Grottol

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Grottol  (1883)  by Giosef Brunel
ladin Brach
grafia moderna


Grottol, ossia dialoghi e scene pastorecce in Fuciada di Soraga

Personaggi

Giusef e Bortol pastori
Marco Falcadino e
Ceda Seador.

Anni 1869 e 1883.


Prologo

Te nosc paisc de Soraga, da n pez nca, sion jic n debel cole bone usanze. Basta dir che dal' an nef no se veit più – no die pinze e brace – mo nence n frignacol – Da Pasca Tofania i disc: Torta e lgiania, lin e stopin, a noi e a nosc vejin – mo no se sà più perchè –

L pan benedet, che da senta Toratìa se ge dajea nchinamai al bistiam – l' è ju de moda – apena mai che amò da Pasca i pechenea doi eves e i disc: Net n palorum! Dala Madona d' Aost, nvece de magnarse n bel piat de tortie tebes, e portarne n sach ta mont – no i fasc più nia.

I disc: No se à l met – mo, l' è vertole! Se i à l met de comprar ombrele de seda – olache chisc egn i aea demò n sach a spale, se i à l met de aer stivai mpatinè, olache chisc egn i aea ciuzè ntries – se i à l met de verjer ostarie e boteghe, olache chisc egn l' era demò l Zambra con dotrei broce, e Fronz tredesc meisc al' an senza vin – se i à l met de se fornir de struches e de sciai – olache chisc egn i jìa fornii de grisc, con n mingol de bona volontà, i podessa ence mantegnir le bone usanze.

Così dut va al peso – Te lgesia no se sent più chele bele orazion devote da chisc egn – se un sà amò le arie dei Sacri Canti l' è mosćia biencia – no i lec più nence la perdonanza ai morc.

Chi che sà amò valch i lo fae zenza farse tant nfenjer!

Amò de dut no volesse dir nia – ma canche me recorde, che i fajea tant de bele mascre – con si lachees – bufogn e marascogn, e atores a chel ge, me pianc l cher e me ncen ogni outa che veide na mascherada – e mai dele nosce – nence n Pizong. Perchè no farne una o l' autra? – per es. chela del Pontera – na mascherada de chela sort. Vegnia n Moch da Neva it' – e inveze del medico l se à imbatù te n magnon – chest ge à prescrit – brotudele – e l ge à scrit so brava rezeta: Prendi farina, latte et ovis – fa pastam – e pò fa focum – metti su padellam – e prendi cazam foratam. – Casus mai datus che vadit persoram – tira drius legnus – e l se à fat paiar salà.

L moch l' è coret dal spezial – e chel te l lejer, l cedaa crepar dal grignar – e l ge l' à spiegà. Dapò l moch l' è coret sa l giudice a ge meter ju na cucarela – l volea dir na carela – Giudice l' era n todesch pozolous curt e gros – i ge dijea l Pancia –

Pena l' à vedù l moch, l' à magnà la foia e l disc: – Caro un' altra folta patate –

L moch n lauta l' è se n jit tausenan, e l dijea – l' altro Knödel, ti patate – Ti mostro – Taifl – !

N è pur tante autre de bele – mo, se no auter, la Bastia e l grottol fajele ancora. Canche l' è na noza schè che voi dir giò – tant de più se ven na sposa foresta – ge vel so Bastia. Sudè – Consiglieres – Ministri e Ambasciatores n parada – e so brava disputa ntant che i chiama – Il nostro Revenel A suon di campanel. –

Per intermezzo l' è i attores, che comenza: – Noi avventurati comici. –

Il Re de sotebena l ven – tirà te n tinac che serf da trono – e l fasc la sentenza – semper favorevola ala sposa – che l' è na perla. L' ultima Perla l' on buda, che l' è ja cincant' egn – e l' on amò duc cognosciuda – Vif amò chel che fajea – l' ultimo dei Consiglieri. – Adès podassade dir: – Toe lagreme de cocodril no ne joa nia – meti ju valch. –

A cocodril? N bel cocodril sì – mo – bel e bon – nia permal – ve metaré ju n Grottol – mo d' acort – no ve mete pa ju Grottoi con Diane, con Dafne, e con Clori – oh no! Se volede de chisc Grottoi, con ste traucene, jì chieriveli. – A mi me basta – Doi pastres n Canalin e n seador – e amò doi bec a se jiar. – Chest vel fae sobit. Sentirede sobit i pastres a ciantar.


titolo:Scena Prima


Bortol:

L' aga fresćia e la polenta
L' è la speisa del pastor
Col bon temp l se contenta
E l' è dut de bon umor –


Giusef:

L' aga fresćia e la polenta
L' è la speisa del pastor –
Canche l pief e canche l venta
L' è ducant de mal umor.

BORTOL:

Veh – veh – Giusef, – asto la luna, eh?

GIUSEF:

Na – Perché?

BORTOL:

Sente, che tu ciante cosi – t' as pur dute toe vace chiò!

GIUSEF:

Tant l' è – ari – che – va là. – Olà as pa tu dute le toe?

BORTOL:

Dute dute! N mencia pa una – le ven ca per chel troi. –

GIUSEF:

Le veide – mo – die pura – che él che la mencia chest' una?

BORTOL:

Poh – la è malada; no sè se la è dragada, o mperida, o che che l' è.

GIUSEF:

Che saral pa stat?

BORTOL:

O che l' à magnà ite valch erba, o beù da sćiudà, o beù cordole o zeche.

GIUSEF:

Magnà ite valch erba – magnà ite valch erba! Che erba pa? Te Fuciada! Mirandole non n' è!


BORTOL:

No che – oe – non n' è luc, tel Mandric – con chel morbech – con sta tumeaia!

GIUSEF:

Adès che tu disc del mandric – l' auter dì le è vedude besar da chela fora – To velgia se arà pa dragà a besar!

BORTOL:

Poh no no – fantolin – che ves mai che l' abe besà chela roncolata?

GIUSEF:

Mo senteme.

BORTOL:

Cara ti – No veisto che costeres grigna eh!

GIUSEF:

I à ben temp. Duc chi che grigna arà pa rejon – chesta foss bela!

BORTOL:

Oh, se tu dijesse de chi burlames – con chi sauc! l' armentarola, con chi slinches – no die nia – la manza – così pencia – co la è veduda l' auter dì pontar via – cola coda a roz aee nchinamai paura che la bute!

GIUSEF:

Tu t' as bel dir – la noscia manza la à redà – è paura, che la sie lizora – e una vacia la è jita manzaia.

BORTOL:

Me despiasc – Dapò tirade fora pech!

GIUSEF:

Sarà chel che sarà – a dir dei Toscani – tiraron fora valch dele fede – Voi tante n' aede pa – fede?

BORTOL:

On doi castrè – n muton – trei palgres – doi vajive, cinch fede e cater agnie –

GIUSEF:

Scondir dejesset – ele belle eh!

BORTOL:

Nia mal – i castrè i è bie gras e toc – l muton l' à n bel nas da zapin – na vajiva la è loreta – e n agnel l' è negher – e for' insom la coda l' à n ciof de lana bianch.

GIUSEF:

Lascialo codolon chel!

BORTOL:

Se sà che 'l lasciaron.

GIUSEF:

Oh – adès – ntan che le fasc mesdì, conteme – Aede amò trop da sear eh – aede fen via per terra eh?

BORTOL:

Eh n' on amò tant – i é te la vijinanza damò i à la la pesa dele Frate – sì, a bater ju chi sudè, i farà ben prest – e po te Jigolè e su l' Om –

GIUSEF:

Dapò no i fenesc te n pez!

BORTOL:

Se sà de no

GIUSEF:

Aede fen via per tera eh?

BORTOL:

On de dut: n mulge a meda, te la peza grana – vinteset marudie – doi rele o trei e nia auter, che giò sape – foss dotrei cianevai da anché da doman.

GIUSEF:

Aede nia fat torta eh!

BORTOL:

Si – a proposit – me desmentiae – giusta ngern te Cian dai Teis – l' è vegnù fora n' ona da mesdì, e, candenò, uton – l' è vegnù na nigola ca de Lujia – e serà do na sdravia – l parea che i la trae ju cole selge –

GIUSEF:

Anché i farà lgianie! La val è neta, e ven l' aria da Pesmeda –

BORTOL:

No sè se i la risia – Vedaron –

GIUSEF:

Chi aede pa massara?

BORTOL:

On una de chele de Vittorio!

GIUSEF:

De bia – che dijela de – sti Todesc – Peres Canalins – con dut so Vittorio, i à ampò de grazia –

BORTOL:

Sì – mo adès i à boria veh – n domegna ja Falcade, no voleei mo che se n jissane. I dijea: De bia! Andè sule voscie tere.

GIUSEF:

Deto che manc! Veri broc – che rejon strambe – na festa! – a messà?

BORTOL:

Veh – nce alò n' è un de chi de Vittorio – chiamelo ca –

GIUSEF:

Ehu – Falcadin – cosa à tu nom?

F.

Mi? Mi hai nome Marco!

GIUSEF:

Brao Marchetto! Se tu franch de dì a la bate: Và tu cola tursa – col sachet, o col derlin?

BORTOL:

N corno ala bate – no vade pi veh – Desso che s' aon sturtà n re de Talgia, che asema fora de sot i todesc – andajemo tuti a lavorà!

GIUSEF:

Eh si – se l troade laorà siede bravi – de lurar?

BORTOL:

Lascelo veh – l par valent e gustegol – no veisto co che l' è parossent eh? Pere stenta?

F.

No altri da lavorà, desso, a ghe n' emo assè – e co no ghe n' em voia a podemo deventà soldai!


BORTOL:

Deventetu nce tu sudà eh? tu tu fosse n pere malerch! –

GIUSEF:

Tu tu jiràs pa con Garibaldi tu?

F.

Con Garibaldi no eh! Te ciaperò veh Garibaldi – Garibaldi l xè n pantalon – poh si! A co no l stà con Vittorgio l' xè n pantalon –

BORTOL:

Eh vosc Vittorio l ve dajea nce noscia Fuciada – amancol l Feudo – Chiò si: Te ciaperò –

GIUSEF:

Olà él pa chest Vittorio?

BORTOL:

N botto l stava a Torin – l xè lì da ciasa – desso a l' è dut a Firenze –

GIUSEF:

Scondir cognede star sot a chi da Firenze?

F.

Si – ma a ghemo l parfeto a Balum – stemo soto al parfeto!

GIUSEF:

Stajee pura –

BORTOL:

Verta martina! le besa!

GIUSEF:

Và – outele – fàme sta parada – te la retarè

BORTOL:

Vae sobit. Tai ca! Mostro de velgia – outa bija – zula! Outa ca – cerva! Outa su – diaol de lizora veh – muca muca – ciorla n ca ciorla n ca – outa veh – sina – sina – vacia vacia – ho! boile – ho – ho – bugol – ho!


titolo:Scena Seconda.


BORTOL:

Adès le è utade che aron pasc n pez

GIUSEF:

T' as fat na bela parada – Ditelpai –

BORTOL:

Magnonse n panet, moto marendola.

GIUSEF:

As pan noel eh?

BORTOL:

Sì! E l' è pa boniscem –

GIUSEF:

Se l' è deschè chel alò, nouta bel no l' è –

BORTOL:

Chest eh! Chest l' è n crusset –

GIUSEF:

Oh così sì – Dapò st' an se marida to sor –

BORTOL:

Lascia che la se maride – no àla temp?

GIUSEF:

Ai ja fat l patolon eh?

BORTOL:

No sè nia ve coche i l' à con chel flentes – l' è nlgiotisaliva che –

GIUSEF:

Tu ge diràs flentes – sobit che – a dir dei Lavarchies, l' è così bel sfilà e lench –

BORTOL:

Sì – n bel fileno!

GIUSEF:

Che gusto che t' aras, co i li trarà ju del pergol – e tu jiràs a noza?

BORTOL:

No sè pa nence se i n' fasc noza – se i tol n camarit o doi – l' è dut alò –

GIUSEF:

Sì brao! Giò è sentù dir, che i ge tol fora la bandiera – Dapò veh – fenc spifenc – e touse – me par de vederle –


cola zendalina, e se śirolan e la musica col bas – E gun e gun e gun e – e po ciantar la bona sera – e magari tu cognaràs tu ge portar l cazedrel de vin a Sghez –

BORTOL:

L' è assà che no tu die che i ge fasc la Bastia – via – Chi saràl mo che ven lò ca con fauc e restel?

GIUSEF:

L' è Ceda – njurielo.

BORTOL:

Pere festuches e foiastres olache tu rue tu, con to śabia – bies – schè l cul de n frate!

C.

Taji – ferloch – chierete ti polges!

GIUSEF:

No ge dar fe – Bel chest fuciar – manejilie comede! Mo l śel scorla mingol –

C.

Tu veh – tu scorle –

GIUSEF:

Giò scorle la fam – mo, senza scherz, fermelo – nconeeelo – l scorla massa

C.

Mostador – t' as rejon – oh ben – sta sera – te ciajaia l giustarè –

BORTOL:

L restel l' à mingol mal ai dents – leege n fazolet su n chela petenaia – L dòreto a spaner grascia eh?

C.

L dore pa a dartelo 'ntorn la schena, dotor –

BORTOL:

Ciapeme – velo l nas – polgious, famà, snarilgious – pitoch – stracion –

GIUSEF:

Chisc bec l' è ben lenghe che? i meritassa –

C.

Sì sì – siede pa ben cul e braia – voi autres doi –

GIUSEF:

Domane scusa – Te è dit valch giò eh – n ben –

BORTOL:

L' è demez che? Che dijeel pa?

GIUSEF:

L' era nirà schè n polge – l spudaa fech –

BORTOL:

Bon che ge le è ciantade – Tu pareme pa!

GIUSEF:

Ben ben – Él n fora to pare a meter raves eh?

BORTOL:

L' è ito bela – i menarà la coda?

GIUSEF:

Chest an n' à da vegnir n mulge – se demò no ven valch secia –

BORTOL:

Sì na secia vegnarà! Ancora na pieva che vegne, i è franches – l' uton più sech l' è, e miec l' è –

GIUSEF:

E ja – Dapò ve binarede de n mulge a taiar via – giò vegne pa a ve levar l pocèm!

BORTOL:

Tu eh – te la ndesfide al pocèm ge tene giò – co volessetu pa far?

GIUSEF:

Sì – te dirè co che fae – tu te n' acorjaràs ben – Co manco tu creis – co le boi – via la ciela – mo no te tor festidech – la farè da cavalier – te le portarè bele e cote – coi ravales che fuma

BORTOL:

Marameo – ge tenaré schè l giat ala soricia – tu dee tajer – se tu volee –

GIUSEF:

E giò te la schiciarè ampò – N' è ben portà via amò – e ge la è pa fata chezena –

BORTOL:

Creisto che no sape eh! ntan che le boiia – un se à ciareà de bronsine – e – clin – clin – clin – e fora 'l mattolge – a veder le mascre – no l veit nè lachè – nè marascon nè nia – l vardaa – e l' è restà con tan de nas – torna mbasteà te ciasadafech – e prumò su n fegolar l se n' à ntenù, che ge mencia l pocèm –

GIUSEF:

Bela no eh! Chi él stat, che te l' à dit?

BORTOL:

Chi che mai l' è stà – no saré mai giò si gnoch. Lascion la là – Che volom far adès –

GIUSEF:

Svedar baril – far tela e far i orgegn –

BORTOL:

Brao

GIUSEF:

Se sion bogn meton sot chisc autres noi vardon sora – Adès i chiame ca – Ehu Ceda – esto amò nirà eh – Gei ca deidene svedar baril – nce tu, Marchetto e tu toset –

C. M. e T.

Chiò sion – a semo pronti. Cosa xelo sto svedà baril?

GIUSEF:

Cosa xelo mal dal vermo? Dielo tu Bortol –

BORTOL:

Varda – Marchetto – doi n cater – sui jenelges e sui comedogn fasc l ciar – e doi autres un l sach – e l' auter l fachin – i ciarea e i desćiarea – Proà.

GIUSEF:

Tegni sodo veh! Marchetto – se no –

M.

Se no n corno a svedà baril no fazo pì!

GIUSEF:

Fajè tela. Ca l bachet –

M.

Come se fò po – a fà tela?

GIUSEF:

Dielo tu – Bortol.

BORTOL:

A far tela se se met duc sentè n fila – le ambe l' è l' ordidoi – l bachet la trama – se mef le calcole – e it' e fora la spola. Proà –

M.

Cani de balossi – me scavezè le gambe

BORTOL:

Nia – Marchetto – se crepa n fil – i lo cogn ben ingropar – svelto ite e fora –

GIUSEF:

Fajon noi i orgegn – e dijon bespol –

BORTOL:

Giusta – chest veh – l' è bel e sorì – Marchetto

M.

Come se fà po?

BORTOL:

Nia nia – tu vedaras – Tu, Vittorio – volee dir Marchetto, sentete ju così – adès metete n schena

GIUSEF:

Varda Marchetto – le manie de chest corpet, che tegnon – l' è le cane del' orghen – Co cianton noi – responi fora tu, ciantan schè noi –

M.

Cosa responde po?

GIUSEF:

Deschè noi – Sion – comenza Bortol –

BORTOL:

Adès die deschè a bespol – Trajeme de aga ju per l mus – e tiritimoli Domini – Responi

M.

Cosa?

BORTOL:

Deschè noi – Trajeme aga ju per l mus e tiritimoli Domini –

M.

Trajeme aga ju per l – ah! De balossi xelo mo na creanza?

GIUSEF:

Sodo Marchetto, no l' è amò fenì – dapò ta ciape vin, schè l' orghenist –

M.

Andè a farve strahindere hendere – coi vosci orgheni e tessadri e barii – No me cuchè pi veh!

BORTOL:

La è jita benon – ge aessa volù ge trar ju de valch auter –

GIUSEF:

Ah no. N scherz l' è n scherz – l' aessa podù se n' aer amal – ge vel creanza –

BORTOL:

T' as rejon – Sasto che che me ven tel ciaf eh? Con dute ste scene podassane jir n mascra sa Vich

GIUSEF:

E mi Bortol dal cher, a jir n mascra sa Vich, ge vel studio veh. Giò e tu cognon amò magnar cater polente –

BORTOL:

Sì sì mo!

GIUSEF:

Sì sì mo! mo! auter che – sì sì – mo! mo!


titolo:Scena Terza.


GIUSEF:

Veh! Bortol – co valà? Cent egn!

BORTOL:

Là così – a manco pedo – disc i Canalins –

GIUSEF:

Esto stat con muradores canalins eh?

BORTOL:

Na – son stat coi pitores – a dempenjer – ju per la Stiria –

GIUSEF:

Asto mparà polit eh!

BORTOL:

È mparà a gruntenèr – a chitenèr e slaifenèr – e mingol a masarirn – mo me è stufà – senza desen no ven fora nia –

GIUSEF:

No vasto più coi pitores eh? – Che fasc pa?

BORTOL:

Adès è mingol de campagna – cogne star a ciasa –

GIUSEF:

È vedù, che t' as dute le art da contadin, neve –

BORTOL:

Te piajele eh – Dime to parer – che te par dela careta?

GIUSEF:

Bela – lesiera – n bel temon – na scaribia forta – n bel scalar, ben nstropà – de bele sćiale, slisse – steche ben metude – 'n bel persoi – e la persoia longia –

BORTOL:

È paura, che tu me fae la bocia –


GIUSEF:

Na – l' è la verità – anzi è vardà nce la feramenta – l demessoi batù fora polit – le lame da roda strente e grosse – na bela macanicola – mo – sasto che eh?

BORTOL:

Che pa?

GIUSEF:

La braciola massa de peis – e così la lata – e ence i croogn podessa ester più sotii – i piumaces ence –

BORTOL:

Co te piasc pa le rode?

GIUSEF:

Del ciaf no è nia da dir – i sporeces i è mingol grosc – ntra chisc e i passec tu ge – cogne meter soe slaidere – I giavees no i ge voless de faghèr – l faghèr col tumech l padesc – i fusc tant i fossa de bedoi, che de faghèr – mo a mi me piasc più l bedoi –

BORTOL:

L' è stat autres che me ha dit così – Co te piasc pa la cheria?

GIUSEF:

Nia mal – mo – per nisc paijes, case dut massa gran – gumier – outrie – pertia e dut – e po – zenza couter!

BORTOL:

No l' è più de moda l couter!

GIUSEF:

Oh – se tu jiràs do la moda dei studiè – a far l contadin tu faràs le chegole sece –

BORTOL:

Veisto – ai studiè – se ge cogn trar mingol de polver tei elges – dapò valch i sà – valch i ne deida – I à gusto che se ge dae rejon, capesceto co eh!

GIUSEF:

Brao – T' as politica –

BORTOL:

Che as pa fat tu – duc chisc egn –?

GIUSEF:

Giò è schè mingol raza studià –

BORTOL:

Me ha parù, co tu dijee Politica – Noi per dir politica dijon: Coi Siori se cogn esser furbes e far i coiogn – Tu, che t' es studià – che te par de chi che scriv per fascian –

GIUSEF:

Co i è massa studiè i ne fusernea dut. I troa fora – salvares – bregostane – striamenc – fatureces – e l diaol e so mare – e po no se è bogn de lejer – l' è mez francese – mez nglese – e che sè mai giò –

BORTOL:

N ben – scrivi tu –?

GIUSEF:

Scrivi tu, l' è sobit dit – noi on chel ć – chel ŋ – chel j – e no i vel lasciar passar nia – Ic i dora demò c – s – n –

BORTOL:

Co?

GIUSEF:

Per es. nce i Trentins i disc – ćiapa – većia, ćiacolona – mo i scriv – ciapa, veccia, ciacolona, i disc nce ic – paejan – dame la man – mo i scriv – paesan – dame la man – Noi cognon scriver schè che se pronunza, e on l' x dei Veneti – l xè bravo – Noi cognon dir Sen Jan

BORTOL:

Lasceli dir – scrivi co che tu ves –

GIUSEF:

Così farè – se scrivarè – Te recordeto, canche tu volee jir sa Vich n mascra?

BORTOL:

Auter che! Te ortac de Vich, veh – fossa bel far l Grottol!

GIUSEF:

I è meles veh, chi da Vich – I disc – Vigo di Fassa – Nobil paese – Gente cortese – Gentil trattar –

BORTOL:

Sì e l' autra la sasto eh!

GIUSEF:

Gei me do, che te la ciantarè davant: Chi da Vich, con si signores, Civiliśè, studiè e fins – L' è contadins e muradores – E si signores l' è i Patins – Mo a ciantargela se risćia de ciapar le peade – I' è dolenzous veh!

BORTOL:

Sì – mo se ge das titoi – e po l' è bon!

GIUSEF:

I è più furbes che tu – L' è fiache – i te sliscia – i te mona eves – Veh veh! Chi se veit – Bon dì chel joen Chi da Soraga me piasc – l' è jent soda – mingol grogolanti – mo galantomegn – e po – sasto che che i disc inant e ndo eh?

BORTOL:

Inant e ndo i die che che i vel – Chi rejona do mia schena, rejona con mi cul!

GIUSEF:

Chel l' è ben vera – mo canche i se à fat ite 'n pech, i comenza: Oe tu, pancion aste magnà la jufa fersa – col' aga de Jigolè eh!

BORTOL:

Lascia che i die – L' è n scherz de confidenza –

GIUSEF:

L' è ben vera, ma co i disc pancion, i tira l' o così lonch, che i fajessa crepar da la ira – dapò veh – i à so gusto – Oe tu pancion – strion da Soraga – te aste fat mal a n galon, a jir a rutolon ju per chele rive da Tamion – este de Zepon, o de Batiston – magnetu più volentiera trefion o garnele?

BORTOL:

Giò i lasce dir su – e po ge respone – Lustrissimes sapienc – sarede più sapienc – che i Set Sapienc de la Grecia – mo aede da saer, che Zepon e Batiston l' è inomes veies – Voi sarede pa fies de la Sagna, che la era da Soraga – e l' aea i eies da ciacagna – Noi, se fossane signores, magnassane volentiera papacei – Mo che bie eies!

GIUSEF:

Giò no son bon de usar chela fiaca da fagnagna!

BORTOL:

Giò ben veh – A mi me piasc, scherz dar e scherz tor – e far chel grignot da poiane, schè ic –

GIUSEF:

Che ge responeto co i disc – Varda che bie botogn l par sclite de jufa?

BORTOL:

Ge die – Verjè miec i eies, chi i cogn parèr sansones, perchè i è fac con schiufe de sansones – semper bota e resposta –

GIUSEF:

Basta! N' autra – A passar da chela Fontana de Vich, chele femene dute te varda fit – e po – se tu le salude: Varda che burt veie – l par ciucià da le strie – l và de bouf – l cogn esser cioch – e l' autra: Of of – l' è da le struscie – l' è dai festides – l' è n avaron – no l se dura nence de se n beiver n saitel – mete pench, che l' è amò jajun anché – e ne l se dejajuna, finchè no l' à mbroià valgugn! –

BORTOL:

Se và via col ciaf bas – coi vares franches!

GIUSEF:

Sì dapò: Varda che superbech – l par che la ciameija no ge toche l cul – se sà, n tal bel – se sà ben chi che l' è – mete pench che l' è toch de vermenaia – Via Grava no l' à nence credit de n cuchet!

BORTOL:

Se le lascia dir – le à ben temp – !

GIUSEF:

Sì sì – mo a sentirse far do chi salores, ven mile ace de se utar, e ge n dir doi – mo no se sà che ge dir a ste maladete! Se amancol no le fossa dute congregate!

BORTOL:

Dapò – se no le fossa dute congregate?

GIUSEF:

Dapò fosc – valch una aessa mingol de respet umano – e le se tegnissa de mal co i disc – che dute le touse de la parochia l' é tenc de chionc – senza n capusc ne na verza!

BORTOL:

Chi él pa stat a dir de ste asenade? Segur valch Nones!

GIUSEF:

Chi che mai l' è stat – l' è sentù giò, con mie urelge – chest an 1883 ai 14 de jenè –

BORTOL:

Iecorineli – Mo dute no arà pa sentù!

GIUSEF:

Ah no? l' urlava pura, schè n spirità!

BORTOL:

Giò perauter cogne dir, è sentù che valgune dijea: No se lasciaron mia chegar sul mus!

GIUSEF:

Mo le se à no demò lascià – mo, bele dajiade – a dir de ele – le ge jia do, che l le lece – Mo oramai – i le lustre o i le nfrojigne – l miec l' è no se mpazar –

BORTOL:

Scuseme – chest no l' è amor de patria –

GIUSEF:

Voi dir che anché n di l' è miec tener ai fati sie – chè più che i autres te veit sfogà, manco i se sćiauda –

BORTOL:

Che vesto dir – ?

GIUSEF:

Lasceme n pasc –

BORTOL:

Eh – adès veh! Donca, jone o no a fà l Grottol sa Vich?

GIUSEF:

Se podessa jir, co se fossa segures, che nessugn met, a dir de chi de chiossù – stram te via –

BORTOL:

Sì – mo mingol njuriar da chi da Vich se se cogn lasciar – I lo sà così fà con bela maniera!

GIUSEF:

Giò no ge fae l mat a chi da Vich –

BORTOL:

Mo tu cogne ampò dir; chi da Vich bela maniera i à – !

GIUSEF:

Dame del nas tu e chi da Vich –

BORTOL:

Zenza scherc – jone o no?

GIUSEF:

Sì – se t' es bon de troarne un che die su l Prologo senza grignar!

BORTOL:

Parola – ca la man! –


titolo:Cumià da chi da Vich.

Adès ve domanon scusa de la libertà, che se on tout – grazie de voscia gentileza a scutarne – Se ve à piajù – sion contenc – e se volede far na cossa bela – metè ju nce voi na comedia fasciana – no pertendon, che vegnassade a farla ja Soraga – Però se vegnassade, ciufa volassane darvene set oute teisc – e con aga de Jigolè – se vegnassade te Fuciada – Ja che no podon pertender tant – se fajede valch comedia fasciana chiò – causa che saon, che la farede Set oute più bela de la noscia, vegnaron volentiera a se scutar su – Se ne farede a saer canche la dajede – ne farede n cher schè n ciapel.