L fus de òr

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
L fus de òr  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

L fus de òr


Orsola aea na maerigna, che no ge volea ben e che la scecaa dì e not. Na dì la l'à parada fora sul pont a filar. L'era d'invern e l'era n freit che no se era bogn de far l piz. Duta embramida l'à filà ló dut l dì. Da sera la era tant embramida, che ge é sutà l fus te l'aga. Perchel no la se à più fidà a ciasa, e la é se n jita te bosch, dapò la se à sentà jù e l'à scomenzà a vaar. Ntant l'é vegnù not e Orsola no saea olache la é. A vardar stroz l'à vedù dalonc na pìcola lum. La va a veder, che che l'é ló, l'era n cougol. La va ite e la troa na veia Bregostana e la la prea per dormir. Sta veia ge disc che no la se fida ge dar da dormir, parché canche ven l Salvan, l le copa dute doi.

Ma Orsola à tan preà, fin che la veia ge à dit: "Sconete te chel scrign".

Dò mesora l'é ruà l Salvan e l disc: "L puza da mujech e da tujech e da ciarn batejada. Di chi che t'as chiò, senó te sbreghe." L'à cognù domanar trei oute, e en ùltima ge à contà la Bregostana duta la storia de sta pere Orsola. "Làscemela veder!" l disc l Salvan. Sta pere beza la tremaa desche na foa a veder chist burt om, che ge varda fit te i eies. Al Salvan la ge à piajù e l disc: "Veste cenar col cian o col giat, o con me e mia fémena?"

Orsola la disc: "L'é dut un, magne ben col cian."

E l Salvan: "Na, na tu magne co me e mia fémena."

Dò che l'à fenì da cenar, la é jita a dormir. L’indoman la se à descedà tel bosch fornida con bie vestiti neves e co na scatola piena de òr te man, e ence l fus era de òr.