Doi frades differenti

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Doi frades differenti  (1840)  by Giosef Brunel
ladin Brach
grafia moderna


Na uta l’ era doi frades, n tous e na tousa, duc doi da maridar, riches e richenc.

Ela la era bela, mo faussa e piena de superbia ‒ el l’ era nia burt, mo valent, umol e sinzer.

Na festa, do bespol, che i era soi, sauta fora e la disc ela: Cent e centura, n bel scrin da seradura, e dapò

el: Che saràl mai laite?
ela: Trei bele bele touse.
el: Co saràle mai vestide?
ela: Una l’ à, l bust de damasch e l camelot de pegnolà l’ autra l’ à, le volge de arjent e i recins de filagrana, l’ autra l gramial grisc, e l corpet long.

Cala vesto per sposa, cala per n peʼ de ben, e cala ju n fon de chegadoi?

el: Per sposa, chela dale volge de arjent, per n peʼ de ben chela dal camelot de pegnolà, e l’ autra, ju n fon de chegadoi.
ela: N ben, per sposa t’ as, chela puzolenta de Pociola ‒ l’ aea dut a d’ emprest, ju n fon de chegadoi t’ as, chela più valenta de Pistonel ‒ e per n peʼ de ben t’ as…
el: Chi che mai é! e l se pensa: Te dae pa ben pan per peta, e po comenza.
el: Cent e centura, n bel scrin da seradura ‒
ela. Che saràl mai laite?
el: Trei bie bie fenc
ela: Co sarai mai vestii?
el: Un l’ à, i stivai da tocol, e le ciauze roane, l’ auter l’ à, l fazolet de seda, e la ciameja da bechec da bechec ‒ e l’ auter l’ à, l corpet da bora e l ciapel toron ‒ Cal un vessu ‒ per spos, cal per n peʼ de ben, e cal ju n fon de chegadoi?
ela: Per spos, chel dal ciapel toron, per n peʼ de ben chel dal fazolet de seda, e l’ auter ju n fon de chegadoi ‒ e po la grignava ‒ e :el l’ era mbasteà, che no la ge era jita per la pensada, e no l’ à dit nia, che, na bujia no l la volea dir.

Dapò ela, per contentarlo, la comenzava ndò: Cent e centura, e el sobit: n bel scrin de m… dura. Dapò no i à più fat a se ndoinar i sposc. Prest do i se à maridà ‒ Ela l’ à tout n bel joen, rich e superbech ‒ I à fat na gran noza, con camaric, e

bastia, e festa da bal, e la bona sera; e i à bù n mulge de panciogn, descreanzè, che no i fajea auter, che madalenze ‒ e pancione, tant brauzole, che, se valgugn ge vardaa, le jia a ciasa pianjan, e le dijea: Mare, chel me à vardà! E po ic le njuriava; i dijea: mare, la giata me varda ‒ tant fit, che me sćiampa l schit.

Na dì i jia coi pastres, i aea 38 vace ‒ Passa n Signor e l domana. Tante vace aede pa? e ic ge respon: Tante, che autre tante, e la mità de tante ‒ se voi fossade n toro, vossa femena na vacia ‒ vos fi e vossa fia, n vedel e na vedela, ge n menciassa una a cent ‒ tante éle pa? studià ‒ contà ‒ e l Signor l’ è se n jit, mo i ge cridaa amò do: Sior conte, dale brae onte, dale brae strace, vesto che te sculace?

Dapò, passa na Signora, e i cridava do: Siora dal topè, polenta no ghe n’ è ‒ mo la fam la è tanto granda, che l topè va da na banda. Na dì, chest medemo sior l’ è ruà alò, che i magnava ciufa, biota te l lat ‒ e, co i l’ à vedù, i smaltava la ciufa col sculger su per i parees.

A veder coscì chest Sior l domana a un: Saste balar eh? e chest ge respon: Al par de mia sor ‒ dapò l Sior domana: Saste biastemar eh? E chest: Al par de n ciatier! Saste far l’ amor eh? Al par de chi da Vich! Saste i comandamenc eh? Naa! Dapò l varda na tousa e l disc: De chi ela, sta bela joena? e ela: Son de chi che son, e chi che me stima l’ è n coion! Dapò l la domana: A chi ge veste più ben? e ela: Chest voi no aede da saer! Dapò l Segnor l’ è se n jit ‒ e prest do i à bù la polmonera, i à cognù tor via, e ciavar it’, dut l bistiam ‒ e la ge è jita mal; i se à ndebità, e mpotecà, e i è jic n malora ‒ Chiò se veid, che l’ è vera chel che dijea i velges: Fora dela superbia, ven la meseria ‒ e coscì la è.

L tous po, l’ à sposà na pureta, mo devota, valenta e rencurenta; i à fat soe noze a chiet ‒ e i se volea ben, e i jia d’ acort ‒ i dijea: A rejon de pera aent, fajon sorì ‒ i era contenc. I à bù doi fies, n toset e n toseta ‒ pena i è stac mingol granotoi, i era feruscoi e parossenc ‒ e co i è stac più gregn, i jia past ‒ So mare ge fajea valch da disnar, e po la ge dajea n panet per un, e la dijea: Jivane jivane fantolins, la marena la è stremenada fora

Peres pastracei, fora per chisc pecei;

Demò disnar e cena ‒ duto l dì nia da marena, E da marendel, barba de pecel!

L’ era chisc doi tosec, che ciantaa coscì, mo, pena i à vedù l Sior i à tajù, e l toset l’ à tout ju l ciapel ‒ E l Sior l disc: Aede pa bel far eh? E ic disc: Sì sì ‒ Tante vace aede pa? De le nosse, i disc, n’ on cater ‒ e trei del barba, fra de nossa mare ‒ le on demò a vardar ‒ E l disc: Che ciapade pa? Oh nia nia, i disc ‒ L’ è puret, e no l’ à nessugn ‒ e noi, tant n vardon pa cater che set. Dapò l disc l Sior: Valenc valenc ‒ stajè ben ‒ E ic: Si, nce voi, fajè bon viac. Na dì l capita ntan che i cenava ‒ e l disc: Bon pro ‒ e ic: Grazie ‒ se assane valch de bon, dijassane: Se n volede con noi ‒ Dapò l disc al toset: Sasto balar eh? E chest: Na vedé Segnor! E ala toseta: A chi ge vesse più ben? e ela: Al Signor Idio e ala Madona ‒ E po? l disc: e ela: E po, a mi pare e a mia mare ‒ Bon bon, l disc. E po l veid na pegna de scorza, e l disc: Che aede pa te chela pegna? e i disc: Frae e cialveise. ‒ Éle bone eh? Oh sì, i disc: bele madure, le on coete anché ‒ E el disc: Che volede pa sun dotrei? E ic: Nia nia ‒ tolevele dute ‒ tolè tolè ‒ E el disc: Per nia no le voi ‒ e l slargiava n fazolet ‒ E l toset disc: Toleve pegna e dut, le stasc più fresce ‒ giò me n fae ben n’ autra, doman ‒ E el ge à dat n fiorin ‒ E po i ge à bossà la man e i disc: Divelpai.

Co l’ è stat demez, i è jic da so mare, e i disc: Vardà mo, che che ne à dat che Sior, per dotrei frae! ‒ e ela: Ge aede pa lingrazià eh? e ic i disc: Osc.

Canche l’ è stat via n pez, ven l Sior n ciasa, e l domana: se i ge lassassa jir l fì famei? e i disc: Noi, a zeche tai, faron ben ‒ Sì sì ‒ che l vegne pura.

Dapò l’ è ruà alò, e l fajea tant delvers, che duc ge n volea ben ‒ I aea na fia soula, chisc siori ‒ e i disc: n mior che chest no la n’ pel sgiapar ‒ ge la dajon ‒ E ic ge l’ à data, e el lʼ à touta, e l’ è deventà patron ‒ Dapò l’ à didà i sie, e i è stac duc al noel, e i à vivù amò n gran pez ‒ bie contenc.

Nisc velges dijea ic:

Fora del far bel inpont, e del sparagnar Ven la fortuna, schè l’ aga fora del mar ‒ e coscì la è.