L Vent e l Snigolà

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
L Vent e l Snigolà  (1881)  by Jan Batista Alton
ladin da Colfosch
grafia moderna

da Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali


L Vent e l Snigolà.


L pèster de Bégola da Cianacei na dì d'istà l'à parà la feides te Lastìes. Inlèngia chel gran Sas da Salei su l'à vedù na stengia de drapes a sièr. L pèster l'é jit via e apede l'era ence na bela tousa. "Che fèste chiò?" l domana. "Spete che chisc èrc se sie", la respon, "e tu?" — "Gé vèrde la feides da Cianacei", l respon. "Veste stèr chiò co me?" disc la vivèna. "Se no aesse la feides da vardèr, schèji che stajesse; ma tu, chi este?" l la domana. "Gé son na vivèna, é inom Dona Chelina e stae te chisc crepes; gei, gei, co me!" Ela va dant, el dò, ite per na gran sfessa. I rua te n gran palaz, con gran cambres, gran fenestres e ben mobilià. "Oh, pagina:132 chiò stae ben, se te me toles", disc el dut content. I à stat n gran trat ensema e zacan el l'à preèda che l lo lasce jir ja Cianacei a troèr i sie. "Scì, scì", la disc, "ma tu no te te imbates più ite de retorn. Te' chest anel, va semper dò el, e no te te falarès mai più." El se met l'anel te gofa e va ja Cianacei. L'era vegnù fora n bel om; nesciugn lo cognoscea più, nesciugn se recordèa più del pèster mencià e de la feides restèdes zenza pèster; ence el vedea dut autra jent, cèsa neves, nesciugn de amisc, e l se a pissà de se n jir de retorn da Dona Chelina. Va sa Mortic; inlouta lassù i fajea ostarìa; va ite; l'era trei sora desch che jièa a la chèrtes; i l'à lascià fèr l quarto e i à jià n gran pez. Dò i à scomenzà a parlèr de la bela fémenes. Duc volea aer la più bela. L vivan disc che nesciugn à na fémena scì bela che el. I scomet e el la cogn fèr vegnir ja Mortic te pagina:133 stua. Co fèjel? L tol l'anel de la vivèna, l lo mana tal palaz, sora n pech rua la mascèra de Chelina. "Tu no ti es chela che voi", disc l vivan; "va endò ite e fà vegnir fora mia fémena". Chesta se tol l'anel e ite. Pech dò rua Chelina, imbasteèda, e la ge n disc na cèria al vivan, se tol endò l'anel e inirèda se n va. Dut sperdù chest pere vivan se n va su per Pecedac, se imbat te trei lères che dombrèa scioldi. Va apede e disc: "Lasciàme ence me en voscia compagnìa; gé ve menaré olache l'é n gran muie de scioldi." I disc de scì e el se senta apede ic. Inlèngia l'era n fagot e l ge domana: "Che él pa aló?" N lère respon: "Aon l mantel de Snigolà; se l meton d'intorn e jon olache volon." "Imprestamelo n mìngol a mi", disc l vivan. T'impruma no i se fidèa, ma dapò i ge l'à imprestà. L vivan se met chel bel pelic grisc d'intorn e su, su fin sun Costa da vent. I lères i à ben scomenzà a cridèr, che l vegne pagina:134 de retorn, mo el ge à dat più aria, va via per chi crepes e rua tinsom Sas de Pordoi. Laìte, te na pìcola cèsa stajea l bregostan dal vent; l vivan, che ades l'é doventà l Snigolà, bat te usc; vegn fora la bregostèna; el la prea de l tor famei; ela no l lo vel e se n va daìte e ge disc al bregostan, che n grijàtol defora volessa laor. L lo fèsc jir ite e ge domana se l'é bon de jir coran, che dapò l lo tolarà a scoèr la stua a Dona Chelina, che prest la é de pèrt. L Snigolà disc de scì e l'é azetà. Canche Chelina é stata injignèda, l vivan bonora se n va coran, l bregostan dò; chel l'é ruà n gran pez dant da chist, da Chelina, e se n sciampa te sot letiera. Zacan rua l Vent e scoa la stua; la levaressa rencura l pìcol vivan; la mascèra porta la fortaes; intant che l bregostan magnèa, Chelina auza l cef e disc: "Olà pagina:135 sarà mai mi grijàtol dal cher?" L Snigolà met fora l cef, vegn fat la pèsc co la vivèna; el dal gust empienesc la stua e la cèsa de nìgol e l Vent no se pèra; lo schèra te Pordoi; se zèra l mantel del Snigolà e l'é vegnù fora tant la gran pievia che jun Pecedac se a formà n bel pìcol lech.