Le fae

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Le fae  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

Le fae

Che le vivane sà de più che l'autra jent, i lo sà duc. Le sà canche l'é l più bon temp da semenar, da sear, seslar, da far con fegn, da seslar.

Na uta l'é vegnu n temporal. E doi vivane le é jite a se prear l'alberch sa Vich, che no le se fidaa piu inant. Te n tobià le à podù star a dormir. Da zeche ora una smaca te usc e la disc:

"O, che bel temp che fossa a semenar fae!"

Mo segur, e? la disc la patrona.

"Ei, ei, e vedù passar..." e l'à segnà co na man sul ciel.

N chel dì l'à semenà la patrona zenza aer arà fae, e n'é vegnù tantiscime, che su e su l'era dut cousoi, ogni faa era coscì grana desche n ef de na ziria.