La Gana

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
La Gana  (1885)  by Jan Batista Alton
Ladin da Calfosch
grafia moderna

da Rimes Ladines

La Gana.

Dai crëp de Pöz la Gana vëgn
Jö a Longiarü por se scialdé;
Passé da n pez é le tëmp dl fëgn,
L' altonn so rëgn á scomencé.

Chi dis bi lunc, chi dis bi cialc,
Arbandoné nes ái da n pez;
La nëi slomina sön chisc alc,
I rüs dlaciá odëis t' amez.

La püra Gana tremoran
Insciöche na fëia dal gran bur frëit,
Tl müs döt bröma vëgn bel plan
Te stüa, dal frëit ne müla n dëit.

"Mia bona jënt, lascem' scialdé
Pro chësc furnel, dër bel ves prëi',
Porcí ch' i sun dal gran dlacé
Döt abramida, al é pa vëi."

"Dër ion salvé t' oruns' chiló,
Gustin", le patrun, respogn "ví ca
Sön banch y scialdete, dí spo
Tö mai, ch' avëi, pel, n' as' assá."

"La ria sajun é su nosc mal,
I crëp curis de nëi y dlaciuns,
Lapró gran vënt te vigni val
Y le gonfedé sön chi crepuns.

Chësc y zënza nia ne temuns'.
Aldid' ch' i crëii d' avëi rajun:
D' isté bun cialt sön chi lastuns,
De bones raisc por nosc magun;

Fontanes tleres por la sëi
Cun ega bona frëida, o bëgn
Sc' an n' ó plü ion de chëra d' nëi,
'N ciafëis assá por osc bojëgn.

Pastöres beles vërdes, dlunch
Amez chi crëp y chi lastuns,
Da vigni pert, dl lerch dl lunch,
De ciüf fornides iló oduns'.

Ince compagnia ciafuns' assá;
Bestiam de vigni sort odëis,
Insciöche datrai te' dër bi pra,
Jeté o mangian o co ch' orëis.

Ciavai, de gragn y pici, bos,
Vidí, mansuns de bi corusc,
Ince bisces, cioures y asos
Da ri y zerc, mo bëgn stofusc.

Vicí de vigni sort, ponjins,
Iarines, pic, variöi, spo iai,
De bi cators y salverjins
Él tan, ch' inoms da i dí ne n' ái.

De bi ciamurc dal pe lisier,
Che sciampa da os insciöche da füch,
Nes ciara a nos cun edl sinzier
Y nes vëgn pro te vigni lüch.

Meted' ciamó la liberté,
L' independënza da döt chësc monn
L' aisciöda y döt chël bel isté,
Por le plü ince fora por l' altonn:

Y capirëis che nes stun bëgn
Sön chi deserc y chi crepuns,
Tut fora la sajun ch' é sëgn,
Ch' an mëss doré d' bi gragn ferduns.

Mi mai é chisc y d' atri no;
Perció ves diji dër dilan
Dl bun invit de sté chiló,
Sc' ince zënza frëit y zënza fan."

"O bela Gana, no t' un jí!
Scicada, plëna d' intelet
Sciöche t' es, val' d' indertöra gní
Gnaras', lascian da pert döt le stlet.

De santa dlijia fia gnaras',
Regenerada cun le batié,
Dotrines da imparé aras'
Dër sanes a se mët' tl ce."

"Ch' i sî scicada crëie ne le crëi';
Magari pö, ch' i n' ess pa ingert;
Salvaria sunsi, düc le pó odëi,
Perció pro vos m' un stessi ma ert."

"O prossa Gana, dam' amënt!
Mi fi te dái, sce t' os, por om;
Dër fossi d' chësta union contënt,
Dá adöm sarëis a Trënt tl dom."

"Bun om, dilan de te' bunté!
Mi cör döt tënder da osc gran at
É, crëie podëis, döt desperé
De ne podëi tó chësc contrat.

Nasciüda sunsi Gana; sté
M' un mëssi Gana, insciö ó le destin;
La liberté m' ói conservé
Y mëss', ch' i sá ch' i á tosc na fin.

Perció nia amal, o bona jënt!
Pordonn de döt chël tan ch' i á dit
Y ince de mi deportamënt!
I mëss' m' un jí, ch' insciö él scrit."

Da Longiarü la Gana vá
Vers crëp de Pöz por se dlacé;
Trëi dis do chësc sön Leviná
La Gana morta t' án ciafé!