Jan amalà

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Jan amalà  (1864)  by Ujep Antone Vian
ladin Gherdeina

Jan amalà Jan fova jit sun Resciesa a tré lënia, toma, se fej mel, y rua dut amalà a cësa. Per l amor de Die! dij la fëna duta spriguleda, co es mei fat? No son plu bon de jì su, dij Jan, zënza muessësses unì cun me, y te mustrësse coche é fat; ma pona muessësses fé do, che tu fajësses forsci valguna culëtes de plu, y no unisses plu a cësa, y ie ësse na crëusc de mancul.

Sta tumeda à purtà a Jan na malatia, y ie jita tan inant, ch' ël muessova sté a liet. Segonder l' usanza dl paesc jiva tost l un tost l auter a l crì, y purtova la pucia. Un di primes fova si cumpere. Canche chësc l à udù, criva ël de l cunsulé dijan: Ah, cumpere ncuei me per, che no stajëis nia mel; ëis bona ciera, y sëis bel cueciun! Chësta ie per me na pitla cunsulazion, dij Jan, percie l auter di m' é cherpà na vacia, y chëla fova cuecena mo do la mort. Chësta malatia, cuntinua l cumpere, ve parëis bën, che no sëis mo tan vedl. Tan d' ani ëis' a? Ie crëie, ch' ebe plu ani, che vo grosc te fuia, fova la resposta. Dijëde, ëis' a medejines? Dantier m' à l dutor dat zeche bales, dij Jan, y ie miene, che les fova cruves, percie les m' à fat mel de vënter, y da ntlëuta nca no n dé plu nia. Dassëis mpo mandé a medejines; che sce no ve varësc defin, almancul slongerà chëles la vita, dij l cumpere. Jan respuend: No cumpere, chësc no poss' ie fé, che po degun guant me jiss a drët, y de me n cumpré de nuef no é l muet.