Le Mosca

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Le Mosca  (1881)  by Jan Batista Alton
ladin da Colfosch
grafia moderna

da Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali

Le Mosca.

Dl 1812, sc' i ne fali, en Santa Maria dal Ciüf, soni te na ota ciampana martel ia Santa Maria, a Colfosch, Corvara y en Longiarü. Insciö ési stá intenüs por abiné jënt a jí a fá la ciacia al Mosca. Chësc fô n te canaia dala val de Cembra, n dër maradët, che robâ bestiam fora por chëstes munts y le venô da Trënt jö. Düc se le temô y mai degügn n' é stá bugn d' i fá valch, porcí ch' ël fô dlacé y savô strionëc; ël â dlunch de sü compagns, che le daidâ. I Gherdënes l' â spié chësta ota ite por Val y sön Stevia y â mené fora l' avis de soné a na data ora ciampana martel y jí a le pié, che fora de Pöz ne podôl plü sciampé. Dlunch fôl guardies, ch' ël ne podess fora; da vigni büsc ite röiel jënt te Pöz cun stlops, falc, furces y drembli. Chi de Gherdëna le para sö por Val, jö de Stevia stlopëti, da Colfosch, La Ila y Longiarü nen vëgnel tanc, ch' ël n' i pó plü sciampé incö. Ël fô te na fezöra ascognü sot n crëp ite. De sü compagns n ân bele pié trëï o cater. Ala fin le vëigon; ëi i tira sö stlopetades y ël se sfrëia jö les bales sciöche a se paré les mosces, porcí ch' ël foa dlacé, de manira che les bales n' i passâ ite. Fora dla tana n' i gnôl y ite ne s' infidâ degügn. Ala fin él le Cir da Colfosch che dij: "I l' ó pa bëgn desdlacé iö chësc maradët, gnide do valgügn cun cordes y ciavëstri." Dit y fat. Le Cir, n om de forza y coraje sciöche na laurs, vá cun so drembl jö por la fossa; rové daimpró i mënel jö por le ce le drembl, ch' á la forza de desdlacé le striun. "Gnide ma sëgn", dijel, "orun pa le lié y jí olach' al alda."

Söla sëra fôl fora en Col dala Pelda te porjun, porcí ch' iló fôl la signoria dla bachëta da Codon, che fô dl conte Wolkenstein y chi da Colfosch fô ince sot chë Signoria.