Les stries ladines

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Les stries ladines  (1881)  by Jan Batista Alton
ladin da Colfosch
grafia moderna

da Rimes Ladines

Les stries ladines.

L'isté s'un é; l'altonn dla natöra
S'impadronësc cun forza; la odlina
De chi bi lëgns scassada fej coltöra
Te chi poc d'ega plëgns; i corfs s'abina
Y cianta le "de profundis” indertöra
Cun burta vera a döt le bel che se fina.
Chëres beles colines dan püch cuertes
De flus de ciüfs é sëgn dlunch desertes.

Les vidunderes s'un é dadî jorades
Dalunc dalunc da nos cun ares sneles,
S'un é te bi lüsc bëgn cialdins sciampades;
Les munts, de vita plënes zënza y beles,
É sëgn da jënt, da düc arbandonades;
L'incherscimun ciafëise dales forceles
De chi crëps che ves ciara sceriamënter
Da fá a vignun gní n dër sgric veramënter.

La nöt destënn bel plan sües burtes ares,
Cür cun so bur guant fosch la munt d'Inzija;
I bofs dl vënt sciuran por chëres ares
Y chi tablá aldis' da lunc avisa,
Sciöche l'Orco spromass por Cialbonares;
Les niores fosces vëgn por vigni rissa
Jö da chi crëps cun baje ala nevicia
Tan frëit y salvarjin, ch'ara se sgricia.

Da La Pli da Fodom vëgn chëra sëra
Le viadú cun compagnia ligra y contënta;
Na löm impiada fej la vece de stëra,
Sö por la munt sëgn vëgni zënza stënta;
Rová söinsom impëii n'atra ciandëra,
Les bozes mini dala bocia strënta,
Mo de dër vin da ostí bëgn fin implides;
Bëgn tosc inchina al funz éres arsides.

"Gnide prësc do", dij sëgn le viadú; "danfora
Vái bel plan; stede zënza tëma y pora!
Me perde te chisc coi ne jí en malora
Ne pói; i sun passé chiló a vign'ora,
Sön vigni zop pesté á mia sora
De nöt dal de, 'ci da doman adora;
Mo chiló dî ne stede, do mia pedia
Gnide tosc, ch'incö les stries fej la comedia!"

Le viadú n'á fat ciamó vint pasc de strada,
Ch'al vëiga nia dalunc söinsom na costa
Slominan n dër bel füch, i dá na odlada,
Pënsa de jí a ciaré snel bel aposta,
Sides bëgn fat sides magari na matada,
Ci diau ch'ó da chë ora chëra posta;
Insciöche le iat che bampa la sorücia,
Vál vare a vare y röia tla panicia.

Daimpró dal füch do n lëgn ascognü na roda
D'ëres vëighel 'cër na mësa sentades;
Ne cherdede pa ch'ares manges broda!
Tenü sö fôl da noza y les derzades,
Che l'edl odô iló, fô ala moda,
Sciöche rost, cütles, bales, ciuchelades,
Cern de vigni sort, pössl, lapró polëntes,
Fortaies, liagnes, te patüc ch'a crëie stëntes'.

Ci mai minëise? 'Ci le vin lapró ne falâ;
De cöce, de blanch, de düc i paisc n odôn,
Inchinamai le champagne cijidâ
Te dër bi goti; ince bira odëi podôn
De Pilsen, de Vienna, ch'iló passâ
Te bi gran goti de man en man; orôn
Früc, poms, përs, nusc, sonjins, üa, vigni ordöra
Fôl iló che prodüj la natöra.

Nosc viadú (fossel pa morvëia?) parô
Incanté iló do chël lëgn y ciarâ
Sciöche n mat de vigni vers; al ne savô
Ci dí de düc chi cëis y se ponsâ,
Ch'al foss ma n som y ingian cez ch'al odô;
Mo d'atra pert odôl tler y palpâ,
Sü edli, che ê daverc, odô les ëres
Fá düc i vic y les matades tra ëres.

Dötes â de bel guant, vedles y jones;
Les prömes portâ le fosch, de blanch vistides
Fô les atres, por n bal beles y bones,
Cun zaindli, cun cordeles bëgn fornides,
Lapró tl müs bel cöcenes ad ones,
Mo por le plü (che sá porcí?) scolorides;
I ciavëis desliá gnô inchin' a ciaidla,
Al ne mancia plü nia co chël che les stridla.

Orëise savëi da olache les salvarjines
Fô? Dí ves le dij chël che les conesciô,
Le viadú ascognü do le lëgn. Chëres cetines
Fôl de La Val che sëgn ch'ares podô
De tigní sö te dlijia les manines
Ne ponsâ plü, mo se la godô
Da dërtes stries iló sön chëra costa
De fá a so siur curat bel döt aposta.

De chëres ince plü injö n fôl, marores,
Marores dal bech aje, scialdi ziviles,
Bëgn ch'alegres insciöche piceres cioures,
Che scricia y salta por chi crëps sotides
Y bëgn lisieres; datrai a certes ores
Odëise te dlijia chëres tan jintiles
Ciugnan cun le ce de vigni vers; paziënza,
Da Pasca fajaráres 'ci penitënza!

Ince chëres matorlines ne falâ
Da Rina, porvâ a s'astilé scicades
Plü co les atres stries ch'iló mangiâ
Y boiô, da vigni respet delibrades,
Mo 'ci chësta cossa n'i garatâ;
Mo ci orëise? Da piceres mal ausades
N'i n póres nia; aspetede ch'an fejes la strada,
Ince ad ëres gnarál che tröc abada.

De Lungiarü les stritoses ne manciâ,
De desturbé la santa pesc ciarâres
'Ci iló; ares scraiâ, zancâ y stritâ;
De comané da vigni pert porvâres,
Petâ jö por mësa y blastemâ
Ch'al ê n spavënt; da dërtes stries soflâres
Sciöche te bisches fej dër intossiades;
Dî nes presserves da de te infuriades!

De San Martin les stries fajô les ajies,
Parô 'ci iló, sciöche dlunch zënza, inozëntes,
Porvâ cun gran fadia de gní sciöche ajies
Cöcenes, se sintî massa strëntes,
Sce por les jopes, ch'ê massa ajies,
Chëres de Lungiarü da bones stëntes
Cospetâ y blastemâ les püres cöghes,
Ch'â pro mësa les plü beles löghes.

Scolté ne pói de chëres da La Ila,
De chëres furbes sot crëp de Gherdenacia,
Ch'ê bones plü co vign'atra por vila,
'Ci por bate, por fá la tacia tacia
Sura jënt cun massa ria y burta ghila;
Ares fô, cherdede, de dër ria acia,
Mo ci orëise? Vigni raza é defetosa,
De chësc o de chël ater viz golosa.

Ci orëise deplü? Ince San Ciascian sües beles
 mené a chëra festa, püch scicades
Mo salvarjines, spauies sciöche agneles,
Che döt isté da n ri famëi é scoriades
Da n piz al ater por pares, forceles,
Por vigni crëp y banch, por les valades;
Ci orëise mai? Vigni val vir a süa moda,
Sciöche vigni morin á süa gran roda.

Sambëgn sce chëres de Badia ne fô
Ince iló! Sciöche dagnora les superbes
Fajôres scialdi, porcí ne sái; orô
Fá le bech da sceries, bëgn ch'ares porta erbes
Jö de chi crëps tra le de; ares cherdô
De podëi sciöche vedli da gran berbes
Comané plü dles atres; mo, mies beles,
Plan plan, ch'an se fej pa 'ci os dër bel morjeles!

Ince chëres "da lassö" iló ne manciâ;
Colfosch, chël bel, Pescosta y spo Corvara
Süa trupa y so pice contingënt menâ
De chëres bonaces, che tan ion stá t'ara
Cun de bi jogn y para fora lava,
Sc'ara ó da bona mëda pro ëi sté para.
Ci orëise ch'i dijes ciamó? Les plü scicades
Me parôres, mo ince les plü rafinades.

Tröpes nen fôl 'ci da Fodom rovades
Ala gran festa, fô dër bëgn vistides
Cun beles goneles y bëgn tirades,
'Ci dantadöt, insciö parôl, nudrides
De bona spëisa; dê certes odlades
Cun chi bi edli che vignun les ess capides,
Ch'iló do chël gran lëgn dala fortüna
Foss sté posté cun nosc bun viadú ad öna.

Süa deputazion pö 'ci les fascianes
 mené, che fô ascheje tra chëres beles
Les plü beles, somiâ tröp a ganes;
Cinch nen fôl, no plü no manco, fanceles
O patrones, al é döt un, no granes
No piceres, mo feter mesaneles;
N bel corú, n bel pice müs y dër jintiles,
Ciavëis bi fosc y zënza dër ziviles.

Ignó n'orô resté les ampezanes,
Set nen fôl da chël paisc iló menades,
Dötes zënza fal, dötes beles sanes,
Corajoses, ince nëtes, bëgn lavades,
Cun edli slominusc, cun trëces granes
Da s'inamoré y mans bëgn conservades;
Pro n bel corp sura döt de gran morones
D'or y ores de gofa beles y bones.

La plü gran trupa fô bëgn de Gherdëna,
Trëntesset nen fôl, na pert falzes, cetines,
Cun edli arbassá, mo santes apëna,
Na pert superbes, 'ci n pü' matorlines,

Cis spo sc'al n ê ch'ê pa bel "fëna";
Dötes "sajëules", lapró ducejines,
De fá söl müs a düc le bel imparades
Y bele da piceres insö insignades.

Infati al n ê de vigni lüch, de Rina,
Glira, Reba, Laplates, Fontanela,
De Larenzan y Jüpa, de Cortina,
De Brenta, Bula, Meida, de Fornela,
De Longega y plü infora, de Cristina,
De Pescosta, Calogna, de Jumela,
De Badia, Penia, Miara, Rotonara,
Pescol, Pincia, Mortija y de Sotara.

Al nen fô 'ci de Plazes, Fontanacia,
De Paluates, de Pliscia, Crafonara,
De Castalta, Praulëta, de Fornacia,
De Sorapera, Tamores, Corvara,
De Mota, Mureda, spo de Framacia,
De Nuaves, Reslada, de Craciorara,
De Poza, Delba, Ciampidel, Somaila,
De Colfosch, Mortisc, Oies y de Solaila.

Le bal scomënceres do la bona cëna,
N bal salvare de saltamënc y mile rodes
De vigni vers tan sneles, ch'an pó apëna
Les odëi: plü debota apëna rodes
De n cales rodan vëigon, che zënza pëna
Da bi ciavai lisiers é trat; les modes
Sáres de düc i bai, 'ci les matades
Ch'an fej por le plü en gaujiun de mascherades.

Di bai strambi plü stramba de tröp fô
La musiga, da iac bëgn eseguida;
Trëdesc cuntâi en düc, fosc, y fajô
Cez ch'ai podô y gnô de fá afrida
Cun döta scerieté; vignun orô
Fá mi co so compagn pro chëra rida;
Da olá spo che chi sonadus rovass
Y chi ch'ai foss, che mai dí le podess?

Le tambüre batô chël ch'ê tra d'ëi en grandëza
Le plü alt, al plü pice stô bëgn la trombëta,
Chël dal bombardun fô le pröm de grossëza,
Chël dal corn n'â a soné pa ma na vëta,
La chitara sonâ le secunt d'altëza,
Forní 'cër le corp bel lize de na gran vëta;
Bun organist fô chël che soflâ
Ti orghi, scebëgn ch'al foss döt en sbava.

Che chël dal flaut la vista ess n pü' cörta,
Fôl evidënt iló pro chëra festa;
La iata dala piva ê la plü burta
Tra döta chëra compagnia foresta;
Da soz fej chël dal svebl; püre iat che l'ürta!
Prësc sëntel le svebl jö por süa püra testa;
De düc le miú sonadú ê chël dala zitra,
Ad aldí chël él vigni stria che zitra.

Le plü brau chël dala vidora paress,
Les grifes serves d'archët; 'ci capobanda
Él, sá da düc i iac, 'ci sc'ai n'oress,
Se fá respeté y ince da vigni landa,
Che pro le bal la cadënza n'osservass;
Püch vel chël dal mandolin, sö na banda
Pél ch'al sgrafedëies; mo le clarinetist
Podess te so ert la vënje cun vigni artist.

Insciö sonâ i sonadus les aries,
Tan che les stries al bal atëntes fô
Y zënza mëte averda ales ries aries
De chëra nöt d'altonn o al vënt tolô
Le cërtl tres plü lerch y liberes dales ciaries,
Che dal de les arbassâ, i pîsc moiô
Cun prestëza y sveltëza dles füries,
Al vënt i bi ciavëis é zënza ciüries.

Insciöche les öspes dessenoses sëna,
Jora ia y ca, sö y jö y se moscëda
De vigni vers y tres plü se dessëna,
Sce val' pice marcadët sü vari ne compëda
Y ürta (tosc arál na bela pëna,
Canch'ëres döt te n iade se descëda)
A pesté tl ospá, ascognü sot l'erba
Fat ite insciöch'al é cun bela berba:

Avisa insciö fajô les balarines,
Spié ch'ares â le viadú dla montagna:
S'archita y ciara, salta da vijines,
Cijidëia, sciöche fej le füch che l'ega bagna,
Roda döt mates y plü co berlines
Sciöche fej dal sënn por solit na ria cagna,
Ürla da fá spavënt cun usc salvaries
Da les aldí saurí sön Cialbonares.

Amez le toleres da mates y rabioses,
Le tira ia y ca, sö y jö por chëres colines,
Fej stragi y ac da mates dessenoses,
Le pëia por les mans, por le guant, ince por les tlines,
Tan ch'i iac fosc sües aries scandaloses
Continüëia y cun sües modes salvarjines;
Nosc bun viadú minâ, ch'ara foss finida,
A n cadaver somiâl dala stremida.

A chëstes strambaries fej fin na vedla,
La stria plü vedla y le plü tra ëres stimada
(Da Lungiarü fôra, â inom Rivedla),
Sön ciüc saltera frat y cun odlada
Da gran regina superba, stravedla
Architera cun n ciügn la mascherada
Y tlama a se cun usc grossa mo tlera
Na stria jona che fô da Sotopera.

Daplan i dijera cez te na orëdla,
La jona ciügna sce en bela manira,
S'un vëgn snel vers le viadú; sö spo le descëdera
Dal stat de spavënt cun man lisiera
Y grima da rí; do te n rü moscëdera
(Che sá porcí?) cun n ran y dij atira:
"De döes cosses te dunse, mi bel, la lîta,
Dáme ascolt y té chël che te profitëia!

N dër striun ó la regina che devëntes;
Porció le dover da d'imparé ascolta!
Dantadöt ciara bëgn che ne te stëntes
De fá dl mal a jënt canch'al é la olta,
Sides pa spo a ric sides pö 'ci a püres stëntes;
Sides a ciasa, sides pro le fëgn ch'an siëia y olta,
Tüa lënga da brau pavaró agüza,
Cun le mormoré te so onur vignun spo stüza!

A düc söl müs fajaras' le bel cun franchëza,
T'aras por i bricuns tres l'inzenjara,
A düc inzenjaras' bëgn cun ligrëza;
Che düc da te sides bëgn tres licá, ciara,
Mo a fá a n püre diau n sorvisc n'ais mai sveltëza,
Ch'al ois ma 'ci ad imprëst na ria manara;
Mo dá a mënt, che tües vertores sides bones:
De degügn n'orunse infati che t'i scones.

A chi ch'á ion de sce dijaras' dagnora,
De no dijaras' a chi che l'ó atramënter;
Striscia, smila, y arbassete zënza pora,
Mo por podëi fá mal fále solamënter;
Sideste dër devot, cetin, sant a vigni ora,
Sce jënt te vëiga, to ütl él bonamënter;
A na porsona santa á vignun crëta,
Crëie nes pos', nos le savun, ah marcadëta!

Gran dann fajaras', orunse, te chëres stales
Di contadins a vaces y videles,
A manses, bos, vidí, ciavai y ciavales,
A bagoc, bisces, ad agní y agneles,
Ince ales cioures fora por les pares,
Te chi staloc a bi porcí y porceles,
Ad alces, alcuns, iai y a iarines:
Döt rovinaras' cun nostes medejines.

Da nos impararas' diversces modes:
Dantadöt la sciënza dla tempesta,
Dles trapolaries dötes les frodes
En gaujiun de marciá o de val' gran festa;
Düc i vic, düc i ac, dötes ince les rodes
Da fá por abiné la jënt foresta
Y chëra de so paisc bel sot te pëgna:
Döt chësc él nosta sciënza che t'insëgna.

T'insignarun le socrët dla richëza,
Dl arobé, dl ingiané la strada,
De nostes radunanzes la belëza;
Cun na parora odëi jënt incantada
Podaras' amez n tru cun gran scichëza;
Portes' sënn a valgügn, cun bela dada
No odü le pos' regalé, no cun manara,
Mo cun bachët o röta o cun granara.

Mo sce de gní n bun striun tö t'un desdijes
Y t'os plü ion insciö stracé la vita,
Te mëssi dí, che malamënter dezides'
A perde da chësc momënt incá la belaita,
Deache dlunch, tut fora sol les dlijies,
Porseghité saras' da nos a strita
Y tribolé de vigni vers y moda,
Inchina che döt to avëi inultima vá en broda.

Dlunch y tres sintiaras' nosta potënza,
Te düc tü afars y dötes les facendes
Cuntra sarunse a te cun gran violënza
Cun dötes chëres forzes ch'un tremendes,
Forzes che no sciöch'atres dá induliënza
Mo che fej impó morvëies granes, stupendes;
Debann fajaras' aziuns bones y santes,
Crëie pos' a me: debann cun nos la impiantes'."

A chësc dá nosc viadú chësta resposta:
"Mia bela stria, de pordiché sëgn lascia!
Tües parores röia ala falza posta,
Bëgn che gran ciacolona sideste de Fascia;
Os stries chiló abinades tigní ala osta
Podëise por me, mo me degügn n'infascia,
'Ci les stries ne; la liberté m'ói gode
Sot vigni aspet; tan dî ch'i á vita y rode.

N consëi ves junti a dötes, mo ales beles
Plü co ales burtes: Sta vita lascede!
Dl malan dî assá sëise stades fanceles;
De fá val' bones operes ciarede
Por osc bëgn y ütl, püres matareles!
Ch'ester stria gran matada sides, cherdede!
Üsc ac da mac chël bur infer se destinëia,
Olache tormënt y pënes mai ne fina."

A chësc respogn les stries cun gran spetaco,
Ürla, scraia, sciüra, cijidëia y cianta,
Salta sciöch'i badioc dal gran san Iaco,
Canch'ai cun le cianté y balé düc incantëia.
Ci cherdëise? Insciö n'êl degun miraco,
Che le püre viadú, ch'ê zënza d'ega santa,
Nia püch y granamënter se spavënta
Y de crëie ciamó a süa salvëza stënta.

La stria jona intant, ch'â la regina
De dötes fora chirida y inviada
Dal viadú, vëgn danü da ducejina
Insciöch'ara ê y dij cun usc alzada:
"Mi bel viadú dala testa berlina,
La tüa resposta é da nos azetada,
Adoré ne podunse na te porsona,
Donca n'avëi ma tëma y dátela bona!

Mo sce t'os t'un jí sann y intun la strada
Che t'as tut a gní, ci che t'as da fá, alda!
En vita tüa de nos cun storta odlada,
Cun val' salüc mená insciöche al n'alda,
Cun parora cun sospet pronunziada,
Cun blastëma cuntra stries massa cialda
Degöna ne sará mai mai tradida,
Degöna mai da tüa lënga imbanida!"

"La liberté plü stimi co atra cossa,
I ves le diji la secunda y ultima ota;
Cun l'impormëte valch la perdi, ci oste pa!
Donca, mia bela stria, lascia ch'i dais ota,
Sce no ciara bëgn, jö te chëra fossa
Dlungia chël rü te sciüri bela sota:
Chi ch'a striones en chësc o en chël mët verda,
Mirita d'ester confiné ta Verda."

"Che le bal scomënces", dij la salvarjina;
"Aspeté ciamó foss pa ma matada;
A chësc che é dür fajarái da balarina,
Ch'al ponsará gonot a chësta strada;
Da os, oh beles sorus, da testa fina
Tratan chësc bal sarái acompagnada;
Os, joblers, soflede, piede cun döta forza
Tles cordes, le destin a chësc nes sforza."

Na musiga scomëncia spaventosa,
Füch pél ch'i iac salvari dai edli spödes;
La bela stria devënta tan stufosa,
Che nosc viadú scomëncia a fá dër pöde,
Le tira de vigni vers, la ria zanosa
(An sá tan snel che n'ëra riacia müdes);
Sneles i fejera tan rodé les rodes,
Ch'al desmëntia de süa liberté les modes.

'Cër ël ia roda le cor dles striones,
Fej ac, stragi da mates svergognoses,
Scraia, sciüra, ürla sciöche fej de burtes boiones,
É plü co mai cun nosc viadú stufoses,
Fej pizintorc sciöche fej les gran lotrones,
Tira y zera, stracia cun mans schifoses;
Peso sciöche dagnora fô les vedles,
Cis spo les vedles dala pert de Cedles.

Le bal vá inant sciöche fej le vënt dan la tempesta,
Jö por Ciaulunch, por pra, travers pastöres,
Passa bosć, parüs, rüs cun burta festa,
Vá por les munts di Pigolerz, por Störes;
Le bal vá tres inant y ne dij mai resta,
Por Cialbonares, Cëndles, Besadöres,
Passa sura Cherz, Reba, Col de Lana
Y é te n colp ia pera Marisana.

Insciö jô le bal fora por valades,
Por munts, tl aier, por coi y por forceles;
Nia ne jovâ les mans dl viadú alzades
Por pieté, nia les parores morjeles
Cun umilté y gran tëma pronunziades,
Surdes restâ chëres stries crudeles;
Tres jô le bal inant, i iac sonâ,
Tratan che le viadú döt en soius fladâ.

Che mai podess dl bal dí la durëza?
'Ci nosc viadú saurí fá ne le podess,
Le viadú plü mort co vi dala deblëza
Y dal spavënt plü andato ch'an ne minass.
N bot inultima i sál de gran grandëza
D'avëi aldí, sciöche val' canun stlopetass;
Gran scurité curí á spo süa vista,
Dles stries pordü á 'ci süa mënt la lista.

Le de do te n tablé sura le fëgn da müfa
S'ál descedé de munt desconesciüda,
No pro na bela cialdira de jüfa
Tan bëgn al tëmp de jí a munt conesciüda,
Ch'ara fanc y fanceles gonot stüfa,
Mo curí cun le frëit soius mortal, che destöda
Cun sofl lisier de n püre nascënt la vita
Y fej la fin a döt cun le jore de saita.

La tera cun le linzó dla mort curida,
Döt stopé ite vëighel cun burta novera;
Döta la munt pé, oh spavënt, maledida;
Di vënc le büre sciuran, senan la vera
Á detlaré ala natöra spaurida,
Gunfe, nëi, frëit y dlacia abracia la tera.
Na oraziun ala uma de Crist fata
Á dl viadú la vita a mort sotrata.