I leresc che ova mazà la jënt de Rustlea

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
I leresc che ova mazà la jënt de Rustlea by Arcangiul Lardschneider
Gherdeina
grafia originale

I leresc che ova mazà la jënt de Rustlea.


I. I leresc romp ite te cësa de Rustlea.

L fova dl 1836. La cësa de Rustlea fova ntlëuta frabicheda sciche la ie mo al didancuei: l' ova doi partimënc, ma dedite ne fovel deguna scela da jì su aut. Bas ite stajova bera Janeto Delago cun si fëna Mariana y n mut Levisc; i ova doi fanceles, una Maria Messner y l' autra na badiota che se scrijova Rudiferia. Chëst' ultima ie mo stata giut te Gherdëina doprò; sëuraite stajova n calighé, Jacun Rubatscher, n i dijova Jacun Toch, cun si fëna i mo doi ëiles a fuech.

Bera Janeto ova butëiga. De sëires, canche i ova servì la jënt che univa a cumpré ite, śarovi la porta abenëura y ne giauriva plu auter che a de tei che i cunesciova bën. L fova ai trënta de setëmber. Nfin la set da sëira ovi vendù roba; canche l'ultimo, che fova unì te butëiga, bera Casper Ploner, se n fova jit, ovi śarà la porta. Tone Tolpeit, che fova ënghe stat sun Rustlea a cumpré zeche, ova udù, canche l se n fova jit a cësa, n furest cun n stlop sul col unian sëura Rustlea ju de vieres de Rustlea. Ma l ne s' ova pessà nia auter.

Bon, ntant s' ova bera Janeto tëut ca la pipa y jiva iust ora n cësadafuech a se la mpië, che zachei smaza pra porta y prëia per tudësch che i l lasce ite. L ova iust ulù vester, che bera Janeto gëure n chëla sëira zënza cunëscer chël dedora. Te chël mumënt i dà bele l auter na scurtleda cun n stilet. Bera Janeto se n mucia te stua i sveia: "Jënt, nsnuet sons duc andac." Y l' auter do ad ël. Bera Janeto mucia te standegun, ma l ne la fej plu a stlu l usc; l auter à pudù mëter ite n brac y ti dà dl stilet ulà che l l toca, nfin che l toma ntëur. L ova, bera Janeto, passa 27 frides dijen, canche n l à giatà.

Ntant ova n auter talian metù man de lauré ora n porte y te cësadafuech: l mut Levisc y na fancela fova unii mazei iló. Anda Mariana y la fancela badiota se n fova mucedes te standegun. Canche l lere, che ova mazà bera Janeto, les vëiga giatel anda Mariana y la zera ora n stua. La fancela se teniva pra d'ëila, y ie unida trata ora pea. "Bezzi o la vita" svejel. — Anda Mariana i mpermët de i dé dut ce che l' à, ma l ne la lascia mpo no sté; adum cul auter lere, che fova unì ite de porte, la tirel ora te porte y scumëncia a la scurtlé, ëila y la fancela, che fova mo for tacheda te si brac.

Te chëst mumënt ruva bera Jacun Toch sun porta. Su aut dijovi la curona; po, canche i ova audì chësta fuera, s' ovel pessà de frì ju, scebën che si fëna n' ulova. Canche l gëura la porta, se destuda la lum che l lere ova purtà ora de stua. Śën fovi pagina:53 a scur; y la fancela che fova pro anda Mariana, se n mucia bel a chiet — i dij che l'ova i stentins dedora ju —, y sauta sa Lech a cherdé jënt. Sa Lech stajova bera Ujep Ploner; l manda debota si fi Stefun a cherdé d' autri, y ël nstës sauta cun si auter fi Giuvani via Rustlea.

I leresc, che fova a scur, n' udova nstësc no plu, cie che i fajova; che zachei fova unì da porta ite, se n ovi bën ntendù: chël che fova de guardia dedora da porta, ova metù verda massa puech. Śën tl scur mëti man de se scurtlé y de se dé ntra ëi. Bera Jacun Toch s' ova ntendù massa tert de cie che se tratova; l ne n'ova nia tla man y cëla bën de se n mucé debota. Ma n lere ti fier do, l pëia y l copa. Bera Jacun chërda n aiut, y si fëna vën d' aut ju. Ma la ne ruva nia jì leprò, che n lere ti vën bele ancontra per la mazé: ëila mucia, ël do. Sun scela la peiel per l chitl. Riesc pesseda, i lascela l chitl tla man y se n mucia. Ma la ne l' ëssa mpo no fata, sce ne fossa unì te chëla Ujep Ploner (da Lech) dessëura ju; sun chël col sëura Rustlea mëtel man de fé na drëta fuera. Udëi n' udoven nia plu, y l lere ne savova, tanc che n fova tlassù. Sa dlieja sunovi bele ciampana a martel. Canche i leresc a udù che i ie mpandui, se l' ai data piersa; l lere che ova pià la fëna de Jacun Toch, n'i ie plu jit do; l tol ca l stlop y tira n colp su per chël col; bera Ujep à audì la codla sciblan dlongia via. Ntant sauta l' ëila su aut da porta ite y śera la porta: a chëla moda ie mo unides salvedes la trëi ëiles che fova su aut. Chëi che Stefun Ploner ova abinà per jì sun Rustlea, à bele udù da lonc i leresc mucian via per puent dala Gërva y lavia ora. N i fova bën sautei do, ma tl scur ne fovel stat mesun de nfé nia. I leresc ie jic n chëla nuet y l auter di nfin che i ie stai boni; i muciova for de vieres de Mont de Sëuc. Un s' ova perdù la cazina, che n à po giatà sun streda. Te n medel ora n Mont de Sëuc an giatà n stlop, na pistola y n gran stilet: iló fovi roc ite y s'ova fat da maië. Nce te n auter medel an giatà n stlop: un s'ova despartì dai autri y fova jit sëul de vieres de cësa.

titolo:II. I leresc vën piei su.

L auter di an bele mandà da Ciastel de mez jënt a i crì, y fat al savëi ai autri giudizi. N po se pessé che l ne n'ie saurì crì su valguni ora n Mont de Sëuc, y l ne n'ie nia da se fé marueia, sce n n' i à plu piei.

Ma a Fascia fova ruvà n valgun dis do un pra sunieria a cunté che, a unì da Gries a Pera, al urtà n coscio che i savova drët da temëi y che cialova propi ora sciche n lere: l fova mel ciafià, semiova d'avëi na trica de vel sort, y ova na man lieda su; l pagina:54 dijova, che l s'ova fat mel a tumé nzaul. L fova per jì a Pardac a tó zeche sanc che l ova mo da vënder, dijovel. Sunieria à debota mandà doi uemes de vieres de Pardac a l crì, y bel mpont l ai pià iló. L ie unì menà te perjon, y po damandà ora; ma l ne n dijova una na drëta; tosc dijovel inscì, tosc inò autramënter; co che l s' ova fat mel ala man ne savovel ënghe no da dì. Che chësc fova un di leresc, chëla fova bën tan che segura. Ma l ne fova mesun de l fé dì ora velch di autri. Te plu de n mëns che n l ova tenì te perjon, ovel me dit chël: che l ova inuem Luigi Botticelli y che l fova fever a Grigno. Ma canche n savova n iede chël, po fovel bele speranza de pië nce i autri. N à damandà do a Grigno y à audì, che l fova stat de setëmber, duncue l mëns dan che vënie mazà chëi de Rustlea, n valgun iedesc a Castel Tesino. Y po iesun inò unic a l savëi, che trëi tei rie maladëc, che duc schivova feter a Castel Tesino, ova mancià nlëuta dal fat n valgun dis. Doi fredesc: Tommaso y Bovo Moranduzzo y n auter, Angelo Balduzzo fova stai ora ntëur n diesc dis y fova po unii inò a cësa dut arfamei, l guant zarà, da fën y da ledam; y do nlëuta rujenovi puech y schivova ora la jënt. Si fenans s'ova ënghe ntendù che messova vester travenì zeche de no drët. Bon, chisc trëi ai ënghe pià su, y prësc do à l plu jëunn de ëi cunfessà ite dut.

titolo:III. Bovo Moranduzzo conta, coche i se l' ova fata ora. La cundana.

Tommaso Moranduzzo, si fra, ie stat chël che se l' à pessed'ora y che à rujenà su i autri. L fova cramer, maridà, y ova ntlëuta 36 ani; a Castel Tesino ovel n tel pitl luech, plën de debic. Na sëira urtel Luigi Botticelli a Grigno, n drët loter, che fova bele stat te perjon doi iedesc; l ova 34 ani, fova ënghe maridà, y fova per drët fever; burt, fosch, dala berba fosca che i curiva ite ades i uedli, cialovel bën ora propi sciche n lere o n sassin de streda. A chëst i conta Moranduzzo, che l ie stat te Gherdëina cula crama; te na cësa, che ie n puech da lonc da l' autres, al spià ora dut: L patron à na butëiga y scaldi grosc; ël, l cramer, sà franch ulache l i ascuent. L patron ie n bon coscio, che se tëm prësc, fanc ne n'al deguni, l à mé n mut y chël ne n'ie nia drë nton. Sce n fossa n trëi n puech da curaje, pudëssen abiné n bel grum de scioldi zënza gran fé: Un messëssa i frì permez al patron n puech cula ries, po dajëssel pa ca i scioldi zënzauter, dala gran pëura che l ëssa; y i autri messëssa cialé che ne vënie nia fat fuera o cherdà jënt.

I conta nce, che bera Janeto ova dessenà chësc cramer cun na matada y che l auter i ova pià l sënn. Chësc talian vendova pagina:55 sanc. Bera Janeto i ova cumprà jà l ann dant n sant Antone, y, per fé na cuienada, dijel al talian, che l dëssa i n mené na biena. L auter vën l ann do cun chisc sanc; sambën, che bera Janeto n' i ova cumprei. De chëst dëssa l talian s' avëi dessenà. Bon, chësc fever Botticelli se pënsa n pez; ngali dijel che l sta ala pert, a cundizion che i grosc vënie partii rëidla; ma che n muessa cialé de giaté mo doi uemes, per vester plu segures; sce chëst buteghier ie tan rich, giata bën mpo uniun nia mel grosc. Chi fossel pa mo da giaté? Moranduzzo che ova mparà a cunëscer scialdi jënt a jì cula crama, dij, che Angelo Balduzzo fossa l drët; l à danz permò 24 ani, ma l n à bele fat n valgunes, y ie stat śarà via plu iedesc. L cuarto fossa Jambatista Pelloro. Chisc doi fossel mo da giaté. L va ala Plief de Tesino a i crì, i mëina te ustaria y i paia da bever nfin che i fej pat cun chëst malan. Ma Pelloro ne i ova nia drët crëta ala storia, y n valgun dis do i al fat al savëi, che l ne tën pea, ma che i dëssa sté zënza festide, che l ne dirà a deguni nia. Śën fovel inò da n crì n auter. Botticelli dij a Moranduzzo, che l dëssa cialé che si fra Bovo Moranduzzo stebe ala pert. — Chëst ova mpermò 24 ani; ma l fova ënghe bele stat n valgun iedesc a i cialé ala majons scures. Si fra Tumesc à sapù da i la ciaculé su tan giut, che l à mpermetù de jì cun ëi. Doi sëires s'ai mo abinà dui cater a se rujené ora dut coche toca. Ueia y curaje ova me i doi plu vedli, l fever y l cramer; ai autri doi i muiova perdrët che i ova mpermetù. Ai 28 de setëmber, n mierculdi, ovi fat ora de pië via. Sanbën che i s' ova tëut ermes cun ëi, po cërn y pan, che i jiva te vel medel a se cujiné, y egadevita, per giaté plu curaje. Jì jivi per l plu de nuet, y de di paussovi. Ai 30 dala trëi domesdì fovi muec sun mont de Fascia a pië ju. Canche i fova ruvei ju, fovel bele scur. L cramer y l fever va po danora a fé la spia; i vën prëst inò a dì che dut va bën y che i po la mplanté. Y dui cater pëia ju de vieres de Rustlea. Bovo Moranduzzo, che se tëm, mëti dedora a fé la spia. L cramer, che à mparà tudësch a jì cula crama, smaza a porta y prëia per tudësch che i l lasce ite. Canche bera Janeto gëura, fieri ëi trëi da porta ite.

Do l fat fovi mucei duc deberieda n pez. Po ova Bovo messù resté inò, che l ova mel a n pe. Ël fova jit per Trënt y Valsugana a cësa. I autri trëi ova mo durmì adum n chëla sëira, te chël medel ulache n ova giatà l' ermes. L auter di s' ovi ënghe despartì per ne dé nia suspet. Y i l' ova pa mo paieda dassënn: i ne se nfidova no a prië d' albierch no de vel da maië; po ovel mo metù man de jeté n doi o trëi dis fort. Doi fova ruvei a cësa dut moi y arfamei; Botticelli oven bele pià a Pardac.

pagina:56 De cundana ovi giatà 20 ani per un, auter che Bovo; chël ova giatà 15 ani, pervia che l ne n'ova fat nia a jënt y ova cunfessà ite dut.