I Franzeji a Corvara

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
I Franzeji a Corvara  (1881)  by Jan Batista Alton
ladin da Colfosch
grafia moderna

da Proverbi, tradizioni e anneddoti delle valli ladine orientali


I Franzeji a Corvara.


En chël ann che le Barbun â gorné i Bavareji fora en „Berg Isel” él sté dlunch n püʼ de valʼ da dí, finamai sö a Corvara. Al fô vers lʼ altonn zirca catercënt Franzeji a Belun destiná a gní sö por Agort, Fodom, passé Inzija y Frara por sʼ abiné a Tlüses cun dʼ atri Franzeji, che gnô da Verona. Fá messâi pa döt de nöt, porcí chʼ ai se temô dai briganc dl Tirol sciöche dal malan. Traditurs él dagnora sté, che por grosc ess venü süa patria; insciö nʼ ái ʼci ciafé ta Fodom de chi chʼ i fajô da spia y i condüjô de nöt por les munts. Inrescí i án massa tert chʼ ai gnô, scenó fossel pa bëgn salté sö döta la bachëta de Marou y de Codon y Ciastelrot a i sorví cun bales de plom y cun pedruns sön Frara y fora por Pontives. Al é vëi, ai á soné ciampana martel ta Fodom, Corvara y Colfosch, valgügn de bravi Fodomi y Ladins é ʼci piá ia ëi y i sciomentâ ados cun le stlop da Inzija sö y da Ciaulunch fora, mo chësc á ma sorví a dessené ciamó plü le nemich. A Corvara se despartësci y vá a piceres schires fora por les ciases a se fá dé da mangé. Ciamó anter les ciases i vëgnel valʼ stlopetada incuntra. Ai se mët a chirí chi chʼ i â trat ados, mo ai ne nʼ é bugn dʼ i ciafé. Ia Plaza dessot vëighi sön banʼ da plana de Mëne dla Fia, chʼ un â sfrozié polber da stlop por mëte söla fana y püre Mëne vëgn pié sö da brigant. „Fusilé”, él n teʼ ri caporal franzesc che scraia; nia ne joâ a dí, chʼ al foss inozënt; ai i liëia i edli y le condüj fora sot a furn da pan y fej moto de lʼ orëi stlopeté. Mo te chëra salta fora süa fomena, scomëncia a urlé dal spavënt y prëia por talian chël chʼ ara é bona. Ai manacia de la maltraté y la ciacia demez; ara scraia aiüt y urla, chʼ an lʼ alda sura döta Corvara. N ofizier talian por fortüna alda bradlan chësta püra fomena, salta adalerch a odëi ci chʼ al é y ti dá na romenada ai soldas, chʼ orô stlopeté n püre cosce zënza i fá le prozes. Lʼ ofizier ascolta sö spo lʼ acüsa, da ince amënt a chël che dij la fomena y dʼ atres ëres y vëiga che Mëne é inozënt. Al le lascia lëde y manacia dʼ i fá stlopeté ëi, scʼ ai fej ciamó de teʼ stories. Insciö, sî la grazʼ Idî, i él sciampé ala mort. Canchʼ ai â mangé n püʼ de valch chi püri Franzeji, aldi jö dal ost döt te n iade baton le tambürl, y düc demez sciöche n tarlí y sʼ abina iló dal Crist söi Plans da Pescosta. Mo maladëta, iló vëgnel stlopetades da Crëp de Sela, da Valciagn y da Merscia ca. Ai dá n platun general ia por i Borjá de Valciagn y olta ia en füria vers Morin da Colfosch y sö por Frara, tan se temôi y cun bona rajun a sʼ odon stlopetan ados da trëi perts. I morc, chʼ é restá, ái sopolí sot ala dlijia da Colfosch, jö, olachʼ al é sëgn na majira, chʼ an i dij majira de stangiades. Iló vëigon pa gonot la nöt de teʼ piceres löms brömes, y na pert sʼ ó ʼci tó a dí, chʼ an vëiga jënt jon incër majira ia.

Fora por Gherdëna se nʼ ési spo sciampá de nöt; ai ciavai ái lié sö borduns söi fers por nʼ ester aldis; insciö é rovada la maiú pert zënzʼ atri impedimënc a Tlüses. Da chëra ota impó él resté soldas dla Baviera valgügn por lüch, mo chi ne fajô nia a degügn ëi, y scʼ an fô valënc para, daidâi lauré ciamp y pre y al fô pa propi bel a ciaré pro. I mius mituns fô soldas dla Baviera ëi. Sepl dl Gnoch é pa sté tla batalia dʼ Hannau ël. T... dlʼ O…..,F….. y S... de C….., chi lʼ á pa porvada ëi, ci chʼ ël ó dí „desertiren”; ëi á pa messü salté “Spiessruthen.” S... de M….. sʼ á jeté mat ël y A……. da La Val ince y slepes y porjuns ái pa porvé assá, mo mac ési restá ince a ciasa, incina che sun deventá austriazi y chʼ i soldas dla Baviera se nʼ é jüs.