Nseniamënt per la joventù

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Nseniamënt per la joventù  (1865)  by Johann Angelus Perathoner
Gherdeina
grafia moderna


Nseniamënt per la joventù de Merch Tone Muret. (1587)


per Gherdëina


Chëlun majer o miëur bën pudons nëus fé ala patria, auter che chël de nsenië y de nstruì la joventù, mascimamënter a chisc tëmpes, ulache la ie tan ruineda, che duc messon se sfurzé a la tenì sot, y ala fé sté n respet?

Cun la forzes tenions adum - per dé ai jëuni n bon custum. Dr. Fassetta

Finché te ies jëunn, o fi, sibes atënt a mi dutrines,
Tënieles tl cuer, cui fac mostreles, finché la vita tu fines. –
Dantaldut recordete d' uneré Die, y l pere y l' oma,
Y po ënghe chëi, che mpede ëi la natura te dona –
Schiva la baujia, chësta porta dann y nia de bon.
Ti fai cunfëssa sinziermënter, y prëst ares perdonn –
L savëi velch ie bona cossa, donca mpera cun ueia,
Y tu giateres roba, stima y unëur a marueia. –
La curezions de ti defec tuë su for cun gra y gën,
Ma straverdete, che n' autra ne te feje plu debujën. –
N smieler no sibe mei ti amich: n tel no posse ie udëi.
Y chi che di fai no t' amunësc, t' odia y ie da temëi. –
Chi cun te fé la menines te à ngianà, sibes acort!
L medemo crirà mo l'ucajion a te fé de tort. –
L uem prudënt se ngiana datrai drët, che l ne crë ad uniun,
Duta la cunfidënza pierd chël, che no crë a degun. –
Sce tu fejes velch de mel, o sce de l fé es l pensier,
Ala jënt l ascuendes, ma no a Die, che cunësc ti cuer. –
I sucrëc no cunfidé auter che ai cumpanies stimei
Y sce tu dejidres, che ëi scute, ora ne i dì mei. –
No cialé mei curiëus auter ch' a chël, che stà bën sëura,
Burta cosses ruina dl cuer te porta daniëura. –
A paroles a mesa bocia no dé pa mei amënt,
Chi che de chëstes se god, schiva for y for cun spavënt. –
Rie y drët ert sarà tl prim l scumenciamënt de uni lëur,
Ma te puech tëmp te purteral gran vadani y bel unëur. –
Tu foves dat al juech? Prëst se n jolel n tel devertimënt,
Sëul de chël che te es mparà, ares for bel paiamënt. –
Jova al' ana, jova al corp se dé pesc cun prudënza,
Ruina l' ana, ruina l corp la truepa fraidumënza. –
L fé dl bën a jënt a ti te porta la gherlanda,
Ma sce no t' ames i autri, sëni d' amor deguni no te manda. –
Gran marueia no te fé dla fertuna dla canaia,
Recordete! chisc tert o abenëura segur i la paia. –
Sce tu ues blëita, finché te ies jëunn no schivé la fadia,
Segur l lëur te purterà bela pesc, no l no fé nia. –
Mirete, y sce tu cunësces y tu ses de vester bel,
No te lauré cun vic, o cun purté aut y stort l ciapel. –
Ma sce la natura no t' à dat belëza deguna,
Cul talënt, ch' Idie t' à dat, chier de fé dlonch ti fertuna. –
No fé mei velch, che te porte dejunëur o gran mueia
Sibes tel, che duc a t' udëi y t' audì ebe ueia. -
Che don rujené puech, plu audì, uniun da se cunësc:
A chësc una lënga y doi urëdles bën for t' amunësc. –
La roba te mantënies cun avëi scialdi bën cura,
Starà for dalonc i leresc, finché la guardia dura. –
Duc se dà gën bon tëmp, ma tën amënt, che chësc te fej dann,
L lëur, bënché rie tl prim, si paiamënt te darà uni ann. –
Vin bev mescedà cun ega, blot uniun n beve puech,
Chi che da jëunn se dà al vin, na gran flama mët te fuech. –
Ues amisc? te i giateres cun fé amabla ciera,
Plu saurì cun bona paroles y bela maniera. –
La puvertà y l pitl avëi a degun no i tré dant,
Chël che dà richëzes te fej ënghe subit puere fant. –
No de jaghé l or, bënscì la virtù te dei cunsëi,
Che la virtù porta or, no chësc o chëla, prëst posses udëi. –
Cul mparé gën y tenì amënt no fares de chëi ac,
Che fej chëi, che uel mefun desmustré l' aurità ai mac. –
Cosses, bënché scialdi beles y deletëules mprima,
No crì, sce les te porta dann, o te roba la stima. –
No sibes dessenëus, da duc bën temù ie l viz dl' ira,
Odia y schiva uni cossa, ch' al bur mel te tira. –
L lën alauta, bënché grant y gros, vën suvënz dal vënt sbatù,
Ntan che ala bassa chieta y cun bona pesc stà la siena;
Nsci l grant avëi ie tl pericul plu che n no mina,
Ntant che dl pitl avëi no ie l pericul de jì perdù. –
Chi che rejona puech mostra respet, y de vester valënt,
Chi che rejona a si tëmp, mostra crianza, y d' avëi talënt. –
Tu jaghëies de vester for bënudù? sibes dlonch tel,
Coche tu nstës dejidres, y a degun no fé velch de mel. –
Castich no giata, chi cun amor olga a chël, che nsënia,
La paierà chi l desprijea, y a ubedì no se dënia. –
Fertunà sarà chël jëunn, che tla virtù crësc cui ani,
Per si bën fé, un plu dl auter l lauda cun rejon:
Dal ciel ie dejidre fertuna, y che l stebe for bën nton. –
A n jëunn che ie fret, degun no darà bona parola,
Sarà da uniun desprijà, ris ora da duta la jënt
L pere nstës ne l puderà bën udëi, tënietel for amënt. –
L prim falamënt te purterà gran dann, ma no te ruina,
Segur al mel t' usa l viz, y a perdizion te strascina. –
Ert y termënt rie te parerà tl prim l fé dl bën,
Ma canche te ies n iede usà, l fares drët saurì y gën. –
Recordete y lauda suvënz i servijes, che t' es giatà,
Cuer ite, y dai autri lascia laudé chëi, che tu es fat. –
Sce tu dubitëies de liejer l unëur o l vadani,
Sebes, che no chëst, bënscì chël, dlonch sibe ti cumpani. –
Suvënz à chël, [che] ie spintlà, de bon' opres bela cumpëida,
Ntant che l rich cun gran pompa se furnësc te or y te sëida. –
Cun ti lëures ne dësses mei crì stima o gran unëur,
Mpo cëla de vester tel da cumparì daniëura l miëur. –
Ala roba no purté no massa amor, no massa aric,
Sce la no te cuntënta, o te mostra, coche la ie jita,
T' acumpanieiela mpo dlonch, y juda i dis de ti vita. –
La fertuna, ch' Idie te dà, godete cun pesc y gën,
Ma jaghëia daniëura d' arjonjer tost n majer bën. –
La fertuna bën prëst se muda, tënietel for amënt,
Te chësta ne ebes superbia, tla desgrazia no spavënt. –
Dejidres, sinziermënter, de vester fertunà y cuntënt,
Usserva bën chël puech, che te é dit, y te ares l paiamënt. –
Idie, che cun sapienza zënza fin regirea dut.
A chësc lëur debe benedescion, che l porte dlonch si frut. –
Da duman, canche stlea di, y che tu leves, o fi,
Da sëira, canche do la fadies tu ves a durmì,
Auza la mënt y l cuer a Idie, che l uebe te custodì. –
Ël te darà talënt y sanità n abundanza,
Y mo plu, sce tu mantënies sun ël bona fidanza. –
La fadies y uni lëur – per Idie y a si unëur. –

Roma, l 1. de jené 1587 

Lehrgang fur die Jugend

Solange du jung bist, o Sohn, achte auf meine Lehren,

Bewahre sie im Herzen, mit den Taten
bezeuge sie, bis an dein Lebensende. –
Besinne dich vor allem Gott zu ehren, und Vater und Mutter,
Und dann auch jene, die statt ihrer die Natur dir schenkt. –
Meide die Luge, sie schadet nur und bringtnichts Gutes,
Beichte aufrecht deine Sunden und bald wirst du Gnade erfahren. –
Etwas Weisheit ist eine gute Sache, lerne deshalb mit Freude,
Und du wirst viele Dinge, Ansehen und Ehre erhalten. –
In den weiteren Verspaaren wird die Jugend angehalten bescheiden zu sein,
sich vor Schmeichlern zu huten, gottesfurchtig zu handeln, nicht der Spieloder
Trinksucht zu verfallen, Gutes zu tun, arbeitsam zu sein, nicht jahzornig
zu reagieren und nicht habsuchtig zu werden. In den V. 33 – 34 wird folgender
Ratschlag erteilt: , Wundere dich nicht uber das Gluck der Gauner,
Bedenke! Fruher oder spater werden sie dafur bezahlen.
Uber das Sprechen wird die Jugend folgendermasen ermahnt: (V. 68 – 69):
Wer wenig spricht, ist respektvoll und zeigt gutmutig zu sein,
Wer zur richtigen Zeit spricht, ist anstandig und zeigt Talent zu haben.
Schlussverse: Hebe den Geist und das Herz zu Gott, dass er dich beschutzen moge. –
Er wird dir Begabung und Gesundheit in Fulle geben,
Und noch mehr, wenn du gutes Vertrauen zu ihm bewahrst.
– Die Muhen und jede Arbeit – fur Gott und zu seinen Ehren. –

Rom, am 1. Janner 1587.