L saut de Giòchele te la libertà

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
L saut de Giòchele te la libertà  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

L saut de Giòchele te la libertà.


Te cheste piate meton jù na contìa pa zis belota scrita da Ugo de Rossi canche l'éra Ofizial de Posta a Innsbruck dal 1922, al prum de Messal, desche el nstes à metù sun soracuerta.


La meton jù tel ladin che él duraa, coscita podon se n adar da le desferenze con chel de anchecondì.


Chinesc egn l'é stat barba Tónele te l'America, dapó ndo l'é ruà a ciasa con n bel che e l se à fat far na majon, raza de palast, che portaa doi does, vel dir l numer vintedoi, sora l remenat da l'usc Ma chist no l'é l capo, l capo l'é che Tónele aea na scimia, che aea a inom Giòchele. La parea ascorta, ferùscola e paruscenta, ma col magnar l'era Giòchele desvàjol sine dicentes e se se l tocaa l era doous desché n levicel. Nben, de not l lo tegnìa te gabia e de dì i lo tacaa tras te na ciadenela, che l podea sutar stroz te stua, coche l volea. Scaji dut l dì o che l vardaa fora per i vieresc de la fenestra o che l petaa pirlesc, slinches e sauc o che l fajea de autre matade. Ma valch outa l stajea cet su la fenestra e l ge vardaa a n bel pomé te la cort de na majon da l'autra man dal troi, che ge parvegnìa a n pere caín. Co na parola Giòchele l'era zis arze e no l'era content con so sort. Nben, na dì la masciara se à desmentià de learlo! Comai che l se n'à ascort, che l'é liber e che la fenestra é daverta, l se à pissà: "Me n vae, zaolà ruaré ben!" e con n saut l'era demez e su su chel bel pomé. E l se n'à magnà na teisa de pomes. Sessaben, che l cerdea fora demò i più bie, i autres l li trajea jabas! E dò che l'era teis, per se jiar, l sperdenzaa ence i etres, che era amò su l'alber, per duta la cort.

Candenó l bacan, che era zis zavareous e nsous, l'à vedú, che che la scimia fasc, e ge vegnù la fota e per pararla demez l ge trajea dò sasc. Ela nveze la cardea, che l se jiasse con ela, e la ge trajea jù pomes. L moch se a enirà amò de più e l'é jit a tor na getria par ciaparla. Ma no la ge é urtada bona, parché apena che l'era mez su, la scimia a vedú, che l'om à n menabie o stombie te man, e la se à sperdù de revel e la se à pissà: "Mosgnio l fasc da sen!" e g'é vegnú na rabia, che i eies ge sgaluzaa desche le steile, la sbofa ge vegnìa fora da bocia e la gruzenaa coi denz, che parea che la magne sabion. Con n saut la é stata fora per n ram e la ge à dat n urton a la getria, che la se à reversà e l'om l'é sutà n culaton. Dal mal l'à cridà: "Maledeta bestia, te branche ben, ma dapò l'é jit sun ucé a tor le manie (gome) da la pompa e l ge à dat na bela sprizenada a sta pera scimia. Mo ela no l'à ntenù, parché che l'à da doventar mola desche n ciavat, ge parea che l sgherz sie massa gravech e la ge é sutada ados che l'é reversà n ventron. Dapò la ge à tout la sprìzena fora de man e la ge à metú l bochin te anter schena e ciameija, che l'aga ge passaa ju per l corp e fora per le brae. Ndana la scimia se à sgrafà su per la salaa sul cuert e la se à sentà jù su la colm per se siar e soreiar.

L moch batucià e enirà desche n poie l'é jit sun aut e fora per la ciutea e pian - pian via su le aóstole e scàndole, ma na sparangola a screvedà e n sas che lejea apede de n cianfun l'é rodolà jù. La scimia a veder, che zacai ge vegn dò l'à vardà stroz olache l'é n scondidoi o n salvech. Ma no l'era nia auter che n ciamin da vejin - e ela ite -. Ma aló l'era massa fers e la stajea ngrà. Nben te chela chel moch l'é ruà apede ciamin, la se à ngorsà, la ge sauta ados e la ge dasc melífes e cei de ogni sort e la l nfrosigna su, che l parea n ciamínfeter. Dapò la se à studià de ge jir fora de i pie e la é sutada su n barcon de na vila lo apede. I vàjoi de i fiores che era ló, i é cec jabas e dal tamarament che i à fat, la famea, che era te stua, e che marenaa, l'à vardà fora par l'usc e a veder na bestia neigra desche l diaol - pare, mare, fenc e touse i se à tan sperdù, che i é sciampé.

Giòchele, canche l'é ruà te stua, l se à sentà jù e l se à metú a cebiar e slapar. Ma no ge saea nia bon assà, parché l'era tan spotous e melech co le speise. L cercia de chist n bocon, de chel na mizàcola e l tol n neo de lat e na stìnzena de vin, ma chist no ge piajea net nia, ge saea che sie jagura. E parche che l'era tant arsciudà, l'à pussà n pech e dapó l volea se n jir a ciasa e l'é jit te portech, mo lo l'era tant scur desche de anter le lum e amò apede no l saea nout. Nben l prum usc ce l'à troà, l l'à davert e l'é ruà te ciasa da fech. La chega a veder chista bestia o malan l'à petà n cich e la é restada ló ncantada co la bocia daverta e la scudela, che l'aea te man, la ge é sutada jabas, che la pasta de la torta era sperdonzada par dut l fon. Giòchele a vederla ló bagolar desche na foa de bedoi e co la bocia daverta, cardea che la (abie) aesse fam, l tol sù na man de pasta e l ge trasc te bocia. Te chela la chega se à descedà, la se à metú a tausenar e scinfernar desche n ciantier e l'à tout n mescol de la polenta a ge n dar cater. Se sà, che Giòchele no l'à spetà. L se à pissà: "Chiò no se ciapa nia auter che roc, sospec e geverc, me n vae! " Da la freina no l saea olà e l'é sutà sun n travijel, ma l se à soravedú e l cet te n canzedrel. L'aga slutriaa e el l'era batucià desche n ciavat e l'é sciampà fora per la fenestra e le ruà te vidor (ort). Ma l cian l'à spià e l se à metú a baucar e l l'à usà te stala. Ma ence ló le bestie le à fat n gran bordel, i manc, le vace, i armentaroi, i vedìe e i soàc i urlaa, l ciavàl l grignaa, le feide le begolaa, le gialine le cochedaa, l gial ciantaa e par fin l porcel l grugnaa. Giòchele l'à vedú, che chiò no l pel restar e el ite per fené e su per l cianal te tobià. Ló l'é montà su na slìnzola e l se à dat ciavai n bel pez. Dapò l se à butà jù e l'à dormì su n coìc n'oreta.

Dapò l'é jit fora per l porton, ma chel mostro de n cian l l'à spià da nef e l pere Giòchele con n saut via da l'autra da la sief e l'é ruà te n pastrec. L muton ge à dat na tusciada e n manz se à ngorsà par ge dar na scassada. Mo el no l'à più spià e l'é sciampà per n vial, l'à passà a pien e l'é ruà da l'autra man da ruf sul stradon.

Pec varesc dant jìa n om checena con n bel ciapel de stram co le ale large e na piuma tedò. Chist ge piajea talmenter che l g'é sutà su le spale a chista tousa e l ge l'à zarà ju e l'é sciampà. La tousa se a metù a begar e te chela l'é ruà n polizainer e la ge l'à contà, che che g'é sozedú. Ndana Giòchele se à metú su l ciapel, mo no l ge tegnìa fit sul ciaf e l l'à zarà tant, fin che la cupola se à rot e l'é passà fora col ciaf, che parea che l'aessa n colarín ntorn l col. Dapò con n spico e n jano del ladin e se zirolan l la spacaa a la grana. Ma parché che le ale ge stajea massa nfora, no l vedea jabas e l'é cet te na poza. Apena che l se à uzà l veit, che ge cor dò l polizainer co la śabia te man. A se sconer l'é coret te na majon e l'é ruà te na stua. Aló dombraa n om i scioldi e l contaa, cotant che l'à vadagnà. Sul desch l'aea n gran calamar e da temp a temp l toncaa ite l scach e l scrivea te n liber.

La scimia par ge didar l'à slavatà la man te l'inchioster e su co la man sui conc. Seben che l'om se à spaventà l'à tout n scagn par ge n dar cater, ma de chele sece. Apena che la à ciapà l prum colp, la era con n slinch sun armer! Con na ama la é rentada te la lum e la é reversada, che la se à studà. Da l'armér la ge trajea ados al scrivan lumins, libres, candelieres, taze, taeres ecetera. Da aló la se à salvà su le ore da parei, mo l'agut no l'à tegnú e la é reversada n culaton. Da chiò la é sutada sun n pisauch, dapò sun n cader e coscita via, ma dapardut l'aea desgrazia. Dò n pez l'era dute le massarìe sleventade jabas, che l fon l'era stermenà de robe d'ogne sort che parea che sie n sassaré. L'om dò no l'é stat bon de brancarla.

Ndana l'é capità l polizainer, che aea jà da n pez nca n uc su sta pera bestia, l'à tout na cartarola con ite bret e spes, l ge l'à metuda sul ciaf, che no la vedea più fora. Dapò l la à mbacucà te n barout e l la scassignaa chiò e ló. L pere Giòchele mpetolà, co che l'era l'à vedù che nia no ge deida più e che no l se pel despetolar, l'é restà cet e l se à lascià meter le ciadene e menar te cuzo.

FINIS

Stajonse ben! Ve salude duc!

A n'autra uta!