Novella IX della Giornata I del Decamerone (Lumbaart)/46

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
I parlari italiani  (1875)  by Giovanni Papanti
46-Dialett comasch
Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo

Ona novella del Boccasc[edit]

Dialett de Comm[edit]

Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 184

Coma diseva, donca, in di temp del primm re de Cipro, quand el famoso Goffred de Buglion l'ha conquistaa la Terra Santa, l'è succeduu che una bella sciora de Guascogna l'è andada in pellegrinagg al Sant Sepolcar e, vegnend indree, l'è arrivada proppri a Cipro, e là la s'è imbattuda in certi forlin che ghe n'hann faa de tutt i razz. E lee, avendigh minga poduu vegnìnn a vunna d'avèggh giustizia, l'ha pensaa ben d'andà in del re; queivedun però gh'ha dii che l'era inutil andà in del re, perchè lù l'era un trasandaa, bon de nagott, che invece de tegnì in regola i baloss, se ne faseva fà 'dree anca lù de ogni manera: e 'l diseva mai nient. A sentì 'sta pocca pinola quella donnetta, savend pù come fà a vendicàss, tant per sfogàss un poo del sò dispett, l'ha pensaa de dàggh una staffilada al re; l'ha trovaa el mezz de andàggh in cà, e caragnand la gh'ha dii: "El mè scior, mì son minga vegnuda chì per 'vèggh soddisfazion de l'insult che m'hann faa nò; ma tant per incavànn queicoss, voress che 'l m'insegnass coma 'l fa a toeuss in santa pas tutt i scherz che soo che ghe fann, perchè inscì impararoo da lù a mandà giù anch mì quell che m'hann faa; che la sa el Signor come ghe daress volontera anca el mè de sopportà, dal moment che se n'infotta de tutcoss".
El re, sentend 'sta robba, de poltron e insognaa che l'era semper staa, come l'avess bevuu la grappa, l'ha comenzaa a dervì i oeugg, e l'ha ordinaa subit de fà giustizia a quella donna, ma giustizia in sul seri; e poeu minga domà per lee, ma contra tucc quij che se fuss ciappaa el gust de fà di villanad a la soa maestà.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, 1875, pagg. 184-185

Dialett de Mendris[edit]

Son per cuntàvv sù che in di temp dal primm re da Cipro, dopo che Goffredo da Buglion l'aveva conquistaa la Terra Santa, è success che ona bella donna da Guascogna l'è andada a visità ol Sant Sepolcro, e quand lee l'è tornada a Cipro gh'è staa di oman cattiv che l'hann scehrzada. E lee l'ha creduu ben d'andà a ciamà ol re; ma a gh'è staa quaidun che gh'ha dii da minga andà, perchè ol re al sa sentiva migna ben e l'avaress faa ol viagg inutilment, e che la saress stada piuttost rimproverada. Quand quella donna l'ha sentii 'sti robb chì, mezza disperasa per vendetta, la s'è messa in ment d'andà dal re fasendigh cognoss la sova povertà; e, arrivada là, la gh'ha dii: "Ch'al senta, scior, mì son migna vegnuda da lù per cuntàggh sù la vendetta che m'hann fai, ma per sentì da lù coma 'l fa a sopportà quij che ga fann a lù, affinchè anca mì possa imparà a sopportài, e Dio voeur che podess ottenèll".
Allora ol re, che l'era sempar stai lì quiett, al s'è faa risentì, e da quell dì innanz al s'è mettuu a difend rigorosament tutt i sò popol che fuss maltrattaa.
ibidem, pagg. 630