I Pitores

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
I Pitores  (1887)  by Giosef Brunel
ladin Brach
grafia moderna

I Pitores.

Commedia Catzetta in tre atti.


Prologo (in Brach).


La val de Fascia, i pel coltivarla tant che i vel, no la porta mai da viver assà a duc si abitanti; i cogn recorer ala val del Adesc, e star la maor part del an sul comprà.

A comprar ge vel scioldi ‒ olà torli? Jent se deida co che i pel. N pech i se deida col bistiam: i arleva, e ogni an, d' uton su le fiere, i ven. Valgugn negozia ence de bistiam, mo l' é n acident se i ge n' ven. I sparagna valch de smauz; valgugn ne compra su, e con sta vertola i fèsc mingol i tramessieres e i boteghieres.

Chisc egn i tegnìa più fede, che d' uton tard, e d' aisciuda bonora i podea jir a le pascolar da Egna ju, via per Caldar, e ntorn Busan ‒ mo adess no i va più, e i ne ten semper più pece.

Chi che à prè assà, a mont e a ciasa, se la va ben, i la stica ‒ i autres cogn jir a la foresta ‒ i artejegn, sche sartores e cialgees, i é prest contè; mo nce chisc cogn se n jir.

Na uta l' era trei fabriche de scudele, e i aessa podù far ben, mo i é stac trascuré. L' era valch botar, mo de brentele, e valch i ne fasc ancora; sche che l' era valch roder, e n' é amò. Valgugn seghitaa a menar via tae e bree, mo adess i à desbosćià bele che dut, e la é fenida. Valgugn jìa a le fiere de Busan e de Verona, con negozianti todesć ‒ i era stimé come bogn fachins e interpreti, e i era tan cognosciui, che fascian volea dir fatorin de negozio, e se l sent anchecondì. I vadagnaa valch, i ciapaa cognizion dei generi, e valgugn tegnìa, col ocasion, mingol de botega a ciasa.

De chisc rejona, te n so scrit, l dotor Pontera ‒ e l disc, che l' era dut magnogn e bravatogn ‒ mo l Pontera dei fascegn l' à dit mal assà ‒ bon che no l' era dut vangelo, chel che l dijea ‒ l' aea gusto de jir fora de strada col rejonar; chest pel dir duc chi che l' à cognosciù. Na uta valgugn jìa do sasc ‒ Fascia l' é la Palestina de la mineralogia ‒ mo nia per far scioldi. I à proà na cava de marmol, mo no la podea jir.


Valch forest passa d' istà ‒ mo l passa, e no l se ferma.

Perauter se cogn darge, fra chisc, na lode ai Alpinisti. ‒ Chisc é stac n Fascia, e i à tegnù so congresso a Vich ‒ e dale agajon del 82, e del 85, i à dat n bon didament.

Per adess la val de sot la maor part va coi muradores ‒ mo l' é caje dut giornalieres; architeti veri, o maestres e impresari n' é pec e nia. Più ʼnsu valgugn zipla, mo roba ordenaria, da portar vi' n Gherdena, a schena de tavan! fegurarse tan ben che jissa na scola de dessen. ‒ Un ispettor governiale se aea proà de farla aer, mo co che la é stata no sè ‒ sè che no la é!

Sula val de sora, do che i se à brujà a Ciampedel, tropes à metù man de far i pitores ‒ i va a depenjer ‒ e l' é deventà proverbio = Pitores o Sonadores, Leres o Preves. =

I Pitores se n va d' aisciuda bonora, e i torna d' uton tard. ‒ De chisc sa pa l Pontera che dir ‒ mo l' esagera n ben e n mal. La verità l' é, che valgugn de chisc pitores, al didanché, l' é jent delvers ‒ i à viajà e mparà ‒ i se à vadagnà l pan, con stenta valch, mo con onor semper ‒ e a forza de sparagnar e de se proar, magari i se à podù stabilir te le cità, da veri maestri ‒ valgugn i ven a ciasa piens de maniera e de retorica, e l' é n gusto a sentirli ‒ i conserva amor de patria, e i é sinceres e fior de galantomegn.

Perauter l' é ence vera, che valgugn de chisc i é catives, criticous, ciacologn, e bravatogn, de braves magnogn, che, se i aea valch a ciasa, i l' à venù, e no i ven ala patria, auter che co i cogn, sforzé dala meseria. De chisc n' é pec ‒ magari no n fóssel nia ‒ mo n' é: e chisc se merita de vegnir njurié. A dirla schieta, njuriar la jent, sarà semper in burt mistier ‒ e magari causa de guai e de permai. ‒ Se fossa per i catives soi ‒ fossa miec n toch, no scriver mai nia ‒ con chisc l' é inutile scriver ‒ l' é sche a ge dir bech a n asen.

Però, a njuriar i catives, se ge fèsc n servije ai bogn. I bogn i mpara a mantegnirse umoi e saves; l' om umol e savech no pertend gran fortune, l se contenta de pech; e l proverbio talian disc: Chi è contento gode.

Da duta sta parlata se à da capir l scopo dela Comedia cazeta, che porta per titol ‒ I Pitores ‒. Se nten con chesta de meter n bela vista l' om umol e savech, semplice, sincer e content. ‒ Per far chest basta veder che fegura, che fèsc n superbech, n lodolon, n magnon ‒ coscì l' om de bona volontà l' é avisà.

= Om avisà l' é om armà, disc l proverbio. = Creze coscì, che nesciugn vegne a lamentarse e dir: Me aede njurià ‒ perché chiò no se toca persone. ‒ Se sà che n dut Ciampedel, seben che n sarà tenc, che à inom Giacom, segur no n sarà un, che se scrive Dalbech ‒ coscì a Alba n sarà tenc, che à inom Tone, mo no n sarà un, che se scrive Dalrotz ‒ e Ulgene n sarà tante, mo no una, che se scrive Dalchegol.

‒ Donca ‒ a voler esser giusć ‒ nesciugn se n pel aer permal; anzi duc pel pensar a far bel in pont, per no esser chi dala Comedia. Chest posse dir, che seben che son de chi striogn da Soraga, che i disc che l' é jent grogolante ‒ grogolante decà o grogolante delà ‒ ala patria gé voi ben ‒ e a un da Soraga, al didanché, no se pel imbutarge che l' à amor demò a so ciampanil. Aboncont, chi da Soraga no i n' à più ciampanil ‒ donca amor de patria per me l' é amor de Fascia.

Con chesta protesta spere, che i ge fae bon vis a sta Comedia, sche al Grottol e alla Contie ‒ dapò no pertende auter ‒ e me lusinghe, de restar semper con duc bel e bon amich. ‒ Che Dio me aude.


Atto primo
I Pitores i va a lito.


Giud.

Cosa volete voi ‒ Sig. Giacomo Dalbech?

Giac.

Sig. Pechetene ‒ ede da saer, che chist chiò, na net l' à trasportà i termegn, doi veres più incà, te mi vera, come esposto nella carella ‒ e per chist domene che vegne prozedù, a norma de lege.

Giud.

Che rispondete voi sig. ‒ Antonio Dalrotz?

Tone.

Sig. ‒ Pechetene ede da saer, che chist chiò l' é in bujere, un trapolon, un usuraio ‒ e cun sia gaboles l voless se aproprier la roba dela pera jent ‒ e chist l' é la verità sacrosanta.

Giac.

Pian ‒ Sig. Pechetene ‒ sta paroles domene, che la sie toutes a portacollo ‒ gé no me lèsce caujenèr da lere, da chist basterd, n publico ofizio. ‒ Aladeto!

Tone

Ma a dir, Giacom, che gé te mantegne, che ti es untere! Canche, ju la Stiria, te tolees terra rossa, e te la fajees passèr per zenouber ‒ e co i se n' à acort, i te à metù trei setemenes te cuzo ‒ che ereste, auter che lere ‒ cef ntert. Mosgno de mosgno.

Giac.

Fermete ‒ cef de mauta ‒ e te, co te tolees ciauc a grontenèr, che dut se monea, te ai metù sul pergol a vardèr la sorices eh? Se gé volesse parlèr. ‒ Aladetto.

Tone.

Perla ‒ lenga cialeda ‒ Gé son stat te la Fincico e le l Vorodlberg ‒ a mi duc me dijea ‒ Herr maister ‒ e olé che son stat, posse tornèr. ‒ Mosgno de mosgno.

Giac.

Tèji ‒ lenga da musciarelo de fer. ‒ Ti es stat te la Fincico, te l paìsc de la bujìes. ‒ T' es mparà a dir bujìes ‒ mo no delvers. ‒ Gé sì ‒ son stat te la Telia, te l dom de Milan ‒ a gé vardèr a chi ciampanii, me parea de veder Vael e Sasslench ‒ é depent la fenestres per aria. ‒ Aladetto.

Tone.

Scouta ‒ mi perc arnessà. ‒ T' es depent a Milan, desche che gé ge é dat l belet sul mus, a chela veia nculeda sot la neif dela Marmoleda ‒ veiste Giacom. ‒ Gé sì son stat a Calonia ‒ te l dom. ‒ A vardèr chela fabricona, me parea de veder Ciapiaa.

‒ Siene de chines pitores sul lester. ‒ A mi i me dijea ‒ Bälcer moler. ‒ Mosgno de mosgno.

Giac.

Ah malafora de un tarchie, de un schitolon: ‒ T' es depent tel dom de Colonia, desche gé te busc dela luna de Piscialoch. ‒ No te ses nience dir ‒ te volesses dir Köln am Rain. ‒ Gé la voi finida ala curtes ‒ Sig. Pechetene ‒ ede sentù duta does la ciampenes ‒ gé voi sentenza. ‒ Aladetto.

Tone.

Ah mi pere mus da doucedie ‒ volesse saer che sentenza, che l pel fèr ‒ cun sta ciampenes. ‒ Mosgno de mosgno.

Giud.

Ma che fandonie! Rispondete alle mie domande. ‒ Voi, sig. Giacomo, avete prove ‒ argomenti chiari o testimoni certi, che realmente Antonio Dalrotz abbia trasportato i termini?

Giac.

Sig. Pechetene ‒ gé dighe coscita, che gé posse jurèr, e trajurèr ‒ e tor mile juramenc, che la é coscita ‒ come esposto nella carella.

Tone.

E gé dighe coscita, che gé podesse jurèr e strajurèr, e tor mile juramenc ‒ che ti es un èsen ‒ e sta paroles ordenee e pertende ‒ domene e comene, che la sia toutes a portacollo.

Giac.

Pian, Sig. Pechetene ‒ tegnì a ment sta paroles de chisc basterd ‒ de chisc lenga da zinghen.

Tone.

Tèji ‒ lenga da tessech ‒ no senteste, che mia paroles ven toutes a portacollo eh?

Giud.

Miei cari arcibalordi di seccamonete ‒ venite un' altra volta con prove, e senza le vostre chiacchiere. ‒ Per oggi si concede una proroga. ‒ Scriva, sig. Attuario. Fatto in Vigo il dì 27 febb.° 1887. Attore ‒ Giacomo Dalbech ‒ Reo convenuto ‒ Antonio Dalrotz.

Tone.

Co? co? Scutà po si eh ‒ Sig. Pechetene, en cont de atore, e contenuto, lascevela spiegher. ‒ Canche fajene la mescres dessema ‒ Gé ere ‒ Conte de Vienna ‒ me tochèa da parler, ndonca ere atore ‒ chel lò l' era n pizon ‒ fat ite aut dut te n lenzel, donca ‒ Contenuto. ‒ Scondir ede da scriver ‒ Antonio Dalrotz attore, Giacom Dalbech contenuto.

Giud.

Ma non capite, imbecilli, che questi sono i termini legali?

Giac.

Pian, Sig. Pechetene ‒ co se perla de termegn ‒ perle gé. ‒ I termegn nia leè demò mpiantè ‒ se no, no l' aessa podù i trasporter.

Tone.

Termegn leè ‒ termegn piantè ‒ la é amò da grignèr. ‒ E gé domene, che vegne na comiscion sopra loco, a fèr vijerapert. ‒ Mosgno de mosgno.

Giac.

Tu no t' es dirito de parlèr‒ tu ti es ‒ reo convenuto ‒ con chi eies, che somea l bò del presepio. ‒ Aladeto.

Tone.

Tu ve te fosses n bel atore, cun chela chesses, che somea la mula de S. Giusef. ‒ I scrif pa ben da nef adess ‒ che i scrive ‒ Mosgno de mosgno. ‒ Sentenza.

Giud.

Ma che il diavolo se li porti. ‒ Attuario scriva pure.

Fatto in Vigo il 27 febb.° 1887.

Attore Giacomo Dalbech ‒ Reo convenuto Antonio Dalrotz.

Giac.

Ciapa Tone ‒ onjete.

Tone.

Sig. Pechetene ‒ ndonca vo siede desche Pilato ‒ ma gé a sta sentenza no staghe. ‒ Voscia sentenza conte chegoles ‒ me capide ‒ sig. berdon ‒ dala proleghes. ‒ Gé chiò m' in vae ‒ e vaghe al apelo de Innsbruck e de Vienna ‒ la vedaron fora. ‒ Mosgno de mosgno.

Giac.

Sig. Pechetene ‒ cosa s' à da fer?

Giud.

Cavarvi d' intra i corbelli ‒ e non mi venir più a seccare colle vostre miserabili gradassate.

Giac.

Scouta Tone ‒ il Sig. Pechetene l disc che on n bel cher ‒ o de bie cheres ‒

cor belli. ‒ Gé son cuntent e tu? aladeto ‒ chist ve ‒ e adess l' é demez. ‒ Che fajone adess? ‒ l Pechetene l' à agradì la lita.

Tone.

Che s' à po da fer? ‒ Jon via Grava a beiver e se la contèr ‒ chiò no se sà più che fèr.

Giac.

Ndonca jonsene via. ‒ Gei.


Atto secondo.

I Pitores via Grava i se la conto.


Oste.

Oh! chiò l' é i litiganti. ‒ Ve le aede dite sece eh? Voi cognede esser musi de litiar ‒ aess bù gust de ve sentir.

Giac.

Chi arte non sa far botega sere. ‒ A jir a lita ge vel se les ciantèr de comperes. ‒ Chiò sion tanche frèdes ‒ no Tone?

Tone.

Che pa, se no. ‒ Ma chist Pechetene l me per curious desche la femenes ‒ l seghitea a domanèr lò che sion stac a depenjer ‒ che lulieres, che l' era ‒ che che se ciapea ‒ l vardèa e l scutèa, sche che no se aessa bù nia da litièr. ‒ Mo ge on pa ciolà su cater bujìes!

Giac.

L se n fajea marevea, co é dit, che gé son stat a Milan ‒ volee po dir, via Ortijei ‒ te chel mesc, che i ge disc Milan Bona speises ve, i Gardeneres ‒ fanedes e

fanciotes ‒ e co i te veid cioch ‒ sobito. Diaol de Fascian.

Tone.

E gé. ‒ Co dijee, che son stat a Colonia! volee dir te calonia de Villanders ‒ Bales, e da magnèr teis, da chela man de Villanders ‒ De magnèr ‒ i Todesc! ‒ Guten appetit ‒ pesto l apetit! semper coscita!

Oste.

Creze, che l' arà ciutà a sentir rejonar de Milan e de Colonia. ‒ Bravi ‒ coscì me piasc.

Giac.

Se cognea ben dirge velch, a chist berdon. ‒ Se sà, no i é stac nió ‒ auter che mingol a mparèr la stuzies. ‒ Mo nos ‒ pitores da Ciampedel e de Elba. ‒ Aladeto!

Tone.

Che voléel mo dir co l dijea mbezili? sche che no se aessa bezi? Ge n volee petèr una da cincanta su n tavolo.

Giac.

Chisc mucignè de patins, no i fèsc auter che njurièr a scimfenèr, e, a fèr na sentenza, i desc ju al' orbo ‒ cula manaa da sfener.

Tone.

E po sobito ‒ Reo convenuto. ‒ Veste che vaghe, e ge dighe tercher e polgious eh! a chist berdon.

Giud. (entra)

Oh pittori! ‒ Vi siete rappatumati?

Giac.

La falede, Sig. Pechetene, se cherdede, che siane vegnui ala patines. ‒ N canzelaria a se rebechèr ‒ te l' ostaria ‒ a bever e magnèr.


Giud.

Già già ‒ come i ladri di Pisa ‒ di giorno litigano, e la notte vanno a rubare assieme.

Tone.

L comenza ndo a scimferer ‒ Sig. Pechetene, se ben che ve domene ‒ Che ede da dirne mbezili? ‒ Cherdede che no assene bezi o co?

Giud.

No, caro, imbecilli vuol dire ‒ senza cervello.

Tone.

Co, co? Nos on l nosc e vo l vosc cervelo!

Giud.

Fior di ragione. ‒ Addio pittori!

Giac.

Verda che che te perles ‒ con chisc louves, ge vel politica ‒ i loder, e i sliscer e ampò ge la fèr.

Tone.

Che gé eh? gé no é paura ‒ veste che ge dighe ‒ tercher e polgious eh!

Giac.

Gé aesse n' autra idea. ‒ Sce i me fèsc, valgó, capofrazion, gé l feje mener via l prum dì ‒ e n chel dì pae na zechena sa Soricia.

Tone.

Mosgno de mosgno ‒ pae gé se t' es bon de la fèr!

Giac.

E po l dì che l se n va, co l passa, njignèr na linia de femenes, che dutes ge spude te i eies d' ufizio ‒ e po ge sbarèr do, sche chi da Ciastel.

Tone.

Fajon n giustament. ‒ No ge jon più t' i piesc a chist patins.


Oste.

Bravi! ‒ Miec en magher giustament, che na grassa sentenza.

Giac.

Chiò no se perla de megher. ‒ Portà n pe' de lgegnes, e na gonza. ‒ Aladeta.

Tu, Tone, conteme chela dei vint renes dela lejia, de Marpurg.

Tone.

La saste nce tu eh? ‒ Gé ere a Marpurg, co i fajea ju la lejia. ‒ Comanea n todesch ‒ tant avaro ‒ che più sorì ciapèr n pet da n mort, che n scioldo da chel. ‒ Domene se i à nia da depenjer? Sì; la fasces japè e dintorn. ‒ N ben ‒ dighe gé ‒ njignarè i colores. ‒ Sì, che vae pura ‒ e gé vae, graze ju fanes e lavieces, e po scrive su na zedola ‒ Nero fino, fiorini dodici. ‒ I njigna ciauc te na gran moutra ‒ e gé laore cul raiber e ite, e mesceide ‒ e po dighe: i colores é fac = e l Todesch ‒ Ge i dajon ju nos. ‒ E gé a m' in lamentèr, e mosce mia zedola ‒ e el m' à desc i doudesc renes ‒ e po gé é fat finta de esser mpascionà ‒ e el me desc amò n renes ‒ e co é podù me la mochèr ‒ e dir del Talian.

Gambe mie, non è vergogna.

Fuggir quando bisogna. ‒ Co aste po fat tu cula grilies?

Giac.

Gé eh? ‒ Aladeta. L' era na fabrica neva, e vint grilies. ‒ Ge ciale su, che per n renes l' una, ge les fae ju silberforb ‒ ma de net ‒ cun tessech ‒ da no tocèr, fin che no les é sutes.

‒ Che laore pure ‒ e gé ju sta grilies ‒ e de net, ite una do l' autra te buja dala ciauc ‒ e fora e su ‒ e ndoman dut lumenea, e gé sula letria a jir do, cun cocoi e cul penel. ‒ I dijea, co i les à vedudes: Silberforb ‒ scimmerud ‒ scondir. Smagliante ‒ e gé: No tocèr l tessech. ‒ E po bon. ‒ I me desc i vint renes ‒ e via che te digo Gambe mie non è vergogna Fuggir quando bisogna. ‒ Ma tu ‒ conteme co che t' es fat, a ferte menèr per nia da Jenbach caji a ciesa?

Tone.

Gé vegnìe dala Baviera. Aee cent renes cojii te la schena del colet. A Kufstein mposte l fagot ‒ e vegne fin a Jenbach. A Jenbach tae via n toch de braa, e it' l' auter toch ‒ e dotrei sasc ‒ e doi straces ‒ é fat su n ronzen. ‒ E po comenze a jir a pitench. ‒ Co vegne fora de na cesa, i me pochena. ‒ Chi che son? E gé Hondwerkburs ‒ spangler ‒ Da olè? ‒ Da Gherdena ‒ Groeden. ‒ I domena l pass e gé: Nió. Cu nos. ‒ Vaghe cun ic ‒ e i me domena se é scioldi, e gé dighe: N puchl voll. ‒ I palpa te na tascia, e i cer te na gofa, e i me troa n dasset, e dotrei soldi ‒ e po ‒ Auf den sub! ‒ E via n ferata ‒ a Innsbruck ‒ a Franzefeste e a Waidbruck. ‒ A Waidbruck fora ‒ e su sul caret dala semoles ‒ e ite. ‒ Co sion stac n pech in ite, dighe ‒ Me ven mel fermà ‒ cogne jir ju. ‒ I ferma ‒ e gé varde l ronzen e dighe: Poies, stajè ben. E la vardia met la man sul ronzen, e gé ju, cula braa te man ‒ e do via doi ceses ‒ e via. Sche n geber ‒ su a Ciastelrot ‒ e ite ta Dier ‒ e lò é dormì da n moch ‒ e ndoman ‒ Vergelt' s Gott, e a cesa. Co ge la é conteda, mia mere vaea, e mia sor grignea.

Oste.

Che ve contade, che siede coscì agegres?

Tone.

Che ne importa a vo? Chiò se comena, chiò paa.

Oste.

Anzi ‒ ió é gust de jent agegro. ‒ Con un burt muss no se paa debite.

Giac.

Che ne importa a nos de debite ‒ porta n liter. ‒ Cherdede, che siane cioches eh? No, nence nia.

Tone.

Mingol de bona voia ‒ de gringola de ciantèr. ‒ Chiò se comena, e chiò se paa ‒ cioches o no cioches, vo ost, portà da bever n auter liter ‒ volon ciantèr.

Giac. e Tone.

Pitores, co i la mpianta
Paura no i n' à nia
I magna, i bef e i cianta,
E i stèsc n alegria.

Tone.

Beif ‒ mosgno de mosgno.

Giac.

Beif tu ‒ aladeta.


Atto terzo.

I Pitores se conseea (sa Soricio).

Tone.

Tu Giacom ‒ prum ciantor de coro, dame n consiglio.

Giac.

Perla, e fidete ‒ con does parola latines te nstrede.

Tone.

Se à un afer ‒ se pensa a chist afer ‒ dì e net sun n chist afer ‒ a se pezimèr, e se crucèr ‒ i te podessa trapolèr ‒ no tu te pes fidèr ‒ Cosa s' à da fèr!

Giac.

Caso strano ed imbrogliato ‒ punctis dubis. ‒ Dì amò na uta.

Tone.

Se à un afer ‒ se pensa a chist afer, dì e net su n chist afer…

Giac.

Te à ja capì ‒ Ti es per te maridèr.

Tone.

N punto e n broco ‒ chist l' é l' afer! Cosa s' à da fèr?

Giac.

Cun flema ‒ Cogne domanèr ‒ responi a tono. ‒ Punctis primis ‒ La sposa, éla fideila?

Tone.

Deta! Fideila desche n pudl ‒ duta la seres, co vae sot la finestres a la chiamèr, la sauta su n ciameija, che veste de più!

Giac.

Punctis bonis ‒ Mo n éla pa de etres ence?

Tone.

Canta i etres ‒ co la me veid me, la i mena duc n tanta pesta! i etres.

Giac.

E si jent, éi favorevoli o propensi, in questo conto?

Tone.

Che vel dir ‒ propensi ‒ no capesce.

Giac.

Propensi vel dir ‒ Se i volessa te spenjer demez.

Tone.

Of, of, propensi nia ‒ Sia mere, la seres, co m' in vae, la disc: Ulgena, compagnelo fora. ‒ E po sente che la disc: Usa maniera ‒ desceidete, no veiste che bel jon eh? ‒ Penseste, che vegne chi dai ciavei bienc a te tor te ‒ o veste morir coi pugnes seré? ‒ Più mata la veia, che la jona!

Giac.

Laudis et onoris a femmenes de sta sort. ‒ Punctis secundis. Aste la licenza del Comune?

Tone.

I chesc fliches, Caterina mea. ‒ Chiò l' é l colpo.

Giac.

Paura nia! Njignèr per ela l' atestat dei costumi.

Tone.

L' o ja presentà ‒ mo i lo vel scartèr.

Giac.

Chiò se cognessa saer la paroles del atestat.

Tone.

Le paroles l' é chistes: Si attesta, che Ulgeno Dalchegol è di costumi ambigui, e in affari lubrici, si presta ad ogni inchiesta.

Giac.

Punctis bonis ‒ atestat de fer.

Tone.

Gé no l capesce, l' é talian aut ‒ te pree spieghemelo ‒ se foss todesch.

Giac.

Ecco: Costumi ambigui vel dir = costumi bie e bogn ‒ affari lubrici vel dir = de lurèr ‒ si presta ad ogni inchiesta vel dir = che la sà fèr de dut. ‒ Bèsta ‒ Adess ferte fèr n atestat de tia possessions ‒ dapò i è serè de fora.

Tone.

Serè de fora, de mia possescions ‒ segur me ven da grignèr ‒ sot mi ciapel, podessa it' velch da fricolèr ‒ me nteneste ‒ punto possescions?

Giac.

Paura nia ‒ punctis secundis, la mpiantèr come artista ‒ njignèr atestac, benservì et eccetero.

Tone.

N' é presentà un talian ‒ mo i lo vel scartèr.

Giac.

Co díjel ‒ che se sente la paroles.

Tone.

L disc coscita: Antonio Dalrotz, sedicente pittore, fu licenziato per aver fatto diversi sgorbi.

Giac.

Atestat che fuma. ‒ Scouta po sì eh ‒ Pittore sedicente vel dir = pitor che incanto ‒ licenziato vel dir = che te aees la licenza de lurèr ‒ fatto diversi sgorbi vel dir ‒ che i te era gobi, che i te cognea stèr sot. ‒ Oh! e de todesc.

Tone.

De todesc ge é presentà chela righes, che é ciapà a fèr l vardian dela sorices a Marpurg. ‒ I volea che l fajesse traslatèr. Ma, nia, dighe gé ‒ lejè letterati!

Giac.

Col todesch la é busareda. Se i cogn tachèr n costo ‒ se oujer e onjer, che la vaghe a punctis brevis.

Tone.

Co fóssel da fèr ‒ Chiò l' é punctis seris. ‒ Cosa s' à da fèr?

Giac.

Ecco ‒ Paiscèr l capo ‒ e i consiglieres, i binèr ta Coz, o ta l Rocio ‒ Al capo ge n paèr n liter ‒ mez per un ai consiglieres ‒ e co t' es paà, e ic à beù, presentèr tia brava suplica, e coscì l' é punctis brevis ‒ te ciapes ti licenza e ‒ punctis factis.

Tone.

Te cogne amò preèr, che te me ndites la paroles dela suplica, dapò la feje fèr.

Giac.

La paroles ‒ Punctis brevis: Chiò se certifica a dertura, che tu ‒ tel de teli ‒ Tone Dalrotz, ti es per te maridèr cula ‒ tela de teli ‒ Ulghena Dalchegol ‒ e chi che à velch de contra, che i se pene ‒ e punctis factis.

Tone.

Adess son content. ‒ Co isnet ge la conte a mi fideila, la fèsc n saut ntort dal gusto. ‒ Oste portà da beiver ‒ a cont de noza.

Oste.

Chist Tone, vedé, l' à na bela sposa ‒ ve l' àl dit eh?

Tone.

No fosc eh? Eies sche lumins ‒ mans da signora ‒ ciavei da penel ‒ na lenga sche na bregostena ‒ badli sche na menada de smauz ‒ e fornida zincanta fiorini ntorno al colo.

Giac.

Aria, Tone ‒ punctis brevis, e punctis factis.

Tone.

Sta parola latines me pièsc. ‒ Te cogne lingrazièr cun dut l cher ‒ Se no te eres tu Giacom, prum ciantor de coro, cula parola latines ‒ gé jìe bel te Veisc, a me arneèr ‒ Ma adess se volon arneèr tel vin. ‒ Ost, portà na gonza, che la fae ciantèr da pitores.

Giac.

Aladeta, che i vegne fora, i à po cul de se meter cun nos etres a ciantèr. Viva i pitores, viva i colores, viva i miores e mai pascion.

Tone.

E punctis brevis, e punctis factis.

Viva i pitores, viva i colores, viva i miores e mai pascion.


Fine.