L giat de Cuz

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
El bez e l’ucel  (1886)  by Giovan Battista Musner
ladin brach
grafia moderna

L giat de Cuz.

Via da Cuz chisc egn stajea
Doi veiac soi e solienc
Ic fastidies no i n'aea
E i godea la pasc contenc
Compagn fideil de chisc
L'era n toch de gran giat grisc

Enculà sun fregolar
Not e dì al roncedaa
E l levaa su a magnar
Col so vers endò l tornaa.
I dijea a chi doi, jent bona,
che l se disc la so corona.

L'era marz e no l vegnìa
Che a spapar la so scudela
Ma i l'à spià n dì te cialvìa,
Che l sliziaa te na gran ela;
Braciacoi grignoc e bosc
I se dijea e i vegnìa rosc.

Ah porcon! speta! speta!
Crida l veie, e l branca n ciuch
Ma chi via sc'che na saeta,
E i lo empianta ló de stuch
Via de Cuz da n chela dì,
Mai mai più, l'é comparì.

Ma chel veie che na not
El vegnìa da Moena su,
Canche l'é ju da Risciot
L'à sentù da chela su
Che zachèi i sona e cianta
Coscì ben e bel che encanta.

Che spetàcol! l'era i giac
'N corpet ros e 'n braa de pel,
Che i balaa con scì gregn ac,
Che l tremaa perfin Vael;
Balarine aea pa perle,
Le fasc voa demò a vederle;

Dute en mania de ciameija
Con garlande e gramiai bienc
Entorn al col tripe na speisa
De corai, d'òres e arjenc,
Ciuzé screda e cordele
Daperdut sauc e ciadenele.

Sora n desch e dei più bie,
L'era l post dei museganc,
E sun brocia aló dai frie,
Capitan dai bai e cianc
Ca l sonaa so bombardon,
L'era dret l so giaton.

“Toch de veie! el chiò l to post?”
Crida Cuz, par l'ira ros,
“Se te rue, te fae a rost”
El volea corerge ados,
Ma ja, Giac, giate e strumenc
I é foné te n colp duchenc…