L molinè e l progresso

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
L molinè e l progresso  (1888)  by Giosef Brunel
ladin Brach
grafia moderna

L molinè e l progresso.


Na uta l’ era n molinè ‒ l’ aea l molin tacà a la ciasa ‒ l jia nstess a tor l gran e a portar la farina, l tolea soe moture giuste, e dut jia ben. A forza de sparagnar, l se aea injignà itʼ, che l stajea benon, ‒ mo no l se à contentà, l dijea: Ge volessa ampò n musciat ‒ e n fameot! L compra l musciat ‒ e po l va da so vejina e l disc: Lasciame vegnir vosc Jan per fameot, a jir col musciat ‒ ampò da auter no l’ é bon: i disc che no l’ à ciaf.

E sta femena la disc: Che ge dajede? ‒ Poh, l disc: le speise ‒ dapò la disc ela: Se me dajede doi pete al dì, nce a mi, faé ‒ e el disc: Si si. Co l’ à bù musciat e famei l’ à comenzà a far mingol l ciordon ‒ e l se pensava ‒ Adess spene nce gio valch de più ‒ cogne vardar co che fae ‒ e l’ à comenzà a tor valch de più de motura ‒ e vener farina.

Co l’ à bù dotrei carantan, l pensava: Chiò co la pee? fossa fosc ben fat, comprar gran ‒ e se la và ben n ciaval ‒ e, per binar soldi, l tolea semper de più de motura ‒ l dijea: Ja, per far roba, no se cogn aer paura dal diaol! Mo i contadins, maliziousc e nvidiousc e se n’ à ntenù, e i disc: Fossa da farge mingol de tiro, a chesc lare de molinè.

Donca i passa parola ntra de ic, e i à bù prest machinà la maniera de tirarlo te trapola.

Un l’ é jit, na dì, a l troar te molin, e l’ à comenzà a l lodar su ‒ che l’ à dut dret e delvers ‒ mo, pian pian, l ge contava, che molins che l’ à vedù a Buzan e a Trent e ‒ e co che i molinees vadagna e, e che mulges de gran che l’ é e, e che chest e che chel e ‒ e co che l’ é bon marcià e ‒ el molinè scutava ‒ e ge parea, che nce el podessa jir mingol più inant ‒ e l disc: Ja l’ é per dut progresso. Se sà, l disc chest contadin; e l molinè: Volesse ben nce gio jir mingol n avant ‒ mo, me ne ntene coscì pech ‒ Che fóssel da far? e l contadin ge disc: Giò no te posse insegnar, che tu sie segur ‒ mo se tu ves jir tel cogol de chi Foram, dal mago, chel ‒ con doi parole ‒ l te nsegna: proa. Chest molinè, senza dir più ne af ne baf, tol su e và sobit ‒ l rua te chi Foram ‒ l troa il cogol, e l veid n om, vestì scʼ che l’ om dal bosch, e l se pensa: Chest l’ é.

L lo saluda, e l lo domana, se l saessa da nsegnarge valch, e darge lezion de progresso? L mago, faus, l se sfrea la barba, e l domana: Che profescion asto? E chest ge disc: Son molinè ‒ Dapò l mago peta l ciaf ja bas, e l stasc n peche sora pensier, e l disc: Per un molinè, al dì d’ anché: Alber gref ‒ e mola neva ‒ vantores neves, e cassa greva ‒ e no l à dit auter.

Dapò l molinè se pensa: L’ à rejon ‒ N alber gref ‒ pel parar doi mole ‒ donca, mola neva ‒ e pò, che vegne vantores neves, e cassa greva ‒ l se n jìa content ‒ e, tel vegnir a ciasa, l’ à scontrà na velgia ‒ e chesta ‒ o che la saea valch, o che la era stria ‒ perchè, pena la l’ à vedù, la disc: Pere mi musciat, mie pere pete!

Doucedie, mi pere mat, con chi che tu le mete!

Mo el no ge à badà ‒ l’ é coret a dar ordegn per l progresso, schè che ga aea nsegnà l mago ‒ Donca l rejona coi omegn per taiar n gran larsc, e far na mola neva.

Chisc ge disc: Sun chel mont, l’ é la mola, e sun chela riva l larsc ‒ N ben, disc l molinè, demò jì a lurar.

Chisc và sobit ‒ e, sora n pez, l’ è jit do el, a veder ‒ Co l’ é ruà da chi da la mola i disc: Chiò la cognon rodolar ju ‒ mo, valgugn con jir col ciaf tel busc, per vegnir a dir, olà che la é fermada ‒ e chi dal larsc i disc ‒ Chiò ge vel soghe, fermarle su la ponta, e tacar ite l musciat, che l tire, e l larsc no reverse nlà.

Và ben, disc l molinè, e te n moment l’ é jit e vegnù, con soghe, toset e musciat ‒ Co l’ é stat alò da chi da la mola, l disc: Tu, Janolin, fà che che chisc omegn te disc, t’ es pa valent ‒ e l’ é se n jit.

Dapò i omegn disc al toset ‒ Tu, và a to ciasa, e fà vegnir ca to mare. Ven sta femena ‒ e i omegn ge conta su dut, de pila n pilot ‒ e i disc: Co ven l molinè, demò voi tegnit dit, che vosc fi aea ciaf ‒ l rest faron noi. l molinè l’ era ruà da chi dal larsc ‒ I ciapa le soghe, e I le ferma su la ponta, e i taca it l musciat e: Hio ‒ mo l musciat zessava ‒ e l molinè: No la và ‒ mo i omegn: l se ngorsa, per aer più forza, speta pa si eh ‒ e po i dasc doi colpes da manaia, e l larsc reversa, e l musciat per aria coi feres su dret, e n schena su la riva de là ‒ e ju, larsc e musciat, fon fon te rif ‒ E i omegn a zacarse la lenga per no grignar ‒ e i dijea: Chiò no se sà ne che dir, ne che far, ne che sent chiamar! Jon da chi da la mola ‒ I và, e apena i rua, chisc ge ciola su na gran bujia al molinè; i disc: On metù l toset col ciaf te la mola, la mola la é jita de bel de bel ‒ e la ge à zarà via l ciaf ‒ e adès no saon più patela ‒ e l pezo l’ é, che sta femena pertend i dani del ciaf de so toset.

Nlauta l molinè se pensa na vertola e l disc: Se no l n’ aea ciaf! Dapò sauta su la femena, e la disc: Co? trapolon de molinè ‒ Co aéssel pu fa ta sciubiar e po la comenza a contar su per i deic, e la disc: Vardà: Lunesc lunejel ‒ martesc festacel ‒ mercol é vardà dei matolges ‒ jebia é chieri polges ‒ vender é fat pan ‒ e sabeda ge é lavà l ciaf a nosc Jan! Co ge l aesse po podù lavar, se no l n’ aesso bù? Desfaciadon che siede ‒ che me fajede semper le pete de zisogn e de patate, e, a chel pere Janolin, ge fajade na polenta, che l parea l pastolà del le gialine ‒ tegnive de mal vedé ‒ trapolon! Dapò l molinè se à sperdù ‒ e i omegn se pensa: Baton l fer finché l é ciaut, e i disc: Chiò cognede far n giustament ‒ Che l molinè ge dae ancora semper a sta femena le pete ‒ e la femena la disc: Gio azete ‒ e l moliné: gio son content.

Dapò l se à utà da na man, e l disc tra i denz ‒ Pestalenz de velgia stria, adès capeste Musciat andato! pete andate ‒ mo Mago ‒ se te brinche, te onje le culate ‒ e no l’ à mai più volù saerne de progresso ‒ e, co per l’ inirar, i ge nominaa l progresso el ‒ per se desvenear l dijea: Progresso n fon del cesso! Progresso n fon del cesso!