Fiabe in ampezzano/IV

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Fiabe in ampezzano  (2005)  by Ernesto Majoni Coleto
IV


Ra reoluzion de ra machines[edit]

a machines es s à voltà contra parceche es no vorea fei armes. Saeo cemodo che r é scomenzada? Ra prima a se voltà contra l é stà na machina che ra fejea tube, grei e pize: tube fine come un diedo e tube grosc come un canon, de chi che se dora pa ra condotes de r aga.

Canche i à dà ordin de fei canoi, ra machina r à seguità istesso a fei tube pa ra condotes de r aga.

“Cemodo podarone sbarà” i dijea i jenerai, stizade, “co ste tube ca, boi solo par i tonbis? On da fei passà bales, fora pa ra cana del canon; coscì no podon sbarà.”

“E vos parcé voreo sbarà?” dijea ra machina, e ra ridea sote coze. I jenerai i no capìa ce che ra sbrodonciaa; se sà ben, lore i capisce solo ra osc del canon. E i no ra vedea ride, parceche ra machines es no n à ra bocia par ride: es ride co ra sò rodeles.

L ea un outra machina che ra fejea broces, e canche i à dà ordin de fei bales da s-ciopo r à fato finta de nuia e r à seguità a fei broces. “Ospia,” i dijea i jenerai, “cemodo se fejelo a 'sì in guera co ra broces? I nemighe i res curarà su e i se res inciodarà sote ra sora dei scarpe.”

Na terza machina r aea da fei polar da sbarà e outro polar, negro e da mina; r à fato finta de nuia e r à seguità a fei sa da scarà fora pa ra vares.

“Podone dorà sa contra i nostre nemighe?” i dijea i jenerai, dute zaariade. “Coscì, inveze de petà 'sò ra zitas, cotaron ra vares.” I à proà a castigà ra machines: i s à lasciades zenza oio e zenza aga. Ra machines es aea fame, es 'sia 'sò, es s inrosinaa. I lourantes, par no res lascià morì, i tendea con amor, i netaa e i vonsea duta ra rodeles. Canche i jenerai i à dà ordin de fei lourà ra machines, eres es

à ciapà inze danoo a fei tube, broces e sa. I jenerai i se desperaa parceche i no podea 'sì in guera: ra 'sente inveze r ea beata. Ra passaa daejin de ra fabriches e ra riduzaa, parceche ra sentia ra machines che es ciantaa.

“Capitagno de ra guera, tol su l s-ciopo e buscia ra tèra”.

El zielo[edit]

e piaje tanto l ziel, co ra luna, ra steles, e duto l resto. Ma l me piajarae de pi se in ciou de tanto podesse l canbià cemodo che voi ió.

Na sera, par esenpio, vorarae tré lunes, nò una; na luna tonda, na luna cuadrata, na luna a triangol. Ra luna tonda ra 'sira de oga intor el zielo come na bala, come l ocio che luje de un faro. Un outra sera me piajarae bete ra steles drio i dissegne che fejarae ió. Dissegnarae con tanta steles el mè gnon, epò l gnon del mè pizo, epò l gnon de sa mare. Betarae na stela propio inze meso l zielo e i dajarae ordin a duta ches outres de fei l 'sirotondo. Dute i vardarae in su e sarae tanto pi bel da vede de canche i sbara rachetes.

Fejarae core ra steles da un ciou a l outro del zielo, par vede cara che và pi de oga. No res lasciartae mai poussà, es fejarae senpre 'sì incainlà.

Me sarae bel vede anche na portiscion de steles: zentomile steles dutes in fila, e daante ra luna, come na bandiera bianca.

Un don pa ra vacanzes[edit]

enì ra scora, Mario l à ciapà un don: na pena par fei i conpite de ra vacanzes.

“Aarae vorù na bicicleta,” el s à lagnà con sa pare.

“Speta ignante de sgnoufà,” l i à respondù sa pare. “No t as ancora vedù ce na pena che l é”.

Alcuanta setemanes dapò Mario l à deziso, malvorentiera, de scomenzà i conpite de ra vacanzes. “Ce na scarogna,” l pensaa fin che l fejea un problema, “via par l an el maestro l m à dà da fei temes, problemes, operazios, dissegne. Par d istade l podea ben me dà algo de outro. Par esenpio: del lunes, 'sì su par un brascion de ciariejes e me fei na bela magnada; del martes, 'suià a balon fin che se toma 'sobas strache 'sude; del mercui, fei na bela caminada inze l bosco e dromì sote na tenda. Inveze no, son ancora ca a fei divijios e sotres.”

In chera ra pena r é soutada su e ra s à betù a core de oga sora i cuadratis de ra prima pajina del cuaderno. “Ce te egnelo in mente?” l i à dito Mario. L ea algo de bel a ra vede: ra corea, ra corea, e inze un iejo l problema l é stà fato, ra rispostes es é stades scrites in bela. In chera ra pena ra s à chietà e ra s à conzà 'sò sul toulin, come che ra fosse straca e r aesse chera de dromì.

“Chesta po,” l à dito Mario. “L é na pena che ra fesc i conpite da soposta!”

El dì dapò, Mario l aea da scrie 'sò un tema. El s à scentà 'sò, l à tolesc ra pena, el s à ruscià ra testa par ciatà calche idea, e vé danoo! ra pena r é moesta de speron batù e inze un vede no ede r é ruada 'sodalpè del sfoi. Mario l no n à abù da fei outro ca voltà l sfoi; e ra pena r à scomenzà a core danoo. Ra 'sia inaante sola, zenza che F 6 Mario l ra tienisse intrà i diede, e ra scriea pi de oga de na machina. Da in chel dì, co l aea da fei i conpite, Mario l daersea l cuaderno, l poiaa 'sò ra pena sul sfoi epò l stajea a vardà: ra pena ra fejea duto era, meo del pi brao de ra classe. Mario l se godea a ra vardà fin che l sentia che i sò amighe i lo ciamaa, sote ra funestres.

“Ruo alolo,“ l i respondea. El dajea na ociada a ra pena e sote osc l i dijea: “Fenisce tu l conpito, fin che vado a nodà inze l ru.”

Ra pena ra no se l lasciaa dì doi colpe. Canche ra ruaa 'sodalpè del sfoi e l conpito l ea fenì, ra soutaa inze inze l scafedel e ra s indromenzaa. Na bela fortuna, par Mario, besen propio l dì.

A ra fin de ra vacanzes, el cuaderno dei conpite l ea pien folà, neto e in ordin; Mario no n aea mai abù cuaderne coscita. L à lustrà polito ra pena, che ra se l meritaa, e l i à dito gramarzé ben de duto chel che r aea fato par el.

Ra storia pi curta[edit]

a ota tré che contaa stories i à fato na gara; venzea chel che l contaa ra storia pi curta.

El prin l à contà na storia de zento paroles.
El secondo l in à contà una de zincuanta paroles.
El terzo l à tajù e l no n à contà nuia.

“Ben, e alora?” i à dito chi outre doi. “No disto nuia, tu?”
“Ei beleche fenì. Ra mè storia r à gnon: Meo taje che dì algo fora de
oula.”
Chi doi i à abù da amete che ra soa l ea ra storia pi curta e i à dà l
premio. Solo che no sei ce premio che l ea.

8

I dite de na ota[edit]

nze na zità (un colpo ve conto ben ra sò storia, r usanzes e ra tradizios) l é un ciasamento chieto, nafré fora man.

L é ra ciasa agnoche stà i dite de na ota, agnoche l é 'sù a se poussà chi dite vece che i sarà stade anche 'soen e vere, ma ancuoi negun el no vo pi i scotà. A poussà? Sarae meo dì a ciacolà e barestà dutaldì.

“Ci che l nasce musc, el more musc” el disc un Vecio Dito.

“Ma te preo,“ l i responde un outro. “e se l inpara? Se l musciatea e l fesc sacrifizie? Dute i pó se meorà.”

“Ci che se contenta el gode,” el disc un outro Vecio Dito.

“Fèjeme un piazer,” i disc de outre. “Se i ome i s aesse contentà de chel che i aea, stajasson ancora sui brascioi come ra scimies.”

“Ci che fesc da soposta el fesc par tré!” se sente craià. Passa l dotor (un Dito anche el, ma 'Soen) a dì ra soa:

“Nò, ci che fesc da soposta el fesc par solo par un. Inveze on da se dà na man e tirà l sion.”

I Vece Dite i taje. Par poco: el pi Vecio el taca danoo:

“Ci che vo ra pasc, el paricia ra guera!”

I infermiere i sente: i dà un tè de fiora calamines da bee, che l se chiete via, e co ra bones i fesc capì che ci che vo ra pasc l à da paricià ra pasc e nò ra bonbes.

Un outro Vecio Dito l disc: In ciasa soa dute i é rés. “Ma alora,“ el i damanda un outro,“ se i é rés, parcé ai da pagà ra steores? E ra lun? E l gas? Propio un bel ré.”

Cemodo che podé capì, i Vece Dite, intrà de lore, i parla ben anche con nafré de chera che se disc, ma solo canche i se ra taca. I é usade, co l é dinultima, a dì ogniun el contrario de chel che l disc un outro. I 9 “Dulcis in fundo!” l disc un. E chel outro drio: “El velen l é inze inze ra coda!”

Deraotes i fesc nafré pecà. I no capisce che l mondo l se muda, che i Vece Dite i no và pi adora a l fei 'sì inaante; che vo esse 'sente noa, che r ebe corajo, che ra se fide de chel che ra disc e de chel che ra fesc. Propio come vosoutre.

Propostes par l elenco del telefono.[edit]

Drio ra mè pugnon, inze l elenco del telefono mancia un grun de robes. Mancia alcuante numere che i podarae 'soà a dute, e i aarae da esse scrite pede l numero dei ponpiere, chel par se fei descedà e chel pa ra informazios. Ve digo ra mè proposta. Bete su chiste numere noe: 000000001 – Contà stories. El pó i 'soà ai pize che i no s indromenza fin calchedun no i conta na storia; l i 'soa desseguro ai jenitore, che par solito i sà poca stories e i no n é boi de res conta polito.

000000002 – Contà barseletes. A trope i sà bel scotà barseletes, ma i res desmentea alolo e canche es i vien danoo in mente i no ride pi parceche i no sà cemodo che es và a fenì, o i res mesceda su una co r outra. Epò, l é defizile vienì a saé ra barseleta noes che es vien fora, con duto chel che l é da fei. Un numero de telefono pa ra barseletes sarae na bona idea.

000000003 – Titole. A calchedun i dó de no n esse mai 'sù adora a ciapà un titolo, un gnon, un “Caalier” da bete su sul bilieto da vijita daante l gnon. Cemodo che ra vedo ió, el numero 000000003 l aarae da contentà sta 'sente ca. Canche calchedun l é propio 'sò de cordes e pascionà, el tol su l telefono, el fesc el numero e na ojeta fina, piena de creanza e de riguardo, ra i disc suposò coscita: “Bona sera, Caalier de l Ordin del caal che l se nana, Gran Ufizial dei peruze cuote ...” e 'sò indrioman. 10 000000004 – Consilie. De sto numero ca no se pó pi fei demanco. No n aé un cru inze scarsela e no saé agnó 'sì a magnà? Sto numero l aarae da ve dià a ve ra caà, ve dà ra direzion de un restorant agnó magnà in cardanza, e 'sò indrioman. Spero che ra sozietas del telefono es tiene da conto chel che ei scrito

Storieles[edit]

e vien in mente un grun de storieles. Par esenpio:

El porteà de ra virgoles. Agnoche l é seporì duta ra virgola falades e despenades dal maestro col lapisc paonazo; I arloe al Polo Nord. Sarae ra storia de un dì de festa, un dì coscì bel che finamai i jaze i scomenza a fiorì: fosc in chel dì vienarà ra Pasc, par dute e par senpre;

Ra testa falades. Chesta ra sarae propio bona; se ra testa falades, pienes de idea falades, se res podesse desvidà e canbià come i pere sciopade. Zenza l pas. Chesta sarae ra storia de l ausciuda, che l viasa da un cianton del mondo a chel outro zenza dorà l pas, e l porta i sò fiore, i sò tenporai, ra sò neoles e ra sò 'sornades de bon tenpo zenza pagà steores.

El palazo da pestà su. Chesta ra ve piajarae: sarae da fei su un palazo pien de robes che se pó pestà su, invidà ra famea, un dì in setemana, e lascià che ra peste su duto, anche i mure; coscita, credo, i se desbramosarae epò a ciasa i tendarae de pi canche i tocia algo; El monumento de gnee. Chesta storia podarae ra contà coscita: “Na ota i aea damandà a un òn: “Co no saré pi, cemodo voreo l monumento, de bronso o de manassena?” “Fejémelo de gnee” l i à respondù chel òn, ”coscita l soroio el lo delegarà e l no ve fejarà pi onbria.”

Ra cola dei boles. Brao ci che se r inventarà: boles con daos cola che sà da menta, ratafià, sfrees, ua spinela, dute da lense 'sò come carameles. Ce un guadagno pa ra Postes! E i pi pize “Pare, se son un bon, me portesto un bol de mile saore?”

Storieles come chestes in sei zento, mile … Un dì ve res conto dutes, da ra prima fin r ultima.