La ciajarina

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
La ciajarina  (1913)  by Alessio Irsara
Ladin fodom
grafia moderna

La ciajarina

Sëra plëna de marevoie!
Te salude bel sorogle
ja che t' es per ne lascé.
Veighe grane mont
mplantade de biei bosć
dut ntourn rus arjentei
se plunfé da crëp e crode,
sluminei i é ncora i bosć
dal fuoch del schers sorogle;
ntei fossei e nte le val
bel avisa not deventa;
ncora i spic plu auc se gode
ntel sorogle de la sëra.
Soura n puoch davò Pordou
l se cala e sparisc:
dut é chiet, se sent demè
n baiament stufous de n cián
e dalonc n bregle de cioura,
che perdù la s'à sun chële crëpe,
gragn nioi grisc davò le mont
tánt se auza daperdut,
se destën per dut l ciel.
"E ades mi vade a mangé".