Matia Cisò va a Persenon

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Matia Cisò va a Persenon  (1910)  by anonim ladin
ladin
grafia moderna

Matia Cisò va a Persenon

Avé da savè che sto Matia bonanima, Cisò de sorainom, l eva un de chi omegn che no n' ava fruà massa i banc de scola, parceche domà a vede la sua testa, no se podeva sperà che l deventasse n gran filosofo. Perauter, a forza de bate e de rebate nte chela zuca, l à mpo imparà tant de dutrina che l viveva da bon cristian. Ruà nte i sessanta agn ie sautà la voia de fà a sa sen de el n gran viaz; ma davant de partì l à credù ben fat de se consilié con sior Curato. Senza auter, ncora in chela sera, s' encia che l eva tarz, l và via n calonia.

Donca l se presenta a la porta e l dà n gran tiron a la brunsina, che l à zidà de la tirà ju. Sauta fora la cuoga meza spaurida, e l Curato spaventà 'ncia el, pì che in pressa el dis: "Chi élo sto descreanzà a ste ore? Élo suzedù val' gran desgrazia?" - "Daurì, che vedarè!" - "Aha, élo forsi chel maturlo de Cisò? La os par chela." - "Fè chel conto." - "Daur pur, Chitarina, che volon sentì ci che l conta. Bele l ven fora con una de le sue." - "Oh, bona sera sioria, sior Curato! Aveo cenà? Scusé se ve desturbe. Ciolé na presa, e po con doi parole se sbrigon. Cie n dijessao, se doman volesse jì a Persenon? Ncuoi dapò marenda, intant che me jiave su n par de dambre, Juane Faure l me conta che in domenia a Persenon i fas la gran procession de san Cassian." - "Ci vosto fà fora ilò a no savé todesch?" - "N puoch n sai po ben a pizlabol, a mazlfol. E po me pense che 'ncia i Todesć, canche i mostra i soldi, i me capirà. Infati, in chest cont no n' ai po neguna paora mi. Vedarè che se intendon." - "Va mefo col nome de Dio e vardete da mal. Anzi te dai n pico fagot da portà al mio neó che te sas che l é nte le scole latine a Persenon. Sentete ju n puoch; intant i scrive po doi righe. Portile, sasto, e varda de no te parde l fagot. Dì che l salude tant e che l se deporte pulito." - "Sarà fat; sté pur senza fastide voi, sior Curato; ve porte po ben la resposta del studioso." - "Va ben cuscì. Fà bon viaz, Matia; ciapa sta petiza, e bevete n got de vin, ma nia aiva de vita, veh!"

L di darè, apena che spizolava l' alba, l bon Matia se viest n puoch meo del solito, l se met l crosato ros, la ciamijuola beretina, n ciapel bas co le ale large, le braghese de pel e la ciauze turchine e n bel par de dambre nuove e resente. Sa femena la i porta na bona scudela de foiadine biote ntel lat, e l se le magna de bon gusto; l se met doi chizuole nte scarsela e n brao baston nte la man, l se ciol l' aiva santa, l se segna e recomanda i afari de cesa, de campagna e de stala a sua jent, e via de fuga. Nte doi ore l é bele sa La Piof, ma l tira dert e rua sun Ancisa a fà la sua marenda: na chizuola e na bona porzion de aiva de cresson, peada co le ale del ciapel, i basta per podè jì in avant. Da sera tarz dut strach e finì l é a Ortesei in Gherdena. Jache ilò l no cugnesseva negugn, l à cugnù jì a l' ostaria ad albargh. Davant de jì a dormì, l se fas portà na porzion de jopa da carne con balote vanzade da misdì che i n ava, e se comanda n miol de vin.

L dì darè l é in pe a bonora e nte n par de ore l é a Laion. Ilò l se ferma puoch, parceche i premeva massa de ruà da misdì fora n chel gran Persenon. Infati i sonava giusto la granda del domo in vea de la festa, che l nost Matia bateva fuoch coi rampogn de le dambre sun chele salejade de la contrada sora i capucini. - "Oh, ci gran zità che l é sto Persenon!" No ve dighe auter de le mile maravee che l se feva a vede tante gejie e cuscì grande. "Pì bel, l dijeva, sarà mefo ncora sun paradis." La domenia, festa solene, se sà, l eva giusto sun piaza del Domo, canche l Vescovo dapò messa montava in caroza per tornà a suo palaz. Matia i cor darè in dambre e scraia: "Sior Vescovo, spetè, spetè!" Ma i pulizainer l à ben fat taje; che scuasi i lo voleva sarà via. Ma l é mpo ruà a ora che l Vescovo desmontava de caroza. Matia i và da visin, ciol ju l ciapel e l saluda con duta creanza, come che l credeva che s' avesse da duorà con n Vescovo: "Sior Altezza! bon dì; mi ve vede la prima ota, ma voi jà me cugnessé bele de certo, parceche i m' à dit che n Vescovo l é come n gran paster, che cugnes dute sue fede. Come ve passela? Steo ben ben de salute? - - Ah, 'ncia voi, a chel che vede, tirè tabach; voi n' avarè po ben de chel bon! Che sente mo: demene na presa! - - Ades bogna po encia che ve domande: ci falo l tosat de nost Curato?" (Chest tosat l eva n puoro orfen, che l Curato da Col mantegniva a sue spese per l amor de Dio; l studiava le scole latine. L s' à po encia deportà tan pulito, che finalmente l é deventà piovan e degan de Fassa, e ilò l é mort del mileotcentecincuantasiei.) "Ulà stalo de cuartier? No domande miga, che voi instes vegnì a me l mostrà; che voi ades saré ben de voia de jì a magnè valch, avé ben debusegn de jì a disnà, sì. E po sai po ben encia mi chest tant che n Vescovo no n' é n scalzacan, e che bogna usà duta la posibile creanza con n tal gran signor."

L Vescovo credeva naturalmente che sto puoro cosso fosse n puoch mat; l i dà na sbanzega per carità e se n và per i fati suoi.

Apena tornà a Col l và delongo via n calonia e l i conta dut a sior Curato. Co la storia del Vescovo l credeva de i fà n gran piazer, invece l s' à ciapà na brava lavada: "T' es propio mat; no debant i t' à batesà Matia, e Matia te moriras."