Novella IX della Giornata I del Decamerone. Livinallongo

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Novella IX della Giornata I del Decamerone. Badia  (1875)  by Cyprian Pescosta
ladin fodom
grafia moderna

Novella IX della Giornata I del Decamerone. Livinallongo

Dirè duncue, che ai temp del prum Re de Cipri, despò che la Tiera Sánta é stada vadagnada da Gotifré de Buglion él suzedù, che na nobil signoura de Guascogna é juda a gliejia al Santo Sepolcro. Tel retourné da ilò, ruada a Cipri éla stada maltratada vilanamenter da cativi omegn, de chëst la se n à bù permel zenza consolazion, che pensa de jì a se lamenté dal Re. Ma l ie sté dit per valgugn, che la perdëssa la fadia debann, percì l fova de temperament cojì fret e da puoch, che no solamenter no vendicáva con giustizia le ofeje dei autri, ma zenza fin, de chële fate a dël, con vergognousa viltà nen soportáva, cojì che ogniun, che ava velch sul stome lo sfogáva senza se n fè velch denfora o se vergogné. La signoura al sentì chësta cossa, desperada de no se podei vendiché, per na consolazion de la sua tristëza, s'é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. E dëla é juda braglan davánt al Re e à dit: "Mio Signour, mi vegne a la tua prejenza no perché me spete vendëta de la ngiuria che é stada fata a mi, ma per sodisfazion de chëla te preie, che ti te me nsegne come ti te sofre chële, che sente se fesc a ti, perché col mparé da ti, mi posse comporté con pazienza la mia, che Dio l sà, se mi l podësse fè, gián te la donásse, perché te sei tán valent da le porté. L Re, che fin a chël' ora eva sté tán poltron e peigher, come che l se descedásse dal sonn, à scomencé da la ngiuria fata a chësta signoura, che l'à vendicada rigorosamenter, é deventé n severiscim persecutor de ogniun che contra l onour de la corona cometëssa velch da chël' outa nlà.