea, / chi no ciape su el trent’ un / Chi no dighe ara semblea / Ve saludo adio Comun. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.) ◆

se ciapé (amp.) Ⓘ buscarsi Ⓓ sich etwas zuziehen ◇ a) A śì su par sta montes, poereto, / Un gran sfardor el s’à ciapà de peto. Ah zì su par sta montes, poeretto, / Un gran sfardor el s’ ha ciapà de petto. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.) ◆ se les ciapé (fas.) Ⓘ prenderle Ⓓ Prügel beziehen ◇ a) Parché ogneun aea paura / De ciaparsele per la so braura. Parkè ognùn aéa paùra / De čiapársele per la so braùra. BrunelG, MusciatSalin1845:8 (bra.).

ciapé (fod., LD) ↦ ciapé2.

ciapel Ⓔ CAPPELLUS (EWD 2, 152) 6 1763 ciapel ‘pileus’; ciapel de stram ‘pileus stramineus’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. ciapel mar. ćiapel Badia ćiapel grd. ciapel fas. ciapel bra. ciapel fod. ciapel amp. ciapel LD ciapel
s.m. Ⓜ ciapiei
copricapo maschile o femminile (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cappello Ⓓ Hut ◇ a) Nosc ciapel dala cocarda / Ghela-foscia y blancia-vërda Nos çhiappel dalla cocarda / Ghella - fossa e blançhia - várda PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); b) al veit sunsora l sas una bela signora col ciapel vert a usanza dei todesć al veit sun sora al sas unô bellô siŋorô col tschapel vört a usanzô dei todöscht ZacchiaGB, MärchenSagen1858*:3 (bra.); c) Mirete, y sce tu cunësces y tu ses de vester bel, / No te lauré cun vic, o cun purté aut y stort l ciapel. Miratë, y ŝë tu cunës̄es y tu ses de vöster böll, / No të laurè con viĉ, o con purté aut y stòrt ‘l tgiapöll. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Sul ciapel ’es à un deśio, / E s’à da dì el vero / ’Es vorae el struzo intiero. Sul ciapel e s’ ha un desio, / E s’ ha da dì el vero / Es vorae el struzzo intiero. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); e) I omi se desmostrâ plëgns de respet sciöche sc’ ai foss te dlijia, col ciapel sot le brac I ommi sè desmostrā plengn’s d’respett sceoucch s’ ei foss’ te dlisia, col ciapell soutt ‘l bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:118 (Badia)
mete su l ciapel (amp.) Ⓘ mettersi il cappello Ⓓ den Hut aufsetzen ◇ a) Beté su ‘l ciapel, / Chel fato da "scalon", ma chel pì bel Betè su el ciapel, / Chel fato da Scalon, ma chel pì bel DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

ciapel (gad., grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ ciapel.

ćiapel (mar., Badia) ↦ ciapel.

ciapèr (fas., caz.) ↦ ciapé2.

ciapo (amp.) ↦ clap.

Ciapuin (fas.) ↦ Capion.

ciar (bra., moe.) ↦ cer.

ciar Ⓔ CARRUS (EWD 2, 154) 6 1763 ciàr ‘carrus, traha’ (Bartolomei1763-1976:73)
gad. ciar mar. ćiar Badia ćiar grd. ciar fas. cèr bra. ciar moe. ciar fod. ciar amp. ciar LD ciar
s.m. Ⓜ ciars