Lech sant

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Lech sant  (1914)  by Ujep Antone Perathoner
Gherdeina
grafia moderna

Lech sant.


Da vedlamënter fovel sun Mastlé no mé dut prei, ma nce n valgun ciamps. Chëi dai prei jiva bele d' ansciuda sa mont cun si bestiam, stajova lassù nfin d' autonn y se zidlova n puech de capusc y reves. Zeche vedl da Fussel s' ova nfinamei fat su na tel pitla capela te na buja.

N di dla Madona d' Agost — l sarà bën plu de l00 ani, — stajova n valgun mutons y mutans dan chesta capela y se la ciaculova. Ntant scumëncel bel plan a plujiné. Per vester a sosta, mucia duc ite te capela. Se la ciaculan, rijan y fajan damat, se peri via l' aurela longia. Ne va via giut, tol un da Sacun la timpenes ora de fuja y n sona su una da bal.

I nen ova mo finà de fé l prim bal, che l scumëncia a tauné, a jeté y po a tampesté drët ala pesta. Tampestes tan grandes che cuces, n tëunn tl auter. Te n iede, n colp — n tëunn —, n teremot, — y la capela scumëncia a arsì. —

Doi ëura do fovel, ulache fova dant la capela, n lech. Degun de chisc jëuni ne ti fova mucià ala straufonga de Die.

Truep ani doprò audiven mo n la Madona d' Agost dala 12 de nuet, canche jiva drët l vënt, l sonn de na pitla ciampana ora dl lech, la ciampana dla vedla capela. Mo ncueicundì se tlama chësc lech "Lech sant".