En ocajion de le noze de Tita de Maria con Orsola Ciadina

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
En ocajion de le noze de Tita de Maria con Orsola Ciadina  (1904)  by Tita Piaz
ladin

EN OCAJION DE LE NOZE DE TITA DE MARIA CON ORSOLA CIADINA


Ai chinesc de november 1904


I

Canche l Segnoredìo l'à vedù Adam
Jir ntorn con n mus desche na scartacia
L'à dit: "Jesses na, Che burta facia!"
Chel pere om ló soul desche n pal
Corpo de baco, chel con star mal.


II

Che al fat? L'à spetà che Adam fajesse nane
E po en scapin per far più pian,
Ge tol fora a chist pere Adam
Na costa, n pech de ciarn e n pech de pel
E mesceida sta roba ensema e fa n pastel.


III

E tol sta pasta e dai e dai
Fage so ciaf e si ciavìe,
E le so man e si pie,
Le ombie, i denz, l nas e tol na piva
E sofiege ite e fala viva.

IV

Te chela Adam se desceida e l Segnoredìo:
«Eco Adam che te é dat la compagnìa
Parete via la malinconìa.
Vardala! te la é fata bona e bela
La é fata per te e te per ela.


V

Valgugn pensarà che io fosse n asen
A troar fora sta storia che duc jà sà.
Lasciave dal temp - spetà!
Se no ve pae con piena rejon
Dijeme pura gran asenon.


VI

La fémena la é stata touta for dal cher
E no fora dal ciaf e chist l'é n endizie
Che se ela l'à giudizie
No l'à mai da sdotorar
Ma demò da piajer e da amar.

VII

Ma no la é stata touta niencie for dai pie
E se se abada chist vel dir
Che se pureta la cogn obedir
Per chest no la é po schiava de so om
Ma so amica, so compgnìa, e po l'é bon.


VIII

Sposc voleve ben un co l'auter
Vardave da le beghe, assà pazienza,
Usave semper bela prudenza
Che chista l'é na virtù tan nezesciaria
Che se la mencia n l'outa la ciasa é n aria.


IX

Ma ve! Scusame po se ve die coscì
Scusalo po chist mat Pavarìn
Saede ben che no son n cetin
Ma chist tant no l'é mia de mal
Chist toch de pardicia mez scioldo [l] la val.


X

Che volede mai dir? Son fat coscì,
Canche se marida n amich
No i me fasc tajer nience col pich
Se ge posse dir na parola,
É la lenga che cor desche na mola.


XI

Ades per finirla ve augure de dut
E ve augure de cher, chel soraldut:
Scioldi e roba e ciampes e pré
Posole e vete e ciauze e ciuzé.


XII

Vacie e vedìe, giai e gialine
Garmiai e feide, ciaure e ponjine
Formai desche mole
Ciuzé con trei sole.


XIII

Denz sche zapins
Patac sche lumins
E biava e po siala
Da sterder pien stala.


XIV

Se sà che aede gust
Ve augure e l'é giust
Pien cambra e pien stua
De chezene e (de) pua.


XV

Salute e fortuna
Da empienir mez mondo e duta la luna
Na vita scì longia e scì laria
Da viver cent egn dò da chi de Ciaria.


XVI

Ca donca la taza: Eviva i sposc!
Viva voscia mare! viva vosc pare!
Viva vosc fioces! viva l premessare!
Viva i testamonesc! Viva duc!
Viva! Cridà! no siede mia muc!


XVII

Viva i vives e po [viva] ence i morc!
Pardon! no i morc (ma) chi che à da nascer
Chi sà te nef meisc - no son bon de tajer -
Son proprio curious
De veder se l'é puta o proprio n bel tous.