La gran ciampana da Sèn Jan

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
La gran ciampana da Sèn Jan  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

La gran ciampana da Sèn Jan


La grana da Sèn Jan la é stata getada a l'an milecincent e carantanef sun Ciamp Lonch sora la calonia. Per poder lasciar far chela bela ciampana, duta la jent à didà coche l'à podù, con moneida, con lurieres, con legna, con biava, con smauz, con autre robe. Le fémene e le touse le à dat perfin i anìe e le voie d'arjent. La fémena de Salvester Soldà, che l'é stat te vera contra i turchi e che l'é vegnù con n bel che de arjenterìa e de autre robe de gran valor, aea ence na roba d'arjent pesoca, pesoca che l la custodìa desche so eie. Na dì l'era a ciacia, e i omegn che jìa stroz per binar nsema che che i ciapaa per la ciampana, i é ence rué da el. La fémena no saea che ge dar e la é jita a cerir valch. L'à troà chela roba de arjent, parché l'era arjent pur e l'aea n gran peis. Contenc e più che contenc i é se n jic con mile grazie. L'é pasà n bel pez, ma na dì, propio chel dì che i à metù su sun ciampanil la neva ciampana, l se à ascort che ge mencia l so tesor. L'à domanà sia fémena, se no la sà olache l'é. E ela à cognù confessar, che la l'à dat per la ciampana. El dessenà desche n poie, l ciapa na śabia per coparla, ma te chel moment i à scomenzà a sonar la grana. Soldà l'é stat aló daldut ncantà dal bel son e l ge é jit tant al cher, che l'à trat demez la śabia e l se à njeneià jù a prear pardon al Segnoredio e a so fémena. Ogni outa che l la sentìa, l n'aea n gust dal cher, a pissar che ence el à dat so tesor per farla. La majon de Soldà l'é chela olache stas ades l Schutz. Chi te na stua n'à amò freschi veies, che fasc da grignar.