I Franzeji a Crëp de Santa Grazia

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
I Franzeji a Crëp de Santa Grazia  (1881)  by Jan Batista Alton
ladin da Colfosch
grafia moderna

da Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali

I Franzeji a Crëp de Santa Grazia.


Dl 1813 fôl tl Tirol indô döt injigné da salté sö sciöche dl 1809 cuntra la Baviera y i Franzeji, che la daidâ. Lʼ altonn de chël ann, laota chʼ ai á batü fora Bilebach y ia Mühlbach él ʼći salté sö i Maroi y gnüs fora Bornech iló sura le ciastel sö y ti sciomentâ burt ados al nemich. Chisc inzafagná da mac cuntra i Maroi pëia ite da Sares ite a fá vendëta. Püri Maroi, scʼ ara foss jüda coche le nemich orô. Mo de teʼ otes mëton dlunch sö sües spies y chësc á ʼci fat i Maroi y bun chʼ al é sté. Maroi y Marores do dʼ avëi aldí che le nemich gniss salta sö cun sapuns y manares y vëgn fora dala Munt fina a Crëp de Santa Grazia. Chël é n bel post da se defëne y tan strënt, che ince n iat ne podess passé zënza ester odü. Sot na bona direziun injigna les ëres majires de sasc curides cun dascia sura strada sö. Bel sura strada taia i omi teʼ gragn lersc, mo ëi i lascia tacá al ciüch madër tan chʼ ëi ne tomes, sö alt tacá te cordes y füms. Insciö é döt bel injigné a i receve. Düc se scogn ti pecios y do les trognores, y i omi dal stlop sö por i coi cun la mira injignada. Le nemich vëgn! tromtomtom, terdototom, aldon le tambürl; ai röia pro Crëp de Santa Grazia, se la rí y maledësc i sanc iló sön chël crëp y röia ite tl rü. Crach, crach, grac! grac! tomá te na ota chi gragn lersc jö te strada y roes de pedruns jö ados y stlopetades de vigni vers zënza fin. Püri Franzeji y Bavareji, sciöche cians se nʼ ési sciampá, n teʼ respet ái albü dai Maroi, che fô ciamó de manco co ëi.