Page:Macovei-Dictionario Encyclopedic de Interlingua-1 de 4.pdf/70

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.

+ alumno {s} (lat. alumnus, discipulo) Scholar, discipulo; pupil, noviciato in certe congregationes: alumno-pilota, - externe.

+ alunite {s} Min. Sulfato natural de aluminium e de potassium.

alveo {s} Cupa, spatio cave, cella, trogo, reservoir; etiam: - de banio. De hic: alveolo-alveolari, alveolate

alveolari {adj} Que appertine al alveolo: structura - . Anat. nervo - .

alveolate {adj} Que presenta; que ha alveolos: imballage - , plachetta - , cauchu - .

alveolo {s} (lat . alveolus) Cavitate del favo de ape. Anat. Cavitate del osso maxillar in le qual es fixate un dente; cavitate fossate in le lobulos pulmonar: - pulmonar, plachetta a -s, imballage a -s; casa de dente; favo de melle.

+ alvin {adj} Med. Relative al basse-ventere: fluxo - , diarrhea.

+ alvo {s} Anat. Sub ventre.

+ alysso {s} (gr. alusson, planta salutar contra le rabia) Bot. Planta e flores jalne o blanc, a vices cultivate qua ornamental (Familia del cruciferos)

am- vide ammoniaco

amabile {s} Symphatic, qui se monstra receptive verso le alteres: surriso - .

amabilitate {s} Politessa, cortesia, attitude affabile e preventive: con - fortiate/affectate/fingite, haberea vos le – de.

amalgama {s} (amalgama, facite prestar se al arabe) Chim. Alligato de mercurio con un altere metallo: - de zinc, - de argento, - de auro, - de cupro, - de stanno, servi a stannar le speculos. Fig. Mixtura bizarre, confusion: un - de colores. De hic: amalgamar-amalgamation, amalgamator

amalgamation {s} Action de amalgamar. Metall. Operation consistente a combinar le mercurio con un altere metallo o a extraher per medio de mercurio le auro e le argento de lor gangas; approximar o miscer (elementos diverse, disparate); amalgamar se, unir se, funder se in un toto.

amalgamator {s} Celle qui amalgama.

+ amandina {s} Zool. Parve ave: - oryzivore.

amandola {s} (del lat. amygdala, facite prestar se al gr.) Grano comestibile, ric in substantias grasse del amandoliero: - de terra, - tostate, - amar, - dulce, - sucrate, - salate, -s e uvas sic, torta de - , patisseria de - , oleo de - , pasta de -s, panetto al pasta de -s, imitation de pasta de -s, decorticar -s. De hic: amandoliero

amandoliero {s} Arbore originari del Asia, cultivate por su granos o amandolas (Familia del rosaceas)

+ amanita {s} (gr. amanitas) Bot. Champignon a laminas, habente un anello e un membrana, multo commun in le forestes; le unes son comestibile, le altores periculose e mortal: - cesares, occide-muscas.

amante {s} Persona qui ama un persona de altere sexo. Per ext, Persona passionate por u cosa: - de arte, - del libertate, - del natura.

+ amanuense {s} Commisso, scriptor, copista.

amar {adj} (lat. Amarus) Que ha un sapor rude e disagradabile: fructo - , amandola - , caramello - , bibita - , ironia - , pilula - . Fig. Violente: dolor - .

amar {v} (lat. amare) Adorar, haber affection de gusto de inclination por alcuno o por alique: - su proximo, arte de amar, facer se – de, - su parentes, - le lectura, - le sportes, ille ama le bottilia; trovar gustose/saporose, haber/gustar de bon voluntate. De hic: amante; amabile-amabilitate; amator; amatori; amate

amarage (-aje) {s} Aeronaut. Action de descender sur aqua. Mar. Action de amarar.

+ amarantaceas {spl} Bot. Familia de plantas appertinente al ordine del chenopodiaceas e cuje typo es le amarantho.

+ amarantho {s} (lat. amarantus) Planta del qual on cultiva alicun species ornamental pro lor flores rubie e gruppate in longe racemos. – silvestre, - speciose, - retroflexe.

amarar {v} Aeronaut. Descender sur aqua. Mar. Tirar un cablo pro retener in placia un nave.