La Parabola del Figliol Prodigo BRA

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
La Parabola del Figliol Prodigo BAD  (1832)  by Joseph Theodor Haller
ladin brachet
grafia moderna

La Parabola del Figliol Prodigo BRA

N om l'aea doi fies.
E l più jon de chisc ge à dit a so pare: pare! dame la part de la eredità, che me toca; e el à partì la sia facoltà fra ic.
E dò no tropes dis dapò che l'à abù sturtà dut ensema, l'é se n jit te n paìsc lontan, e aló l'à magnà duta sia facoltà con viver malamenter.
E dapò che l'à abù scacarà dut, l'é vegnù na gran ciarestìa, e el enstes é vegnù en gran meseria.
E l'é jit, e se à metù apede n zitadin de chel lech, e chest l'à manà sun so masc a far l paster di porcìe.
E el volea bolintiera s' empienir so venter con ghiande che magnaa i porcìe; ma nesciugn ge n dajea.
Ma l'é retornà en se, e l'à dit, cotenc de urees che à en ciasa de mi pare massa pan, e gio mere chiò da fam.
Gio levaré sù, e jiré da mi pare, e diré: Pare! gio é pecià en ciel e contra de te.

Gio no son degn d' esser chiamà to fi; trateme come un di tie famees.
L'é levà sù, e l'é jit da so pare. E canche l'era amò lontan, so pare l'à vedù, e menà a compascion l ge é coret encontra, l'à abracià entorn l col, e bossà.
E l fi ge à dit a el: Pare, é pecià en ciel e contra de te, no merite più d' esser chiamà to fi.
Ma so pare à dit a sie famees: portà sobit la pruma viesta, e vestilo, e dajege n anel te sia man, e ciuzé te si pie.
E tolé n vedel gras, e mazalo, e noi magnaron a la rica, e se la godaron delvers;
Perché chest mi fi l'era mort, e l'é ressuscità, l'era perdù, e se l'à troà, e ic à scomenzà a se la goder.
Ma so fi più veie era per chele campagne. E canche l'é tornà, e che l se à arvejinà a la ciasa, l'à sentù na bela mùsega e balar.
E l'à chiamà un di famees, e l'à domanà, che che l'é chest.

E chest ge à dit, l'é vegnù to fra, e to pare à mazà n vedel engrassà, percheche l l'à ciapà san de retorn.
Ma l se à embasteà, e no l volea jir ite. So pare l'é vegnù fora, e l'à scomenzà a prearlo.
Ma chel ge à responù a so pare: varda! gio te serve jà tenc d'egn, e no é mai dejobedì a tie comandi, e no tu me as mai dat n śol, che me l'aesse podù magnar con mi amisc;
Ma dapò che chest to fi, che à desfat dut l fatossò con putane, é vegnù de retorn tu as mazà a el n vedel engrassà.
Ma el à dit a chest fi: tu tu es semper con me, e dut l mie é to;
Ma far noza, e se consolar se cognea; perché to fra chiò era mort, e l'é ressuscità; l'era perdù, e se l'à troà.