La trota

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
La trota  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

La trota

Chel faure Janantone de Fojin ciapaa semper la trota. Na sera, che ence l'aea ciapada e che l'é stat bon de parlar inant che la se n vae, l'à dit:

"Te dae sù, che doman inantmesdì tu vegne per lopa."

Indoman ntorn le diesc l'era te fojina, che l fajea aguc, l veit vegnir ite na veia da Moncion, che disc:

"Bon dì, Janantone! Te volesse prear, che tu me dae mìngol de lopa."

"Che faste po de lopa?" la l'à domanada. E la veia ge à responet:

"E tan gran mal ai dents che me la mete po su per l mus."

Dapò l disc Janantone: "Ei, ei, te n dae ben, mìngol, ma no vegnir po più a me trotar."

La trota l'é na stria e la passa ite per l busc de la chiaf. Se le parsone che dorm no le é ben segnade, chista stria ge sauta ados. Se i dorm sun costei, no la ge pel apede, ma se i dorm n schena, dapò la ge sauta ados e no i é piu bogn de se mever, e no ge vegn l fià. Se apena che i é bogn de parlar i é bogn da dir inant che la se n vae:

"Te comane da vegnir per... (valch), dapò la cogn vegnir. Se cogn dir, che la vegne per na roba che no se à o che no à duc