Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/195

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


cianté
160


ciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); d) l sent dalenc che a sia cèsa i sona e i cianta più che mai el sent da lensc che a sia cièsa i sona e i cianta plu che mai SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); e) Intratan vëgn le fi plü vedl dal ciampopré, y tl rové daimpró a ciasa, sëntel a soné y a cianté. Intratang vagn ‘l fì pleù vèdel dal ciampprè, e in tel rovè dainprò a ciàsa, sant’l a sonè e a ciantè. FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); f) canche l univa daujin ala cësa, audel che i sunova, y ch’i ciantova chël tant ch’i pudova cang ch’el univa da usin alla ciäsa, aude’l ch’i sunàa, i chi ciantòa chel tang chi pudòa SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); g) e canch’el torna, e vegnia senpre pì vejin a ciasa, ‘l à sentù, ch’i sonaa e i ciantaa e canch’el torna, e vegniva sempre pi vegin a ciasa, l’ha sentù, ch’i sonava e i ciantava ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); h) Cánche se ciánta e craia / Se i sent segur nfin / Via n fonz de Davedin Quaŋ che se çhianta e craja / Se i sent segur infiŋ / Via in fonz de Davediŋ PescostaC, OrghenPlie1843-2013:428 (fod.); i) Su, cianton, che ‘l é de iusto: / Rudiferia e po no pì! Su, c’ianton, che l’è de justo: / Rudiferia e po no pì! ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); j) Ne l’ëise aldí incö ciantan / Can’ al ofrî dl cil le pan, / N prou ch’ais na te usc / Olá n él? Sun ma susc. Në laissë aldì incö tgiantang / Cang Al offrì dël Tsil ël pang, / En Pro ch’ai na te us / Ollà n’ëllë? Sung ma sus. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); k) Aesse scrit ence dotrei cianzons, ma i Fascegn cianta dut per talian. Aössö scrit öntscho dotrei tschanzongs, mô i Faschöin tschanta dut per talian. ZacchiaGB, FamilieNobile1858*:2 (bra.); l) Sciöche Dante cianté oressi en lënga ladina / De na Mëssa novela la Comedia divina. Söcche Dante tgiantè oressi in leinga ladina / De na Mássa novella la Commedia divina. PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
v.tr. Ⓜ cianta
eseguire una melodia vocale (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cantare Ⓓ singen ◇ a) O selinità festiva! / Ciantes tu, che duc audiva. / Ie ulësse na santa viva. O selinità festiva! / Ciantes tu, ke duc udiva. / Ie ulës na santa viva. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Par sta ota conpatì, / se delves no i r’ éi ciantada Par sta òta conpatì, / se delvès no i r’ ei ciantada DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.); c) Gnide ca, ciantun fortüna / Deboriada nos ladins Gnide ca, ciantung fortuna / De buriada nos Ladings DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); d) Amez alté le Santiscim, por cianté le Tantum ergo Amez ältè l’Santissimo, per tgiangè l Tantum ergo PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
cianté do (grd.) Ⓘ seguire nel canto Ⓓ nachsingen ◇ a) Giauride su la musa / Y duc ciantëde do. / Degun ne tire scusa Giauride su la musa / I duc ciantëde do. / Degun ne tire skusa PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.) ◆

i la cianté (gad.) Ⓘ cantargliele a qualcuno Ⓓ die Leviten lesen ◇ a) Ne vëigheste che l’Orco é gran sciöche na munt! / Sciampa te stüa y téte l’ega santa! / I me tëmi scenó che l’Orco t’ la cianta. Ne vêgheste ch’l’Orco é gran sciöch’ na munt! / Sciampa te stüa y tèt’ l’ega santa! / I me tëme scenò che l’Orco t’ la ćianta. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:235 (Badia) ◆ se la cianté (gad.) Ⓘ canticchiare Ⓓ vor sich hin singen ◇ a) ai s’abina y se sënta, / s’ la cunta o s’ la cianta / sciöche mai se le dá, / fin ch’ai n á assá. ai s’ abina y se sënta, / se la cunta o s’ la ćianta / sciöche mai s’ al dà, / finch’ ai n’à assà. PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia).

cianté (gad., grd., fod., LD) ↦ cianté.

ćianté (mar.) ↦ cianté.

ćiantè (Badia, MdR) ↦ cianté.

ciantèr (fas., caz.) ↦ cianté.

ciantia Ⓔ CANTlCA (Plural von CANTlCUM) (EWD 2, 151) 6 1833 çhiantia (DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:252)
gad. ciantia mar. ćiancia Badia ćiantia grd. ciantia fas. ciantia fod. ciántia col. ciantia LD ciantia MdR ćiantia
s.f. Ⓜ cianties
1 composizione per canti e strumenti (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ canzone Ⓓ Lied ◇ a) spo sce la löna ilominâ le ciastel, se la godô la contëssa sora a soné te süa ciamena le laut por acompagné val’ ciantia devota spo se la luna illuminā ‘l ciastell, s’ la godō la contessa sŏra a sonè te sua ciamena ‘l laut pur accompagnè val ciantia devota DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia); b) Por la Mëssa novela en onur de Dî. / Te beles cianties ne n’uns’ mai aldí Per la Mássa novella in onur de Díe. / Te belles tgianties ne n’ungs mai aldì PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 atto o discorso che si ripete con esasperante monotonia (MdR) Ⓘ canzone Ⓓ Leier ◇ a) Scé, scé, chësta é la ćiantia de tüć i sartus! - Ëise fat vost cunt? Ŝé, ŝé, quësta é la çhiantia de tütg i sartùs! - Ëise fat vost cunt? DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:252 (MdR)
cianzon.

ciantia (gad., grd., fas., col., LD) ↦ ciantia.

ciántia (fod.) ↦ ciantia.

ćiantia (Badia, MdR) ↦ ciantia.

Cianton de Bertol 6 1866 Čanton de Bertol (BrunelG, Cianbolpin1866:8)
fas. Cianton de Bértol
topon.
zona del paese di canazei (fas.) Ⓘ Cianton de Bertol Ⓓ Cianton de Bertol ◇ a) Zacan l’à troà sul Cianton de Bértol doi veies, che i se recordèa zeche Zacan l a troà sul Čanton de Bertol doi vejes, ke i se recordea zeke BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.).

Cianton de Bértol (fas.) ↦ Cianton de Bertol.

ciantor (fas.) ↦ ciantour.

ciantour Ⓔ it. cantore (EWD 2, 150) 6 1860 cantore pl. (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. cantur Badia cantur fas. ciantor fod. cantor amp. cantor LD ciantour
s.m.f. Ⓜ ciantours, ciantoura, ciantoures
chi canta in un coro (gad., fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ corista, cantore Ⓓ Chorsänger, Chorist ◇ a) Ra musica sentì, sentì i cantore, / Ch’i cianta ancuoi parpedevia anche lore. Ra musica sentì, sentì i cantore, / Ch’i cianta anquoi par pede via anche lore. DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); b) O cari bi pici tiers, os sëis i famoji canturs? O cari bi piccei tirz, os seis i famosi cantori? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

ciantour (LD) ↦ ciantour.

cianzon Ⓔ it. canzone (EWD 2, 150) 6 1844 canz̄ón (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110)
fas. cianzon bra. cianzon fod. canzon, ciancion amp. canzon
s.f. Ⓜ cianzons
1 composizione per canti e strumenti (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M