Jan Baila e la Bregostana

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Jan Baila e la Bregostana  (1860)  by Giosef Brunel
ladin Brach
grafia moderna

de Rossi, Hugo

Jan Baila e la Bregostana.


Na uta fora l Baila l’ era n bon tous ‒ l’ aea na bela ciasa, e, apede, l’ era n gran bosch e de bie pascoi. Chest tous l’ era valent, lurent e sparagnent, e col temp l se aea metù nsema n bon peʼ de valch. Canche l’ è stat l se à maridà, e l’ à ciapà na sposa devota, bela rencurenta e delvers. I jia bel d’ acort, e i é vegnui a aer de bele creature.

Te chel bosch l’ era doi bregostane, e le aea na nvidia del diaol, le dijea: Se demò fossane bone de i binar te trapola. Le pensava, e le se rejonava, e no le aea auter tel ciaf.

Na sera, che vegnia le vace da past, capita una e la disc, a chest om, che fossa stat Jan Baila: Giò veh, saesse n bel lech da jir past; nʼ erba bela noseta, na fontana de aga con so poz ‒ e de bie peces ntorn, scʼ che n bezadoi ‒ alò veh, s’ aes bel far ‒ tu podesse lasciar l bistiam a veter. Se tu ves vegnir, giò e mia sor te fajon da marena ‒ te chel aga ven na ciufa scʼ che tel lat fresch ‒ si bona che colʼ aga de Jigolè; veste vegnir eh?

E el l disc: Sì sì ‒ dapò ela: Can vegneto pa? E el se pensa: Che che mai ge die a ste maledete ‒ e l disc: Doman no è temp ‒ mo dodoman vegne segur ‒ E ela la disc: Tu cogne passar via sot che col, dapò prest do l’ è: no tu pes falar. Bel è bon, l disc el. N lauta la è sʼ en jita, e la è ruada n prescia sul col ‒ alò l’ era so sor njignada, e le dijea: Dodoman. Adès se cogn lurar. Le comenza sobit a sgiavar ntorn a n gran sasson, e a ge meter na seponta per lasciarlo rodolar ju, canche le cherdea, e le dijea: Paster o bestie, o dut à da jir n fum; dapò i vegnerà a veder che che l’ è, e ntant coron e ge robon i popes. Donca le laora chela sera, e l dì do duto l dì ‒ e l’ auter dì le stajea a spetar ‒ Speta che te spete, e nia no vegnìa ‒ le comenzava a dir: Lʼ ora passa, e l’ om no ven ‒ l’ ora passa e l’ om no ven!

Mo l Baila, pian pian l’ era jit col cian a paissar e l cian comenza a jir verso le bregostane, e bupar ‒ e le bregostane, te chela le disc: Adès sion!

Le mola ju l sas, e ju chest sasson, con n grumon de tera, de sas, e de giara, de reisc e de cioc ‒ l fajea n rumor che l parea na gran lavina, e, olà che l se à fermà, i ge disc Spessa, anchecondì.

Co l’ è stat fenì l Baila l’ è jit, bel chiet, a veder ‒ e co l’ à vedù sta roina, l disc: Ahà! Me capitarede amò! Basta, passa via n gran pez, e zacan na sera, ntan che l fajea legna, capita una, co na fiaca, sc che una da Vich e: Bono sero! co valo? siede duc segn eh? tant de bistiam aede po? tenc de picioi aede po? Che ài po inom? che aste po inom tu? e to femeno? El ge à responù che che l’ à cherdù ‒ e po l disc: Giò e inom Nstess ‒ e mia femena Nstessa ‒ Dapò l’ à tout ca na gran bora de larsc, e l’ à mpontà itʼ la manaia ‒ e l desgrejava, e l disc: Deideme mingol ‒ meti ju le man chiò ‒ e deida slargiar; e la bregostana met ju le man, e el ciava la manaia e la femena la disc: Nstess! gei a cena ‒ e el l disc: Och e och e seidesc ‒ e ela la disc: Vegne. Dapò l’ à tout na vischia de bedoi ciatarula ciatarula ‒ e la è jita, e la ge à anzà su la cianta a la bregostana, e la ge n’ à dat doi oute ot ‒ val a dir sedesc ‒ finchè ge è vegnù l cul ros e da viole, e ntan che la dajea la dijea:

Te burta porcia ‒ de bregossana va bondernan ‒ fà la ruffiana Ciapa chisc boss ‒ chisc segnes d’ amor ‒ E chi che te vanza ‒ porli a to sor Stà te toe tane ‒ e no te mever Sfreete l cul ‒ con sal e pever E se te spie ‒ amò chiò da noi Te toce ju n font de nosc chegadoi.

Ntant la bregossana cridava: Aiut! aiut! e i vejins à sentù, e i era vegnui a veder che che l’ è ‒ e co i à sentù na osc da femena i disc: Chi el pa che te fasc nia? e ela la crida: Nstessa, nstessa ‒ dapò i disc: Se la fasc nstessa o che la è mata, o che l’ è na bricona ‒ noi no se ficion te chesc berghen e i à dat de outa. Mo un, che l’ era mingol cert, scʼ che che chisc matolins i è sobit njignè, l slargia le man ntorn la bocia, e l crida de bel: Nstessa tu fas, nstessa tu as, Cheji te to bret, e dame del nas e po duc grignava e i disc: Varda chel magherlo ‒ Zacan l’ è vegnù fora l Baila e l’ à librà la bregostana e po l disc: Varda sta ciasa e lascela n pasc ‒ e tegnete a ment sta bora de larsc.