Page:Macovei-Dictionario Encyclopedic de Interlingua-1 de 4.pdf/389

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.

Que presenta defectos: machina -, functionamento -, merce/mercantia - , producto -.

+ defectuositate {s} Stato de lo que es defectuose, imperfection, defect.

defender (-fehd- /-fens-) {v} (lat. defendere) Proteger, sustener contra un attacco - le patria, - su familia, - un opinion. Der. - le interesses de un persona, - un accusato, - se contra le somno. De hic: defendibile-indefendibile; defensibile-indefensibile; defensive-defensiva; defensor; defensa; defenditor.

defensibile {adj} Que pote esser defendite: iste assertion non es -.

defenditor {s} Persona qui se defende in justitia.

defenestrar {v} Jectar alcuno per le fenestra.

defenestration {s} Action de defenestrar: le defenestration de Praga in 1618, era le preludio del guerra de Trenta annos.

defens- vide defender.

defensa {s} Action de defender, de proteger: budget de -, politica de -, le -s de un citate, linea de -, plano de -, mesura de -, systema de -, rurre de -, guerra de -, arma de -, medio de -, - national, - antiaeree, - antitank, - litoral/del costas, legitime -, prender le - de un persona/de un debile, - de un theoria, sin -. Der. Medio de justification de un accusato. Zool. Dente allongite e prominente como le canines del verre salvage.

defensibile {adj} Que pote esser defendite.

defensiva {s} Attitude de un persona o de un armea preste a responde a omne attaco: esser sur -, prender le - de un persona.

defensive {adj} Preste por le defensa organisation -, alliantia -, medio -, armea -, armas -, guerra -, linea -, strategia -, zona -, attitude -, liga -.

defensor {s} Celle qui defende. , protector, supporto: - del populo, - de un idea. Der. Advocato cargate de defender un accusato.

deferente {adj} (lat. deferens) Qui ha deferentia, respectose: monstrar se - in respecto al homines vetere. Anat. Que conduce foras: canal -, constituente le via de excretion del sperma, conducto -. Bot. Succulente.

deferentia {s} Respecto que conduce a conformar se al voIuntate, al sentimentos de alcuno: testimoniar, monstrar - a alcuno.

deferer {v} (lat. deferre, portar). Der. Attribuer (un affaire) a, traducer (un accusato) ante le jurisdiction competente. Litt. Consentir, ceder a alcuno per deferentia: - al aviso de alcuno. De hic: deferente- deferentia.

defia {s} Appello a un combatto singular, insolite: portar un - a su inimico; provocation in le qual on judica que le adversario es incapabile de facer alique: acceptar, levar un -; refuso de submitter se: - al autoritate.

defientia {s} Timor de esser dupate; manco de confidentia in le action de alcuno, supposition .

defiar {v} (del lat. fidus, fide) Provocar al combatto, al lucta: - alcuno al cursa. Fig. Bravar, affrontar: - le morte. De hic: defia; defiantia.

defic- (-fic-/-fect-) {v} (apparente in derivatos) De hic: deficiente-deficientia; defectibile-defectibilitate, indefectibile-indefectibilitate; defection; defective; defecto-defectuose.

deficiente {adj} (lat. deficiens, mancante) Qui resenti deficientia: infante -, imballage -, alimentation -.

deficientia {s} Insuficientia organic o mental: maladia de -.

deficit {s} (lat. deficit, il manca) Lo que manca pro equilibrar le receptas con le dispensas: - budgetari, - de cassa, - commercial, suppler le -. De hic: deficitar.

deficitari {adj} Que se fini per un deficit: recolta -, budget -.

defilar {v} Mil. Marchar al filo, in rango o in colonna: truppa que defila, le truppas ha defilate ante le general.

+ defilata {s} Passage stricte inter duo altos; action del truppas que defila;. Per ext. marcha de personas qui se succede: - de manifes-