L Vivan sa Mazin

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
L Vivan sa Mazin  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

L Vivan sa Mazin


Da chi monc sora Mazin vegnìa da spes na bela joena vivana a se prear pan noel. La era lurenta e la ge didaa valch outa a la patrona. Chista, ma enche so fi Piere, ge volea n ben dal cher. Na dì l la domana, se la l vel per spos. Ela era contenta e la se à lascià batejar. Dapò i à fat noza e i à vivù n chiap de egn zenza aer na bega. Le doi pìcole che i à ciapà, la le à arlevade ben e n amor de Dio, e la le tegnìa nete e ben rencurade. Na dì rua Piere suan e dut spaventà e l conta, che sul col de Mazin l'à sentù na ousc grovia che cridaa: Tarata, gei, gei, che Taraton é mort." Soa fémena se à metù a vaar e braiar e dapò l'à dit: "Ades cogne me n jir, che mi pare é mort." Seben che Piere e sie pìcole i à preà, che la reste, la é se n jita. L'à dit a l'om, tégnete a ment: "Sora zapa e badil no semenar!" e a le pìcole la ge à dit: "Ben ben lavar, ben petenar, bele trece fasc far." Dapò la é se n jita su per Lavazei, e no la é mai più vegnuda. A chela majon, olache la stajea, i ge disc amò anchecondì al "Vivan".