Novella IX della Giornata I del Decamerone. Val di Fassa (sezione inferiore)

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Novella IX della Giornata I del Decamerone. Badia  (1875)  by Cyprian Pescosta
ladin brach
grafia moderna

Novella IX della Giornata I del Decamerone. Val di Fassa (sezione inferiore)

Die duncue, che ai tempes del prum Re de Cipri, dò che la Tera Santa é stata conchistada da Gotrifrè de Buglion, é sozedù, che na nobil segnora de Gascogna é jita a lejia al Sepolcro. Tel retorn da aló, arivada a Cipri é stata maltratada vilanamenter da omegn catives, de che la se n'à abù amal zenza consolazion, e à pissà de jir a se lamentar dal Re. Ma l'era stat dit per valgun, che la perdessa la fadìa, perché el era de temperament coscì fiach e da pech, che no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa, coscì che ogneun che aea valch ramarech, lo sfogaa con i far valch afront, o dejonor. La segnora al sentir chesta cossa, desperada de no se poder vendicar, per na consolazion de la soa tristeza, se é ressolta de voler enjuriar la meseria del Re. E ela é jita pianjan dant al Re e à dit: "Mie Segnor, ió vegne te la toa prejenza no perché ió m' aspete vendeta de la enjuria, che é stata fata a me, ma en sodesfazion de chela te pree, che tu me ensegne, come tu sofre chele, che ió sente che se fasc a te, perché con l'emparar da te ió posse comportar pazientementer la mia, la cala, Dio sà, se ió l podesse far, bolintiera te la donasse, perché coscì bon portador tu te es."

El Re, che fin a chel'ora era stat coscì poltron e peigher, scaji descedà da la son, à scomenzà da la enjuria fata a chesta segnora, la cala severamenter à vendicada, é doventà severiscimo persecutor de ogneun, che contra l'onor de la corona cometessa valch da chel'outa en là.