L Kalënder ladin per l ann 1915

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
L Kalënder ladin per l ann 1915  (1915) 
by Anonimo
grafia moderna

Fodom

L Kalënder ladin per l ann 1915

Liber per la fameia ladina

5° ann

Dat òra dal "Union dei Ladins" a Dinspruk Metù adum da Ufherpantone Complot da Fufherok Stamparia del Kinderfreund Filiale St. Ulrich (Grodën) Pagg. 113, 114, 115, 116, 117, 118

Le fameje nobili de Livinalonk e Kol S. Lucia

Le fameie nobili de Livinalonch e Còl S. Luzia

(Discoršo tegnù da Dr. Vittur a la radunánza de la sezion del "D.u.Ö. Alpenverein" ai 5 de mèrz 1914, scrit n fodom da Al. Lezuo de La Plié.)

Ence nte Livinalonch e Còl, come nte le val vejine se veiga cèrte cèse curiose, fabricade fòra de le autre, fate come ciastiei, con feriade de fièrn, pòrte ferade, sciale, pòrtesc de pièra e stue ben fodrade. Damprò de chëste cèse en vegniva fabriché de autre e cojì deventáva na vila come p.e. Ciastel damprò dal Ciastel d'Andrac, Larcionei ntourn a la cèsa de chi de Gaetano e Costa ntourn a la gran cèsa dei Faber. I abitánc che fajëva bravure nte le vière, che daidáva a chieté via le traze per i confins e che se mostráva fedeli ai superiori, i ciapëva la rejon de avei n stema de distinzion. Chisc tèi i eva benestánc e i abitáva nte cèse come che l é sté dit de soura. Volon ades sentì n può de stòria de le fameie nobili de Livinalonch e Còl che ava la rejon de stemi, almánco tánt che se pò rilevé da scriture vegle.

1.

Una fabrica de marevoia de le plu vegle l é ben l ciastel d'Andrac, ades demé plu na ruvina. La tradizion conta che l fossa bele fat su fra l 6° e l 9° scecol. Ntel scecol 12° se sà che l eva abité da la fameia nobile "de Puochenstein" (Hartwig de Puochenstein) che ava ntel so stema n crëp con trei ponte sul fonz vërt. Chësta fameia l'à venù ntourn l 1220 l ciastel co la campania che jiva pro al Vësco de Persenon, Konrad de Rodank. L é probabile che chësta fameia abe porté plutèrt l sourainom "de Costa de Livinalongo". Konrad de Costa de Livinalongo, mòrt ntel 1226 no n ava pèrt al ciastel e a la padronánza de Andrac. Nlouta chësta fameia che portáva l stema co nen ce den cián da ciacia con colana de òr, l’ava beni damprò a S. Vegil de Marebe, ulache l’é spò restada col inom de Rost de Ras, no se sà, se per avei compré o per ester maridé un prò. Dei trei fioi de Konrad l eva Mainle l plu vegle, che ava sposé la sorela del potente Randolf de Theis mòrt ntel 1318. I nobili de Rost no serviva nlouta né ai vëscoi de Persenon né a le munighe de Sonnenburg e Jan de Rost, fi de Mainle a mossù finalmente mpermëte a le munighe de resté dagnëra ndipendente. I Rost i é stèi plu tèrt plu oute giudici n Marebe e i à compré ntel 1502 l ciastel de Aufhofen. - Un Jan de Rost l é deventé ntel 1543 curator del dominio del Vësco a Uttenheim e ntel 1545 l Cardinal Krisof de Madruz i’à dé l ciastel de Kehlburg. Cojì la fameia s'à spartì n doi linie - "de Rost da Aufhofen" e "Rost de Kehlburg".

Dionis de Rost da Aufhofen l é deventé consilier e luogotenente a Freiburg i.Br. e ntel 1564 l à ciapé l tìtol de baron. Chësta linia s'à fenì ntel 1805 con Bepo, canonico de S. Candido. Giov. Gaudenz de Rost l é deventé consilier imp., general e comandánte de la fortëza Ehrenburg col tìtol de conte.

2.

La seconda fameia nobile con rejon de stema l'é la fameia "de Sisti a Sistenhofen a Plan". L prum che ven nominé de chësta fameia l é Rudigier Sisto, 1187. L stem e le chérte de la fameia i é jude perdude l ann de la peste, 1591, e mpermò del 1634 l Vësco de Persenon Jan Platzgummer l à tourné a dé la rejon de stema a Jan Batista de Sisti. L stem l é fat cojì: n lion rossic n pe, col scudo sun sfondo blef. Jan Batista l à studié a Salisburgo e a Padua filosofia, l à ciapé l tìtol de dotor de filosofia (7.2.1665) e de dotor de lege (30.7.1666) a Padua e pò l é deventé pleván de Livinalonch e l à fondé l benefizio de Sisti a Plan. Ai 6 de dizembre 1681 l é deventé consilier spirituèl e visitator de la diozeji. Sto bèrba che ava l medejimo inom e che ava otegnù l tìtol de nobilté, l ava bele ntel 1634 l tìtol de "magister philosophiae" e pò l é deventé dotor de teologia, decan e consilier spiritual a Livinalonch 1646 -1672. Col diplom del conte Giovani Nivard Sutory de Ortenheimb, scrit a Bolsán ai 29.9.1690, Salvester de Sisti a ciapé l tìtol "nobile de Plan a Sixthof", per dël e sua fameia. L Vësco Ignaz de Künigl da Persenon à rinové l conferiment del tìtol ai 30.12.1736. Autri membri de la fameia de Sisti l é sté Jan Salvester de Sisti, canonico de Freising, nominé de Giusepe I ai 4.9.1705. Un Andria de Sisti, nomé Ploner da Plan, l eva raprjentánt de le zité de Bolsán a la dieta d'Innsbruck ntel 1546. Nnauter Salvester de Sisti l eva comandánt dei scìzri fodom ntel 1809 e da nlouta nsù da la fameia de Sisti l é vegnù fòra divèrsci impiegac e profesciori.

3.

fameia nobile l'eva chëla de Soratroy. L capo de chësta l é Jan sté Piere Soratroi che à ciapé l tìtol ai 12.4.1576 dal Arciduca Ferdinand 2. per avei daidé fòra nte contrasti per i confins. L stema l eva n scudo blánch co na mont neigra da trei ponte e n elber sunsom con trei ram sëc. Dinongia l elber sunsom se ërc su na lors co la bocia dalvièrta e lenghe rosse. Chëst Piere Soratroi l eva rich e l ava luosc a Troi, Valaza, Sief e Araba e na cèsa sun plaza da La Plié. L é mòrt ntel 1583 e suo fi Jako l é mòrt del 1628. L neou Jako (1573 - 1654) l eva l père de Kristofel (1618 - 1701). La fameia s'à sparpalié da lèrch ntel Europa. A Tlufe e a Viena l eva de bravi negoziánti de chësta fameia; però n é resté ence sul luoch a cèsa. Un Franz Soratroi l eva capelán del ciastel d'Andrac.

4.

La fameia de Varda a Vèrda. I de Varda i à ciapé l stem ai 28.04.1631 dal Vësco de Persenon Wilhelm e l Imperadou Leopold I. L l à confermé ai 2.4.1691. Membris de chësta fameia i ava l daz del Imperadou a Corvèra e valgugn i é stèi giùdizi n Marebe. (Jako da Verda, Franz da Verda e Giulio da Verda 1697 - 99)

5.

Finalmente l é ncora la fameia Grones che abitáva a La Plié e ava gran campania a Sorarù, che a ciapé l tìtol de nobilté da Karl 4. ai 14.4.1735 col sourainom Grones de Gronesberg. Jan Domane l eva aministradou de la fabrica de tabach a Hainburg e Pierantone canonico a Persenon e Chur. L stema l é n frassum coi trei ram su na mònt vërda da trei ponte. L plu renomé de chësta fameia l é sté Tone de Grones, casier del circolo Czernowitz, mòrt del 1828. L eva sté mané dai suoi a Viena per studié filosofia e i l ava racomané a Bertol Gabrielli e cánche l à bu finì i studi del 1778 l é jù coi militari e sot l inom de "general Cavaller" l é jù n Ruscia 1781 - 82.

6.

Fra le doi fameie nobili matricolade a Còl S. Luzia l é n pruma da nomé i "de Piazza". L capo de chësta fameia l é sté Kilian Piazza de cèsa Piazza a Vilagrande, fator de le miniere de Fursil, mòrt ntel 1596. Suo fi Batista l eva governadou a Thurn (S. Martin) e fator de Andrac. La nobilté i l à segur ciapada oramei ntel scecol 16°. Jan Batista Piazza à compré ntel 1591 l ciastel de Freieck (ades ospedèl a Pecolin) e a ciapé l tìtol de nobilté dal Cardinal Andrea d'Austria, Vësco de Costánza e Persenon ai 8.9.1640 per dël e per sua fameia. L stema l é trei gili su nen fonz nsalejé (ncora da vedei ncuoi su la cèsa a Vilagrande con desoura l miliesum 1601). Ntourn al 1651 Jan Batista l à ciapé per dël e sua fameia dal Arciduca Karl d'Austria, capo del ordine teutonich, la nobilté austriaca. Suoi doi fioi Jan Tomesh e Tone s'à spartì del 1646 la campania del père; l prum s'à tout Freieick e l secondo la cèsa del père coi luosc a Còl e cojì s'à formé doi linie. Tone, cánche l é mòrt del 1650, l à lascé doi fioi: Jan Batista, che l é deventé capitán de la milizia del Tirol e pò tenente nte le trupe del Imperadou, e Jan Tomesh, che l é mòrt senza fioi. N fradel de Kilian Piazza, pleván de Marebe, dal 1614 - 35 ava inom Mane col sourainom Sabo; chëst l é mòrt del 1617 e l à lascé plu fioi. Un de chisc l é sté fator de le miniere Fursil e l auter l à ciapé Freieck. I fioi de Tomesc ava inom Piere Piazza, governadou de Thurn e fator de Livinalonch e Shan Domane che ntel 1671 l eva ence conte Piazza a Freieck e l eva capitano de vièra e del ciastel d'Andrac (1658 -81). Ntourn l ann 1715 l eva Osepantone Piazza, degan de Fügen ntel Zillertal, che fossa sté n proneon de chël Shanantone Piazza che ntel 1620 ava ciapé l tìtol de cont, percié l eva parentela col papa Inozenz 12. che portáva apunto l tìtol "de Comitatibus". L à ence otegnuda che l Imperadou Karl 4. i à dé l tìtol de cont col sourainom "de Piazza, conti a Freieck" (10.12.1736). N conte l à ence scomencé a porté l stem de la fameia Piazza del'Italia e chël dei conti di Salisburgo. Dei conti Piazza l é mòrt Kaspar Ignaz ntel 1762 come Chorherr de Persenon e Bepo Polikarp ntel 1758 come canonico a Persenon. Bepo, conte de Piazza l é mòrt l ultimo de la fameia che s'ava stabilì a Persenon (1818).

7.

Nn'autra fameia, slargiada fòra specilmente ju per l'Italia, l é chëla dei Chizzali che abitáva a Pezei e l eva benestánte. I suoi membris i é stèi plu oute mpiegati del Vësco nte le miniere de Fursil. Per chëst apunto Jan Chizzali a otegnù la rejon del stem dal Vësco de Persenon Wilhelm ntel 1631. Plu tèrt Jan Chizzali l é jù a Venezia e l s'à maridé co na fia den patrizio venezian "de Bonfadini" e l à ciapé nstës l patriziato de la republica ntel 1648. I suoi fradiei Luca e Mane i à ciapé l diplom de nobilté permò del 1638, confermé del Imperadou Franz 1. ntel 1804. L stem l é n ciampanil su na mònt vërda con trei ponte, sun chële che camina n lion. Fra i Chizzali mèrita de ester nomé Franz de Chizzali (1854 - 59) giùdize a Enneberg e al prejente un procuradou de Stato a Nizza. Pertánt che sèé, no n é autre fameie nobili de Livinalonch e Còl. Se valgugn savëssa da dì vèlch de plu ncora de chëste fameie o de autre nobili ié sonsa riconoscent per ogni picola notizia che i me podëssa dé. 

Public domain
This work is in the public domain in countries where the copyright term is the author's life plus 70 years or less. See Copyright.