L cortel con nef crousc

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
L cortel con nef crousc  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

L cortel con nef crousc


I veies louves che stajea aló, olache stasc l sclouser da Pont i era na dì de aost sa mont a restelar l fegn. I aea jà fat n bel muie de marudìe, candenó vegn n tormen de vent e l ge porta l fegn aut aut. Ma Menech, l più veie, saea che far. L va apede del più gran marudel e l peta ite n cortel da nef crousc. Sobit se à fermà l vent e l fegn l'é restà te pra. Dò n cart de ora l se à moet sù l cortel e dapò i à fenì a restelar.

D'invern i é jic col mondenef (cucaloch) ju per l'Italia. Na dì i é rué te n'ostarìa de n paìsc no dalonc da Verona e i se comana na taza de vin e n toch de formai. La osta, na veia zota, ge porta dut n prescia e la se senta jù apede ic. Menech tol fora de gofa so cortel con nef crousc e l se taa jù n toch de formai. Te chela sauta sù la zota e la disc:

"Dajeme a mi chist cortel, che ve l pae, che siede segur content."

Menech no volea, ma la veia l'à sforzà e n ùltima l'à dit de scì, se la ge disc parcheche la dora chist cortel. Dapò la ge à contà, che na cativa persona l'à fat n faturec e la é doventada na stria, e la cognea semper jir co le strie a far del mal a la jent, e che la era te chel tormen de vent che l'an passà ge à porta via l fegn. D'uton la se à mbatù te n frate. Chel l l'à librada, ma dal colp del cortel la é restada zota. L ge à dit, che la pel demò varir, se la troa chel cortel e la l met set dis da le doudesc de not su la piaa. Menech ge à dat l cortel e la veia osta ge à dat a chisc doi louves da magnar che che i volea e cotant che i volea, e apede amò n muie de scioldi.