L Filamuscia

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
L Filamuscia  (1858)  by Giovanni Battista Zacchia,
ladin brach
grafia moderna

L Filamuscia


Na uta l'era un moliné. Al vivea soul con so fémena. Un dì fra i autres l molin no volea più jir. L'é jit fora a veder che che l'é che stropa l restel.

Era un pìcol cest che nodaa su l'aga. Al l'à tirà fora a veder che che l'é.

Era un pìcol bez che sbraiava. Chest va apontin polit, l'à dit, noi non n'aon bec, chest sarà un.

Chest bez vegnìa intant larch e gros. L'à tout chest bez e l'à lascià semper ciuciar al lat de na muscia. E l'à ciapà na forza desche un manz. Un dì al leva e disc a so pare:

"Scutà ió volesse jir per al mondo e ve volesse prear na grazia soula."

"Che volesse tu po?" à dit l veie.

"Volesse che me metassade a imparar al faure."

Dapò l'à imparà trei egn apede un faure. L'aea ciapà na forza per sie omegn. L'à preà l maester che el lo lasciassa far n bachet de fer. L'à tout cà dut l fer che l'aea troà. Amò no n'aea assà.

Chel pere maester é jit in malora.

Dapò al se à tout un linzel, l'à metù ite sie sté de polenta e l'é jit per al mondo. L'é ruà te na pìcola ciasa e l'à preà che se lo lasciasse far la polenta.

La ge à cerì cà un pael da la polenta. Ma duc i era massa pìcui. Dapò l'à portà su un pael de la lesciva. Chest jìa ben. L'à cot duc i sie sté te un colp e n'à lascià tanta che chela familia aea trei meisc da magnar.

L'é jit inant e l'é ruà te un gran bosch. Ló era un gran mago che per devertiment tiraa sù i albres. I à scomenzà a tacar bega ma al faure seben che 1'era pìcol ge dajea tante legnade intorn le badl, che é sutà jabas. L'à preà perdonanza e se n [i é] sin jic insema.

Ades i era de doi che no n'aea paura da trepes. I é jic inant e i é rué apede un gran muge de molins. L'era amò un maor mago che i paraa duc co na cencia.

I à domanà che che l fasc. L'à dit che per devertiment al para duc chisc molins. "Caratì, gei cu noi, jon per al mondo." "Ben Ben vegne." I é jic e i é rué su un gran mont. Ló era un auter mago che aea un gran muge de nìgole te un sach e dijea che se l vel che l pieve no l'à auter brea de lasciar jir le nìgole fora del sach.

Duc cater ades son [i é] sin jic dalonc, dalonc. In ùltima i é rué su na gran pianura. Ló era un muge de manc che jìa a past e d'apede l'era ence na ciajaa. Al faure à dit al più pìcol mago: "Tu va a tor un manz e brostolelo te chela ciajaa. Noi indana jon a spas." Al mago va a tor al manz per i corgn, ge dasc n pugn sul nas e lo maza.

Al'impea l fech e lo brostola.

Al manz era caji brostolà che é vegnù n pìcol vege cun na gran barba grija ma l'aea na forza teribiliscima. E gin à dat tante che l'é sutà jabas. Canche l'é revegnù un pech vegn al faure con i doi maghi a marena. Ma al manz l'era via e al mago scaji mort. Canche l'é revegnù l'à contà de chel veie. Al secondo dì é restà al secondo ma la ge é jita undò coscì. E al terzo dì al terzo mago. Al quarto dì é restà il faure e al se à metù te n piz col so bachet de fer. Candenó vegn al vege e el ge vegn incontra. Ma al faure al l'à ciapà per la barba e l'à trat coscì intorn un mur che el ciarvel sutaa ben aut.

Ampò no l'é crepà e l'é sciampà demez. Il faure ge à coret dò e l'à vedù che l'é jit ite per un busc da soricia. Al ge à trat dò al bachet e l'à fat al busc maor. De sot l'era jà larch larch, che se se podea lasciar ju. L'é jit a robar un gran muge de fun e l'à lascià jù al più picol mago. Chest l'é jit bon en ju ma prest l'à scomenzà a cigar che l'à freit e che se lo tirasse su. Ence el secondo e el terzo no era bogn de resister. Dapò se à lascià ju al faure e l'à comandà ai maghi che i spetasse. L'é ruà ju te un busc fon fon ma canche l'era ju l'era desche te un mondo nef. L'era trei gregn palac, un de vierech, l'auter de arjent e l terzo de òr.

L'é jit ite tel ciastel de vierech. Ló l'era na bela bela tousa. Apena che la l'à vedù l'à dit: "Ve pree jìvene senó canche vegn al drach al ve maza".

Ma chest, desche che saon, no l'aea paura da nesciugn e l'é restà. Vegn al drach da cinch ciaves e ge sauta ados. Mo al ge é sciampà e el ge à dat un colp che al ge a rompì duc i cinch ciaves. Dapò l'é jit a librar la tousa e al l'à menada ló da la corda e la l'à fata tirar su.

Dapò l'é jit ló dal ciastel de arjent. Ló l'era un drach cun set ciaves. L'era amò un'ora dalonc che se lo sentìa vegnir, canche l'é ruà l'à scomenzà a begar col faure un'ora, ma ampò in ùltima l'à perdù e l'é restà mort jabas.

Ence la seconda tousa la l'à lascià tirar su. Dapò l'é jit ló dal ciastel de òr.

Ló l'era na autra sor de chele doi autre ma bela desche un angiol. Ma l'era ence un auter drach cun nef ciaves che la vardaa. Chest l'era la più burta bestia che se podea veder. Ma ence chel al l'à mazà e l'à lascià tirar su ence chesta. Dapò l'à dat segn che se lo tire su ence el. I l'à tirà su infin sul mez ma dapò i à taià la corda e i l'à lascià sutar ju. Chest per grazia no l se à fat mal. E l'é undò jit a spas. Candenó l'à vedù pagina:11 l veie che jìa a spas. Al l'à ciapà per la barba e l'à dit: "Se no tu me disc che che é da far a ruar su de chest busc te maze." Dapò al veie pien de paura à dit che el vae a tor un'agua che n'era tante e che el monte lassù ma che el se tole ence ciarn con el e el gin dae da magiar. Coscì l'à fat e l'é scaji ruà enfin sunsom ma no n'aea più ciarn, ma el sin à taà sobit n tòch ju da na chessa e l ge l'à dat. Canche l'era ruà su non era più nesciugn ló. L'é jit te cità e al se à prejentà al re. Ló l'era jà i trei giganti con le trei touse. Canche l'à vedù chest al se à inirà e al i à mazé duc trei. Una de cheste touse l'à sposà e le autre al le à lasciade jir olache le à volù.

Ades pìciui jìvene a dormir, doman ve n contaré un'autra.