L'ost embroià o la scomescia fatala

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
L'ost embroià o la scomescia fatala  (1930)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

L'ost embroià o la scomescia fatala. Farsa en un at


Persones:


RINALDO


BOSCO

doi trapologn

L'OST


L'OSTA


CAMERIER


UN MEDICO


DR. LANGERHANS


PÒDER


FAMEI


Na stua con desch, scagn e na poltrona. A man cencia ore da parei con n lonch péndol. A man dreta en fon un usc.


Pruma scena


Rinaldo e Bosco (I é senté un en front a l'auter e i magna. Duc doi i é vestì da segnores)


BOSCO:

Perdiana! Sta uta sion noi mincioné. L rich fator che aea da albergar chiò l'é se n jit te n auter hotel e per chest aon perdù la speranza de ge svedar con nesc dàdoi fausc la borsa ben stechida. Da n pez en ca me par che la fortuna ne schive.

RINALDO: (Cloca sun desch)

Scouta Bosco! Se tu seghite a sbraiar talmenter e far tenc de ac, tu vederas che l'ost vegn a saer chi che sion; tante oute i à ence i parees ureie.

BOSCO:

T'as duta rejon mi bon amich! Ma l'é ben ampò burt, de star chiò zenza aer pro. Olà mai saràl pa restà chel bujaron?

RINALDO:

Ió die che tu no tu as sentù dret. Pel esser de etres hotìe che à l medemo inom, parché chesta ostarìa me sà de esser na locanda per i moches contadins.

BOSCO:

Emben! Ma n fator l'é ben ence n contadin.

RINALDO:

Scì, scì! Mo un de la calità miora. Chel che aon ciapà angern sera te sala da magnar, no paaa le speise de ge sbetar le gofe.

BOSCO:

Se ence che se aon enganà sta uta no fasc nia, volon spetar pacificamenter su na miora ocajion. Beif! E chiama l camerier, che noi podon se n jir. Ió no é più voa de star più lonch chiò, olache no l'é nesciun dafar de valor.

(Le ore le bat le ot e le sona na melodìa. Do le colisse se sona sù na scatola de mùsega).


RINALDO: (Scomenza a grignar a dut poder).


BOSCO:

Che mostro asto pa da far na tal grignada, e?

RINALDO: (Se pia sora desch via verscio Bosco)

Bosco, ió é na stupenda idea!

(Varda entorn te stua e va da l'usc per vardar ence de fora, che no sie negugn stroz a scutar, e vegn de retorn)

L'ost, che no me par de esser un di più furbes, l'à da me paar le speise enveze del fator. Noi no risćion net nia. Se la storia no ne riesc l vegn tout dut l'afar per n spas.

BOSCO:

Emben! lascia sentir che che to ciaf fin à da nef enventà.

RINALDO:

No asto sentù, e, coche ste ore da parei

(moscia)

le à sonà n'aria dal sécol passà, e?

BOSCO:

Diamberne scì! Ma che àle pa da far con to idea, e?

RINALDO:

Ió compraré chiste ore da l'ost.

BOSCO:

Esto mat daldut, e? Dime per amor de Dio, che vesto pa far con chest endrez veie da l'an dal cuch, e?

RINALDO: (Se pia sora desch via verscio Bosco e i se parla sot ousc).


BOSCO:

Ahaha! Tu tu es n crestian de òr! Tu tu meritasse de vegnir picà sù co na corda de òr!

RINALDO:

Per n tal onor rengrazie ió mile oute!

BOSCO:

Spas a part! Sta briconarìa val n sachet de maranghins.

RINALDO: (Sta su en pe)

Dut cogn esser ben preparà. Va pur fora e varda che i ciavai i sie taché tel ciar, acioche se podassane bel prest fora del polver. Chiàmeme ence l camerier.

BOSCO: (Stasc su)

Se la ne va fora ben, ió te recognosce per vita mia per mie capitan

(l se n va).


RINALDO: (l met le man su la schena e l va a spas en ca e en là e l se grigna)

Aha, sente che vegn valgugn.

(I se ferma dant le ore da parei)


Seconda scena


Rinaldo, camerier, dapò Bosco che vegn de retorn


CAMERIER:

Che comanade Segnor baron?

RINALDO:

Fajeme l cont, noi volon se n jir.

CAMERIER: (Tol na zédola dai conc e scrif)

52 fl 60. Cincantadoi renesc e sessanta.

BOSCO: (Vegn ite per usc e l disc)

I ciavai i vegn giusta tacà ite, apena che tu as paà podon se n jir.

CAMERIER: (A Bosco)

Me n despiasc che l Segnor baron se à molestà, par me fossa stat n gran onor da eseguir vosc comando.

RINALDO: (L met endana i scioldi sul desch)

Eco l'import dal cont, e chiò la bonaman per voi.

CAMERIER: (Encassa i scioldi)

Mie sinzieres rengraziamenc! Voi vardar dò che sie tacà ite

(I vel se n jir).


BOSCO: (Ge varda a le ore)

Olà! Segnor camerier! No saede me dir, se fosc l'ost venessa cheste ore, e?

CAMERIER: (Varda dut encantà tost a le ore, tost al domandador)

Cheste ore, e? Segnor baron!

RINALDO:

Ma ei, ei! Ió le volesse comprar.

CAMERIER:

L Segnor baron vel sgherzar.

BOSCO: (Che à let entant te la gazeta, a Rinaldo)

Mi bon amich! Fà prest, noi se entardivon l temp, con to marcanziar!

RINALDO:

No emporta nia! Noi lascion forenar noscia caroza a la pruma stazion, monton su la ferata e ruon a ora dal Segnor conte. Emben, segnor camerier, volede aer la bontà de domanar vosc prinzipal, e?

CAMERIER:

Ei, ei! Se l'é dassen, vae sobit a l chiamar, seben no capesce parcheche...

(l va fora par usc).


BOSCO:

Tu tu ere ben mat a ge dir la strada che tolon. Al cajo che i ne perseghita i ne é prest sui ciucegn.

RINALDO:

Me tòleste per taramba, e? Noi jiron giusta a la reversa e eviton la ferata en ogni cajo, parché su la ferovìa noscia polizìa veit e snasa fora dut. E ió che desfortunatamenter é na frapante somea con n cert individuo, dal cal ogne sbir de giustizia à la fotografia te so tacuin, evite la ferata, che no vegne en colujion co la polizìa e che vegne tout per l'auter.

BOSCO: (Grigna)

Malandreta, tu tu as la medema sort sche ió. Dant pech temp é vedù mi retrat te man de un de chi cians da ciacia.

RINALDO:

Pst! L vegn valgugn; canche la facenda é enfilzada, vàtene jù te caroza e speteme.

(Bosco se senta jù e lec tel folio)


Terza scena


I anteriores e l'ost


OST: (Con inchins)

Segnor baron aede abù la compiacenza de me far chiamar. Con che é l piajer de ve pòder servir, e?

RINALDO:

Chele ore le me piasc e ió me permete de domanar, se le volede vener.

OST:

Segnor baron ve volede ben devertir n pech sun mie coste e siede despost a far spas.

RINALDO:

Pàrel pa che ió sie n bufon, e?

OST:

Oh ió domane scusa! Ió no ve volee ofener; ma chesta domana me à fat star de sas.

RINALDO:

Co? No aede donca mai amò venù valch te vita voscia, e?

OST:

Oh scì scì, ben de spes! Dant pech più de na mesora é venù n pé de ciavai stupenc,

(l bat co le man su la scarsela cencia)

ma chi i me à portà ite più che doi mile renesc. Però con ore veie no é amò mai marcanzià, per chest me à parù voscia domana tant certa.

(Tra se)

Chiò cogn esser valch furbarìa.


RINALDO:

Emben, Segnor ost! Me volede vener chele ore o no, e.

OST:

Dal vera ió no sé che ve responer, segnor baron!

(Ntra se)

Magari chele ore le à n valor da me no cognosciù.

RINALDO:

Ió veide che ve separade malvolentiera da cheste ore, par chest no ve voi più molestar. Scusame che ve é tant desturbà e trategnù da vesc dafares

(l tol so ciapel)


OST:

Permeteme, segnor baron na domana modesta: che troade tant de remarcabel da cheste ore antiche, e?

RINALDO:

Ió no troe net nia de straordenarech da chele ore, ma par me le à na emportanza speziala.

OST:

Segnor baron! Se sà che no m'é dut un te che man che cheste ore vegn, e a che scopo che le à da servir, parché da più che n sécol le é te noscia familia e le se à scialdi ritade dal pare al fi.

RINALDO:

Ió entene completamente la simpatìa per n tal arnesc rità, e no voi più proar de ve persuader, parché ió sé massa ben, che tai ogec no i é da paar con moneida

(l vel se n jir).


OST:

Ei ei, segnor baron! Trope care e enteressante recordanze é leade con cheste ore. Ma per riguardi speziai e per stima de voscia Segnorìa voi ampò contratar se voi aede la bontà de me dir par che motif che le volede comprar.

RINALDO:

Ió no fae de chest nesciuna secreteza, che l'é demò na grata recordanza verscio simile ore, co le cale é vadagnà na venta de cent maranghins.

OST:

Che, cent maranghins, e?

Bosco varda entant sota la gazeta fora e grigna da furbo)


RINALDO:

Ei, nience un de manco segnor ost!

OST:

Se pel saer coche l'é stat possìbol!

RINALDO:

Ma parché de no? Da l'ùltima corsa a Roma olache é vadagnà con mie ciavai per più vente na bela soma, e en chela sera son jit con etres barogn e conc bel content te na tratorìa apede l'arena. Lo l'era n'ora valiva desche chesta

(moscia).

Doventà n pech maturlech, da la fortuna de chel dì, é proponù na scomescia a mi vejin che no l'é capaze de seguir co l'indesc un'ora lonch l péndol da le ore da parei, e endana dut l temp no dir nia auter che "en ca" e "en là". L'à fat la scomescia, ma pruma che sie stat passà na mesora l'é levà sù dal scagn e l'à dat perduda la scomescia, e ió é sborsà ite i cent maranghins.

OST: (Agità)

Chel l'era n musciat, no l'aea neguna perseveranza! Per me fossa stat na picoleza. Da me voi no aassade vent i cent maranghins, no.

(L grigna)

Par cent napoleons de òr aesse fat auter che na tal bagatela!

RINALDO:

No la fajede massa grana! Voi siede ben n om gaàrt, ma ge vel na terìbola energìa e amò na più grana forza di nerves de ge vardar n'ora lonch a le ore da parei, e far dò en seghit co l'indesc l met del péndol, zenza dir dut l temp n'autra parola che "en ca" e "en là".

BOSCO: (Se auza)

Par via de na tal matada no restaron pa mia dut l dì chiò, e?

RINALDO:

Mi amich l'à piena rejon! Noi perdon malamenter nosc temp. Dò che saede parcheche me enteresse tant de cheste ore, magari me le venede: cotant volede pa?

OST:

Ió no ve le vene, ma ve le done se l segnor baron vel far con me na medema scomescia, desche chela con vesc amisc te la tratorìa.

RINALDO:

Co! Voi volassade risćiar cent maranghins?

OST:

Giusta tant no! Ma la carta part, parché ió no son n baron.

RINALDO:

Vintecinch maranghins i é per voi più che mile par n baron! Voi i cognede vadagnar i scioldi, ma l baron i li schicia fora da sie contadins sun sie majes. "Tu no tu deve jiar!" l'é scrit chiar te la Bibia, che l'é più che segur che voi perdede la scomescia.

OST:

Segnor baron aede fosc paura che perdassade, e?

RINALDO:

Corpo de baco! Che maniera aede pa? Se voi parlade en chesta maniera, alora ve cogne responer.

(L met banconote sun desch)

Eco mie 25 maranghins!

OST:

Va benon segnor baron! La val! Dal proscim bater da le ore scomenza la scomescia

(l'ost met la poltrona visavì a le ore e l se senta jù, la part cencia utada verscio la jent).


RINALDO:

Ma ben intenù! Co l'indesc de la man dreta cognede scialdi perseghitar al péndol e no fidade dir nia auter che "en ca" e "en là", che càpite che che vel. Se fajede valch sot e sora, la aede perduda la scomescia.

OST: (Grigna)

Stajé pur zenza paura segnor baron! Scì prest no perde l ciavezin no!

(Le ore bat le 9 e le sona n toch. L'ost se senta e osserva apontin le ore. A l'ùltima batuda l scomenza a seguir l péndol co l'indesc de la man dreta e dir "en ca - en là - en ca - en là", e coscì via. Bosco va da l'usc e scouta)


RINALDO:

Volede far l piajer, segnor ost, de deponer chiò vesc vintecinch maranghins, e?

OST:

En ca – en là – en ca – en là...

RINALDO:

L sarà ben che per na scomescia la soma à da vegnir depositada da n terz; fajé donca l piajer de dar vesc vintecinch maranghins, e?

OST: (L'ost zenza interomper l "en ca – en là", va co la man cencia te la gofa cencia dal corpet e tira ló fora n tacuin ros).
RINALDO:

Spetà che ve deide!

(L ge tira l tacuin completamenter fora de gofa, ma tel medemo temp l ge roba l'oroloio de òr, con ciadena e berloch, fora da la viesta).


OST:

En ca – en là...

RINALDO:

Posse deponer l'import da la scomescia da vosc camerier?

OST: (Cigna col ciaf de scì)

En ca – en là...

RINALDO: (A Bosco)

Va, mi bon amich, e chiama per piajer l camerier

(Bosco se n va).


OST: (Desche scialdi!)

En ca – en là...

RINALDO: (L se senta da l'autra man del desch dò l'ost)

Ió me voi meter chiò per pòder miec osservar... Vardà ben che apena che sbaliade, me anunzie sobit.

(L tol te man la pojada de arjent)

Bele pojade! Cotant végnele pa a costar l'una, e?

OST: (Fasc co la man met che no l se lascia menar per l nas)

En ca – en là...

RINALDO:

Aha! Sente vegnir l camerier che l volarà rejonar con voi, ma ve fae saer che no parlassade na parola, se no é vent ió, e i maranghins i é mie!

OST:

En ca – en là...

Carta scena


(L camerier entra e l'osserva l'ost da davant e da na part e finalmenter l scorla col ciaf.)


CAMERIER:

Che spas él pa chest, e? Che fajede pa, siede fora dal ciaf, e?

OST:

En ca – en là...

CAMERIER: (L tastlena col ciaf)

Perdiana! Me sà che no la va dreta, voi jir per l pòder, che l ge lasce n pech de sanch

(se n va)


OST:

En ca – en là...

Chinta scena


Ost e Osta (L'ost continua scialdi)


OSTA: (Vegn ite en prescia, la se met da la man dreta)

Che asto pa? L camerier l'é coret per l pòder, te mencel valch, e?

OST: (Con ira)

En ca – en là…!

OSTA: (Iritada)

Ma responeme amàncol! Che asto con cheste tànie? Tu tu varde su per ste ore, desché le fossa n ciaval.

(La ciapa l brac dret de l'ost e la ge l vel tegnir cet)

Stà na uta cet col brac!

(L'ost ge dasc co la man cencia na slavaciada a l'osta)

Co! Che! Tu, tu vilan, coscita tu trate to fémena! Él chesta na maniera da bater so fémena! Oh!

(Crida)

Ió pere desgraziada!

Sesta scena


L'ost, l'osta, l pòder e l camerier (L'ost continua scialdi).


CAMERIER:

Chiò l'é chel pere om, ve podede enstesc persuader che é rejon, e che l'é fora de sen.

OSTA:

Ah tu bon Segnoredio! Scì scì, par massa malandreta. L'é jit fora de se! Me é ben pissà dant pech temp: ades l me à dat na slavaciada, che che segur no l'aessa mai fat se l'aessa amò sie sentimenc.

PÒDER:

No stajé a ve desperar sobit! Fosc che l'à beù mìngol massa. Portame n canzedrel de aga freida, che ge l trajon ju par l ciaf, l sarà dapò ben prest en orden.

CAMERIER:

Core ben sa Col per aga fresćia

(l se n va).


PÒDER: (L scorla l'ost par l colet)

Eh, segnor vejin, che ac fajede pa voi, e?

OST: (Enirà)

En ca – en là...

PÒDER:

Segnora osta, proade co le bone.

OST: (Grigna)

En ca – en là...

PÒDER:

Vedede, l grigna. Segur la va co le bone, proade pura.

OSTA:

Mi bon om! Vàrdeme, no me cognosceto più, e? Ió son to fedela fémena.

OST: (Zàpola coi pie)

En ca – en là...

OSTA: (Crida)

Mi bon benedì Iosl! Torna te to stat da pruma, te pardone dut, ence chela sćiavatada che tu me as dat. Te voi far duc i dis fortae e tortìe, demò rejona n pech con me, dame n segn che tu me cognosce amò.

OST: (Malpazient)

En ca – en là...

CAMERIER: (Con n sprizen)

Ió é tout n sprizen; l'aga fasc pian pian più efet e ence più segur.

PÒDER: (Moscia al camerier olache l'à da star)

Ge vel che stajassade chiò! Ge volessa ence che sprizenade sul ciaf, sul col e sul piet.

(L camerier se met a man cencia da l'ost, n pech dant, la osta stasc a man dreta e l pòder dant a l'ost davejin a le ore. Apena che l camerier auza l sprizen per sprizenar l'ost sul ciaf, chest ge dasc al pòder n buton col pugn cianch, che l va coi pie per aria).


OST: (Desché endiaolà)

En ca – en là!!!

PÒDER:

L'é dal vera... chiò mi art

(moscia su la front)

la é fenida. Ge vel che se chiame sobit n dotor.

OSTA: (Se avanza)

Oh Dio mio, oh che pera fémena arbandonada che son!

CAMERIER:

Chiò jù tel restorant l'é n medico: a chel no ge fasc pa nia seence che l ciapa na peada tal venter. L'é n pancion e l'é jà la terza piftech che l magna.

PÒDER:

Emben chiamalo pur sobit!

(L camerier se n va)
OST:

En ca – en là...

OSTA:

Fosc fossa bon de chiamar noscia fia Trinele, che la ge ciante sù valch cianzon!

OST: (Più aut)

En ca – en là...

OSTA:

Dime, se é da far vegnir sù la Trinele, e?

OST: (cigna de no)

En ca – en là...

Setima scena


L'ost, l'osta, l pòder, l medico. L camerier e dei etres famei (chisc ùltimes i stasc a fon del barcon.)


CAMERIER: (Al dotor)

É tout co me dotrei famees per l tegnir, en cajo che l vegnisse furious.

MEDICO:

Él vera, segnora osta, che vosc om l'é cejù te na alienazion de ment, e?

OSTA:

Ió no sé, se l'é cejù o no; pel ben esser, parché amò dant n'ora l'era san daldut. Beù no l'à amò béleche nia; chest lo fasc scialdi verscio sera.

(L medico ge varda a l'ost co na cera dubiousa, tol na preja de tabach. L'ost l disc grignan so "e ca – n là").


MEDICO:

Ei, ei, l'é fora de cervel! Volesse ben saer l motif, coche l'à podù vegnir dut te n colp. Aede fosc da pez en ca podù veder segnes de imbezilità, e?

OSTA:

Naturalmenter l'é che l rejona da imbezile, spezialmenter se l'aea beù n pech massa. Ma desché anché no l'é mai vedù.

MEDICO:

Se òcupel pa fosc zis con laores de spirit, e? Fàjel fosc zis conc o scrìvel trop, e?

OSTA:

Mio Dio che procura! I conc e le scriture i le fasc dute noscia fia.

MEDICO:

L cajo l'é straordenarech, chiò fossa desiderabol de aer na consultazion con n auter medico.

PÒDER:

Segnor dotor! Béleche chiò apede stà l conte de Belanot, che à menà con se da la Germania n brao medico. Se l volede, l'é te n moment chiò.

MEDICO:

Chiamalo, ma più prest che l'é possìbol.

(L pòder se n va)


OSTA:

Temede che mi om se l cogne meter te ciasa dai mac?

MEDICO:

Chest depen ades da la consultazion. L beiver dò e dò de le bevande alcoliche à prodot na malatìa sceria, che noi medici la chiamon "Delirium tremens".

OSTA:

Ge é dit tante oute che no l beive massa, ma nia no à joà. Ades l'à, per sta maladeta seit!

MEDICO:

Co éla pa co l'apetit?

OSTA:

Bona, bona, segnor dotor! L magna per doi!

MEDICO:

Àl na son ceta, e?

OSTA:

Ei, ei! Pur massa, l dorm duta not cet e bon desche n ors.

MEDICO:

De che se òcupel dut l dì, e?

OSTA:

L fasc de ogni sort! Na uta l marcanziea con ciavai, dapò l deida te ciasa e stala, dapò l laora te cianeva e l fasc ence de aga vin.

OST: (Enirà sche n polie)

En ca – en là...

MEDICO:

Vedé coche l fasc desche n desperà! Se chisc ataches se repet cognon l lear.

PÒDER: (Vegn de retorn e sbraia ite per l'usc)

L'ilustriscem, sapientiscem segnor dotor Langerhans!

Otava scena


I anteriores. Dr. Langerhans, pòder


MEDICO: (Va encontra al Dr. Langerhans)

Me fasc gran piajer a far cognoscenza col renomà segnor colega.

DR. LANGERHANS:

Grazie, Herr colega, l me piasc de far cognoscenza de voi. Me aede lascià chiamar per na consultazion, e?

MEDICO:

Ei, stimatiscim segnor colega! L se trata de n fat enteressant, zis rar. Chest om

(moscia su l'ost)

l'é jit fora de ment dut te n colp, zenza aer abù pruma l manco segn de malatìa. L'é sentà chiò scaji da n'ora te chesta pojizion e l fasc scialdi l medem met co l'indesc, e no l disc nia auter che "en ca – en là..."!

DR. LANGERHANS: (Se vejina a l'ost)

Cotante po batude fasc so puls, e?

MEDICO:

Chel no é pa amò vardà!

DR. LANGERHANS:

Palpage l puls a veder che che l fasc!

MEDICO: (Se vejina e vel palpar l puls, ma l'ost ge dasc tel venter)

Chist l'é stat n pugn en orden!

(l se tegn con dute doi le man l venter e sauta entorn te stua).


DR. LANGERHANS: (A l'osta)

Segnora osta jì a vardar per n bagn freit, ma prest.

(L'osta la pianc e la se n va sbraian)


MEDICO:

No fossa bon de ge lasciar l sanlasc, magarì 3 o 4 cope de sanch, e?

DR. LANGERHANS:

Ei, ei, ge vel ben chel tal brac.

MEDICO:

E co fóssela de ge meter n gran vescicante sul stomech, e?

DR. LANGERHANS:

En ogne cajo l'é da besegn. E ge vel ence meter na peza de aga freida sul ciaf.

MEDICO:

Che cardede, segnor colega, de na braa doje de calomel?

DR. LANGERHANS:

Ei, ei, ence chest! Ma pruma de dut ge vel taar i ciavei sul ciaf!

MEDICO:

E la barba naturalmenter ence, e?

DR. LANGERHANS:

Se sà! Segnor pòder, taàge via la barba e i ciavei, ma sobit.

OST: (Desche scialdi)

En ca – en là...

PÒDER: (Fasc spiuma con saon te na scudela)

Pecià per chi bie ciavei e chela bela barba longia. Chi mai pa aessa cardù, angern, che anché nosc vejin aessa perdù la tramontana!


DR. LANGERHANS:

Fajé n pech svelt. Ciacolar podede n'autra uta.

PÒDER:

Stajé pur cet, te n pech pez l'é l'ost con n ciaf desche n bambin dant de voi

(l'ensaona ben l ciaf a l'ost e fasc braf spiuma).


OST: (Con ousc prest rauca)

En ca – en là...

(bat co la man cencia sora l ciaf via per empedir l rasar).


PÒDER: (Tira fora l rasoi)

Però se l bat coscita co la man sora l ciaf, ió no ge posse taar via i ciavei. Tegnìlo per la man.

DR. LANGERHANS: (Al camerier)

Tegnì la man de chest om!

CAMERIER:

Ve lingrazie! Da n pez en ca é vedù che forza che l'à ti brac!

OSTA: (Vegn de retorn)

L bagn freit l'é pront.

DR. LANGERHANS:

Bon, bon, segnora osta! Ge vel pruma che l segnor pòder rase jù i ciavei.

PÒDER: (Tol pruma l rasoi te man, tira l fià, e se met per l rasar)

Sobit, sobit! Te doi secunc l'à da esser talmenter mudà, che nience so fémena no la l cognosc più.

(Te chel moment che pòder met la man cencia sul ciaf de l'ost e co la man dreta l se met per rasar, le ore le bat le diesc. Co la pruma batuda sauta sù en pe, l trasc i famei dant se, va su e ju e slongia l brac dret. Le persone presente le fuga en fon del barcon)


DR. LANGERHANS: (Con paura)

Segnora no stajé a jir massa da vejin.

OST: (Ai dotores)

Che diaol ve à pa portà chiò voi doi, e? Voi dotores mac! Ma vosc "hocus pocus" me à scaji fat perder l ciavezin. Però l'é ben stat ampò dut na situazion maladeta. Na tal scomescia no fae mai più, se ence che aesse da vadagnar 1000 maranghins.

(I dotores e l pòder i se parla sot ousc anter se)


OSTA Ma co, él bele che é stat na scomescia, per la cala tu t'as fat per n'ora l mat, e??

OST:

Che pàrlesto pa de mat! Ió no fidae rejonar na parola e cognee scialdi coi eies e co la man perseguir l met del péndol. Mat! Voi duc chenc me aede fat proar le pene da l'infern, parcheche l parea che dut abie conspirà contra de me per me far perder l fil. Ma ió son restà costante e no aesse dat dò nience se duta la zità fossa stat en fiama! Ades é vadagnà 25 maranghins. Camerier! Fora co la moneida!

CAMERIER:

L'import dal cont é jà dat dant n pez a la osta.

OST:

Ma la moneida da la scomescia e mie tacuin co le autre bancanote?

CAMERIER:

Ma de chel no sé net nia!

OST:

Co! Co! Volede che vae dassen fora de cervel, e? Olà éi pa i doi barogn, e?

OSTA:

Che barogn pa?

OST:

Che domana, desché se barogn i albergassa de dosene apede me!

CAMERIER: (Tol sù de desch)

Se voi cardede chi doi segnores che à dormì l'ùltima not e chi che à disnà te chesta stua, chi i é se n jic jà dant na mesora.

OST:

E no i ve à dat a voi ne moneida ne tacuin, e?

CAMERIER:

Coscita vera, descheche son chiò, no i me à dat nience n scheo!

OST: (Ndegnà)

Alora son ió enganà! Miserabilmenter menà per l nas! Maladec, canaie, trapologn.

OSTA:

No esser scì enirà, tu tu te podesse malar dalbon.

OST:

Ades podesse doventar mat dal scerio! Star a padir le pene da l'infern e amò vegnir derobà! Chel l'é de più che mi cervel pel soportar.

CAMERIER: (Se vejina a la osta)

Aede tout voi demez le pojade de arjent, e?

OSTA:

Ió, e? Chel l'é vosc dafar!

CAMERIER:

Dapò le é ence chele sparide coi segnores barogn!

OST:

Ence chel apede! Che l diamber l li porte te l'infern! Fajé tacar ite sobit i ciavai, ió voi far la ciacia a chisc doi trapologn. Che ora él pa ades?

(l vel tor fora l'oroloi, ma no l'à più ne oroloi ne ciadena. L va sche endemonià te stua su e ju e bat dò l pe).


(Un famei se n va)


OSTA:

Mio Dio dal ciel! Che asto pa da nef, e?

OST:

No star a me domanar più inant! Ió podesse sutar fora da la pel. Mi oroloi de òr, ciadena e barloch, dut en malora!

PÒDER:

Segnor vejin! Ió vegne con voi, e se troon chi doi imbroiogn ge taon via la gola zenza remedio

(mena so rasoi).


FAMEI: (Vegn da stala ite per usc)

I ciavai i vegn tacà ite ades sobit.

OST:

Ei, ei! Ma demò che saesse, olache i é forené!

CAMERIER:

Ió é sentù che i varda de ruar da la pruma stazion e de montar su la ferata e de lasciar ló entant so caroza.

PÒDER:

Chi i é ben furbes! Chest i à ben dit chisc embroiogn demò per ne embroiar e per se poder salvar più sorì. Canche son jit per l segnor dotor Langerhans é vedù passar na caroza da l'autra part.

OST:

Emben alora i ciapon segur; mie ciavai va desche cerves.

(Ge dasc la man a l'osta)

A se reveder bona fémena!

(I medici i vel ge empedir de se n jir)

Donca che volede pa segnores amò da me, e?

DR. LANGERHANS:

Ve aede permetù de far n scherz co la scienza medica, e ne aede fat chiamar per na consultazion.

OST:

Ma de chel no son ió la colpa! Dijeie chest a vosc segnor colega, parché chel ve à fat chiamar.

57
DR. LANGERHANS:

Ió partene n gran onorar, parché son n gran dotor de medejina a Berlin.

MEDICO:

E me me paarede parché me aede tout assà per l nas con voscia scomescia e me aede dat n colp tel venter.

OST:

Scriveve vesc conc sul ciamin, che ve pae l fum! Ades piaza chiò, che ió me n vae a brancar chi doi embroiogn. E endana podede tor voi l bagn e ve meter la capuza de giacia, acioche podede distinguer n'autra uta i segn dai malé! Avanti, chi che vel vegnir con me!

(Duc se n va, demò i doi medici resta ló encanté!)


FIN