Page:Cosmoglotta A 128 (Sep-Dec 1939).djvu/16

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.

Grecia pos har traversat li terra de Europa ».

Quande on conosset plu bon li nordic regiones, li nómin dat in pnm a un territoria limitat esset aplicat al nov terras e sub Constantin on nominal Europa li tot provincia circum Byzance. Finalmen li nómín designat li landes del Ost, e finalmen por distinyer li « grand ».

Concernent li nómin Asia, on anc deve serchar su origine in li grec fontes. Homcros parla pri li « morasses de Asis ». Poc a poc ti nòmin designat Ii landes del Ost, e finalmen por distinyer li « grand » Asia del régiones primitivmen conosset, on designat tis ci per « Asìa minor ».

Concernent Africa, on save que in li ancian grec munde on designat li nord-african territoria sol conosset, per li nómin « Lybia ». Pos li conquestation de Cartago, li Romanos fixat se sur li littorale e nominat li nov provincia secun li tribe del Afres: « provincia Africa ». E durant alcun témpor li du nómines : Lybia e Africa coexistet til que li roman designation, propagat del legiones sam quam ti legiones conquestat un plu grand númer de provincias, eliminat li primitiv nómin quel esset conservat solmen por designar li italian colonie.

On save que America debi su nómin al italian explorator Amerigo Vespucci.

Ma por li quinesim parte del munde, Australia, li afere es mult plu interessant. Li nómin « Terra australis » de quel es derivat Australia, proveni de un curiosi geografic teorie quel ascende à Ptoleméo e forsan mem plu alt. Sur su cart del munde, Ptoleméo dessinat Africa e Asia quam un sol continent e traciat de it li sudic limite per un sol linea unient India a Somalia. Li hypotetic terras situat in li sud de ti linea esset designat de il quam un « terra australis » ínconosset. In fact on credet ye li existentie de un austral continente, pro que li geometres hat calculat que sin ti continent li terra ne vell posser conservar su equilibrie.

Solmen in li XVII secul, navigatores nederlandés e portugalés debarcat in fine sur li terra austral. It es ver que quarant annus plu tard Tasman decovrit, in 1642 - 1644 un terra ancor plu sudic, li insul quel porta su nómin, Tasmania, e que in li 19-esim e 20-esim secules, li exploratores, pussante lor viagies ancor plu lontan, decovrit terras vermen « austral », situat circum li pol Sud. Ma li continent decovrit de Eredia e Jausz in 1601 e 1605 conservat su nómin Australia, quam por perpetuar li memorie del geografic teses basat sur li fertil imagination del Antiquos.


Un vast parocia. - Un imens parocia havent plu quam 140 000 km2, do li grandore de 1/4 del francés territoria, trova se in Ponds Inlet, in li terra de Baffin, grand insul de Canada, traversat del polari arctic circul. TI parocia es directet del Patre Girard quel vive in li medie del Eskimos desde 1915. It have 108 catolicos.

Patre Girard ha esset receptet in 1937 del pápa in Castel Gandolfo : il ha donat a Pio XI un herbiere contenent omni specimenes del flora polari, colyet de il durant su viagies til 78 gradus de nordic latitude.

-62-