La segra d' Antermëia

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
La segra d' Antermëia  (1887)  by Jan Batista Adang
ladin badiot
grafia moderna

Chi d' Antermëia,
É dagnora jënt de bona vëia;
Porchël tignîi segra bele zacan
Canche al scomëncia i dis da cian,
Tan che iö á inrescí
Mangiâi de bun patüc arestí:
Tutres, crafuns y cajincí
A bëre ne jôi pa pro fistí,
Mo te ciasa de Vijo Ostí.
Deache na pert â n pü' scialdi mangé,
Che ai se stô oramai n pü' inré,
Jôi do i öspi domisdé
N pü' ite Al Bagn;
Debota sciöche malans,
Por scassé sö la marëna,
Por ciafé fan por la cëna.
Mo sce un cherdess che düc s' ess lavé,
Ne s' éssel nia püch ingiané
Valgügn se parâ ia le tëmp cun le chidlé,
Y tignî pro tan dî che al ê de;
D' atri cun le ciacolé,
Na pert cun le carté,
Y i plü asvelc cun le balé.
S' intende ch' ai boiô ince n pü' de vin,
Chël che fej le cör ligherzin.
Canch' al gnô spo la sëra,
Y an odô öna o l' atra stëra,
Acompagnâi demez les chestianes,
Ch' ares rovass a ciasa beles sanes.
Y le lönesc dla segra êl spo marcé;
Mo chël ê tan n bel de,
Ch' i ne foss bun da le descrí
Sce i ciafass le lüch d' Anví
O chël de Fracl da Mirí!