Knittelverse für die Primizfeier von Franz Canins

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Knittelverse für die Primizfeier von Franz Canins by Franz Rudiferia
Gherdeina
grafia moderna

Knittelverse für die Primizfeier von Franz Canins.

Rudiferia, Franz


Sëgn oressi bëgn scrí atira
Mo i á ma n pü' de tinta te na ciovira
Le bun ann y le bun de
S'ái bele auguré en chësc de
Mo por recordanza y memoria
S'ái cunté na picera storia
O soné n te pice sonet
Ch'i m'á studié en sëra denanco jí te let
De plü otes ite a Costadedoi
Ái nudrí sö te bugn proi
Y spo l'ann 1868 él nasciü n te pice möt
Mo laota êl pice mo indî ne döt
De setëmber él pa nasciü
Impó bel gros y scialdi forü
De che êl pa? De Tita de Nazio
Spo tosc süa uma i á dé n te pice bacio
Tita sce le compere foss sëgn arjigné
Spo jisson atira a le lascé batié
Tosc ési jüs ite da siur curat
Al dijô – ci bel pice, tan bëgn fat
Atira l'ói sëgn batié
Chël sambëgn zënza söinsom le ce
Berba Tita co i orëis' pa lascé mëte inom?
Oh Franzl, i speri che al vëgnes n dër om
Spo fora ciasa i ái dé jüfa lüjia
Y le püre pice Franzl á tan ciafé la strüscia
N de dij la uma dl pice: Tita ví mo sö
Ciara mo incö mangel bele papaciö
Oh fomena chësc pice é sann y á n bun magun
Al vëgn pa gran, gauja che al á ince gran montun.
Franzl á metü man de crësce sö
Spo ál metü man de mangé bales y ravació
Intratan él bele da jí a scora
Datrai n de ál bëgn cis la braia mola
Le maester dij: Tita, chël Franzl á bëgn ce,
Mënele mo invalgó a studié.
Chëra sái 'ci iö, sce nos esson le möt
Por le plü messunse 'ci nos mangé gnoch tl bröt
Oh Tita ciara: ara vá pa assá
Valch prëieste ince por caritá
Tita dij: Franzl, vá mo a te vistí
Messarun pa bëgn jí plü inant co fora Fistí
Sëgn chi da S. Ciascian mët bele man de coiené
Püre Franzl, ai ne t'ó gnanca lascé palsé.
Na pert dij: sëgn é bele indô n te möt che n'ó fá nia
Sëgn le toli pa y le mëna da Porsenù ia.
Sciöche ara é – l'invidia n'é mai morta
Por de tai che á gonot na müsa storta.
Valgügn da dí sura man, y da mormoré – ëi la pëta
Chi da S. Ciascian oramai á döta la bachëta
Chësc á dit a me Vijo Folong
Che da coiené ési scialdi bugn.
Y spo canche n püre studënt á n pü' studié
Oressi ma che al toless la stola y jiss a pordiché
Oh sce ai i dess a n püre studënt n pice fiorin
Che al podess jí plü inant co fora Altin.
Oh studié é pa aldedaincö n ri laur
Chësc m'á cunté berba Ciascian d'Itur
Chël é pa n berba che á porvé tröp
Mo al á plü gonot la braia da stöp
N studënt todësch mëssel savëi bun y snel
N pü' plü bel co le todësch da Fell.
Y spo a imparé n bun latin
Mëssi pa avëi le ce n pü' fin.
Y spo grech, matematica y de cunc ne diji iö plü nia
Iló jide ma jö a damané Merch dla fia.
Chël me l'á cuntada n pü' plü avisa
Canche gnôn fora por munt da Inzija
Nü o diesc agn mëssi por dagnora studié
Veramënter n püre studënt al é da mené picé
Y spo catö agn te seminar
Iló fossel debojëgn che ai studies plü co da vicar
Él spo chësc studié val' de bun?
Chi che ne pënsa nia che n brau macarun
Tan ch'i sá, n studënt che de nosc paisc
Y spo vigni scioldo mëssi sparagné
Sce ai ne n'ó mangé raisc.
Siur caplan chël che iö s'á scrit é püch mintí
Y n pü' de valch, scenó ne sciampel pa nia da rí.
Caro siur Franz, sëgn dl stüde mëssi jí inant.
Scenó degügn n'oress studié, al i savess n spavënt.
Siur Franz, da chësc ch'i á scrit é te na ota finí.
Y tan snel che al delega la nëi te Fanes jö por Lagoscí
A n te studius che á na te testa
Messuns' bëgn impó i fá na gran festa
Ai nü de lugio dl nonantetrëi
Lascel al pere, uma, fredesc, alsavëi:
Oh cara mia jënt, incö diji mo mëssa novela
Os aldis pa ringhinan i mortai sö por Lavarela
Y berba Tita dij: cara jënt, sëgn messuns' jí.
Mo siur Franzl dij no no – al vëgn pa la musiga da Badia.
Sëgn ési mefodër rová chësc momënt achiló
Y le capo de musiga Paul dl mone lapró
Musicontri, plü tert n boiarun' n gote
Eins, zwei, drei y techera y tum tum tun
Musicanc, déi ma che al sona tan bun.
Y le pere, la uma y fredesc de siur Franzl tan bun vistis
Mo döt en ordin, fornis al'usanza de nosc paisc,
Atira suns' spo rová ite ad Isconëi
Iló él da jënt fosch - vërt, blanch, al parô la nëi
Incandenó él les jones dal gormel blanch y gherlanda
Dötes alegres da anim amur y zënza stënta.
Famojo bele por n te pice paisc
Mo iadedô él n te orco de na vedla cun le gormel grisc
Sëgn te n colp soneres adöm
Cun le sonn dla musiga e mortai che al jô sö n te föm.
Adincuntra gnôl i sazerdoti y confarun en prozesciun
Oramai che al é plü bel co ia da chi da Lijun
Sëgn sëise rové ite dala ciasa dl bun Dî
Chëra ciasa che os ëis tan gonot chirí
Iló sëis' gnü forní cun le plü bel guant da mëssa
Plü venerabl co n gran re o na imparadëssa
Y fora dan le gran alté divin spirit ëis' intoné
Y perié che al stais pro os, y mai plü se separé
Y spo ëis' metü söles sciables le bel velo
Y le sazerdote s'á dé tles mans le vero pan dl cielo
Cun chël adorabl ëis' benedí nos y döt
Chël che i porta a bun cristian n tal gran früt
Duncue canch'ai s'á odü cun la paramënta sön alté
Chi che á baié mal denant y á mormoré
Sëgn s'ái pentí te na ota de coiené ái sëgn lascé,
La cosciënza n'i lascia degöna pesc.