Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/175

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


chel
140


1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ quello Ⓓ jener ◇ a) Tö t’as schivé dai poc / y dal ce da müsc, chël burt cotal Tö t has schive dai potsch / E dal tgië da müsch, käll burt cotal PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia); b) I vën duc chëi da Bula, / Ciantan, sunan, cigan. I vën duc këi da Bula, / Ciantan, sunan, cigan. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Ma chel ge à responù a so père: vèrda! gé te serve jà tenc de egn Ma chel j’á responú a so pére: vérda! je te serve shà teng d’eng HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); d) Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc a chëla nlo. Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass a calla ‘ngló. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) I avesse inće do marëna da scrì zacotant de lëtres. / Chëles pò bëin aspetè ëles. J’avesse inçhié dò marënna da scri zacotant de lëttres. / Quëlles pò bëiǹ aspettè ëlles. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); f) No vorae śì de mente / de dì algo del cassier: / Chel ra porta ben zimada, / parché ‘l à ra cassa in man No vorave zi de mente / de di algo del casiér: / Chel ra pòrta ben z̄imada, / parché l’a ra casa in man DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.); g) Coscì tropa jent / Tant chi da vejin / Che chi da lonc n migolin / Restassa zenza sacrament. Cosi tropa sent / Tant chi da vesin / Che chi da lontc un migolin / Restassa zenza Sacrament. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); h) Al á odü l’Orco daimpró da cortina / ch’al i parô impröma le ciaval dl Fujina. / Mo chël ne fôl ch’al fô a Bornech Al á odü l’Orco damprò da cortina / ch’al i parô imprüma l’ćiaval dl Fojina. / Ma chël ne fovel ch’al foa a Bornech PescostaC, OrcoIocl1858-1994:231 (Badia); i) La sumënza ie la parola de Die. Chëla che toma sula streda ie chëi, che la scota su, ma prëst do vën l malan, y i la tol dal cuer La sumënza jè la paròla di Die. Chëlla chë toma sulla strèda jè chëi, chë la scota su, ma prëst dò vëŋ ‘l malàŋ, y jë la tol dal cuer VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); j) Pënsa, cotan de pëis, ch’al te fô le ritorno dai Mori, che te me dijôs, chël sará to ultimo iade. Pengsa, cutang d’peis, ch’el t’ fō ‘l ritorno dai Mōri, che t’ m’dijōs, chel sarà to ultimo iade. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:109 (Badia)
2 pronome relativo generalizzante (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ quello, chi Ⓓ derjenige ◇ a) Ma chëst te dighe ben / mio pico bon Tomesc / chël che i prevesc fesc / per ades ti lascia n pesc. Mo chas te dige ben / mio picco bon Thomes / chal che i preves fes / per ades ti lassa impes PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) Mi seniëur pere, respuend l fi, sce chël, ch’à perdù chësta bëursa, fossa restà pendù te liet, sciche ie, ne l’ëssel perduda. Mi segnœur pere, respuend l’fì, sche kœl, k’a perdù kæsta bœursa, fossa ræstà pendù te liet, schkœ je, ne l’æssel perdùda. PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); c) Chël de os, che é zënza picé, i tires la pröma pera ados ad ëra. Cal de os, che é zanza pitgiö, i tire la prüma péra ados ad alla. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); d) Chi che confessa d’avëi falè / Mostra ch’ëi vó s’emendè; / Chi che n’ó mai ester ingianà / Mostra ch’ëi ama i pićià. Chi che confessa d’avëi fallè / Mostra ch’ëi vó s’ emendè; / Chi che n’ó mai estr ingiannà / Mostra ch’ëi ama i piçhià. DeRüM, ZeichenBesserung1833-1995:289 (MdR); e) Ince a düc chi co é encö atló / Aodi iu benedisciun Intgiö a dütg chi co e ‘ng cō atló / Aodi ju benödischiung AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); f) là ‘l à scomenzà a fei el malgoverno, e col śì a ra granda ‘l à magnà duto chel, che ‘l aea. là l’ha scomenzà a fei el malgoverno, e col zì ara granda l’ha magnà dutto chel, che l’aveva. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) Dër les sëres, / tó spo, chëres ch’i fajô spavënt / sc’ al ne n’ê pro jënt. ’Dër les sëres, / tò spo, chëres ch’i fajô spavënt / sc’ al ne n’ê pro jënt. PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); h) Enjignà n bon let a chest brao tous, l’à dit chel che l’aea menà, perché l’à intenzion de dormir chiò. Insigna un bon let a chist brau tous, la dit chelche la ea mená, perche la intenzion de dormir chió. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); i) Castich no giata, chi cun amor olga a chël, che nsënia Castìch no giàta, chi con amor òlga a chëll, chë ’ŋsëgna PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); j) e popolo e clero i varde del bon vers, à la mira a Roma, al Papa ai vescovi, i no crede miga, che sie dut oro chel che lus a Viena. e popolo e Clero i varde del bon vers, ha la mira a Roma, al Papa ai Vascovi, i no crede miga, che sie dutt oro chel che luss a Vienna. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); k) no l se n curava de vendicar le ofeje dei autres, ma l ne soportava de ogni sort con vergognosa viltà ence de chele che i ge aeva fat sofrir a el enstés no ‘l zen curava de vendicar le offese dei autrez, ma ‘l ne zopportava de ogni zort con vergognaza viltà encie de chelle che i ge avea fat zoffrir a el en stez SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); l) che ess mai dit che chël che me fornî de perles me fajará bate ia le ce? che ess’ mai ditt, che chel chè mè fornì de perles mè farà batte ia ‘l ciè? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia); m) Y chël che pordica, ah ci bela stola! E cal che perdica, ah tgi bella stola! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
3 (con valore neutro) ciò, questa cosa (gad., grd., fas., amp. C 1986, MdR) Ⓘ questo Ⓓ das ◇ a) Y cun vera mpazienza, / No mé nëus - dut Urtijëi! / Ve spitova ert - chël sei. I kun vera impazienza, / No me nëus - dut Urtiʃhëi! / Ve spitova ert - kël sei. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) B. Oh, valch de bel é dagnora a priesc ël. / A. Chël aste bëin rajun. B. O, valq de bel é dagnor’ a prisc ël. / A. Quël haste bëiǹ raĝiuǹ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); c) B. No la fossa burta ma la é n pech pìcola. / A. Mo chel l’é segn che la é joena. B. No la fossô burta mô la ö un pöc picola. / A. Mo cöl lö söng chö la ö schoöna. ZacchiaGB, DescorsFascegn1858*:3 (bra.); d) O Conrad! ne sideste inuman. Chël ne sunsi (dijel) O Conrad! nè sìste inumano. Chel nè sungſi (dīsc’ l) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:29 (Badia); e) N plü bel post ne ciaton pa ignó / Por na Mëssa novela, chël diji pa ’ci iö. Ng plö bell post ne tgiatteng pa iniò / Per na Mássa novella, call disi pa tg’ iö. PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia); f) Idie à fat dut. Surëdl, luna y stëiles, ierba, flëures y lëns, y dut chël ch’udon ntëur a nëus, ie si lëur. idíe a fa’ dut. surá̤dl, lúna̤ i štáilęs, iá̤rba̤, flóuręs i la̤ŋs, i dut ka̤l k’ udóŋ ntóur a̤ nóus, íe si lóur. RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
agg. Ⓜ chi, chela, cheles
1 indica in genere cosa o persona lontana nello spazio o nel tempo da chi parla e da chi ascolta, o che nel discorso è considerata come tale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ quello Ⓓ jener ◇ a) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie ve-