L Batilon de la Carmelitèna

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
L Batilon de la Carmelitèna  (1881)  by Jan Batista Alton
ladin da Colfosch
grafia moderna

da Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali


L Batilon de la Carmelitèna.


Mia ièva jìa ogne an jul paìsc apede chel medemo patron. Chist l'era aliegher, san e parlèa con sia servitù, ma no cherdea ai fatureces e strionament.

Candenó mia ièva va endò jù, lo troa zot de na giama e semper imbasteà. Ge domana che che l'à, e el no ge vel dir; ma zacan g'é sciampà da ge contèr coscì: "Na cativa persona m'à fat n faturec e gé son doventà na stria. Da chel dì endò é semper cognù fèr e jir con eles, e fèr del mèl a la jent. Son ben ruà ence te Fascia, ma vo no me aede mai podù veder; gé son stat en vila ló da vo en vea de Pèsca Tofènia, entant che menaède la pegna, a magnèr foreign:butter con vo e no me aede mai scarà." "Pò mat che siede, chist no l'é vera", disc mia ièva, "perché gé son stata dut l'inantmesdì soula a menèr la pegna, e mena che te mena, me recorde amò, no son mai stata bona de la fèr vegnir; é metù ite na medaa, n crist benedì, èga sènta, g'é fat la trei croujes de sènt Antone, nia no à joà; en ùltima la é cognuda chejer fora e no é ciapà schèji nia da smauz". "Pò, cree ben, gé ve l'é magnà", disc l strion. "Ma co éla pa che siede zot?" domana mia ièva. "Speta, che ve conte", respon l strion. "Con doi volaane fèr vegnir la tampesta ju per chi da Fontanac; eraane su Laussa; jà se n jiane tampestan ju per Borest, candenó sauta fora l monech, dèsc l'Aimarìes co la pìcola; entant che chel pìcol veie badiot te calonia con croujes e ac proèa de ne scarèr de retorn su per l Ponjin, l monech tira te la Carmelitèna; chista ne dèsc de chel maladet batilon te n galon tant l gran colp, che ne porta duc su Laussa te na gran sfessa. No eraane più bogn de se librèr, aon cognù chiamèr l diàol, che ne à portà sun Saslench. Amò eniré jon jù envers Ciampedel, ma Don Vagere ne à jà fat dèr outa sora Pian.

Chel vedé, anda Ugèna, l'era un bravo per benedir l temp. En chela sera sion jic a cèsa. Zacan m'é embatù te n capuzin: chel m'à librà e ades son sche vo, auter che reste zot, perché contra i colpes benedii no l'é più remedie.