Descrizion de la procescion da Sèn Vit

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Descrizion de la procescion da Sèn Vit  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

Descrizion de la procescion da Sèn Vit


Le feste da Sèn Vit duraa trei dis e le vegnìa solenisade dalvers. No demò la jent de duta la Val de Fascia, ma ence chela de le valade vejine prejempio dai Fedomes, da Neva, da Val de Sènt Nicolò, da Dier e parscin da Fié i vegnìa co na crousc con sie preves, co la mùsega e coi confalogn e bandiere. (Coche se pel lejer tel liber de gejia a Dier.) Dute le majon olache passaa la procescion era zirolade sù con dasce, fiores, garlande, cadres e bandiere. Ndana la procescion sgolaa le bandiere, le mùseghe sonaa e i mortai fajea rendenir Vael e Mugogn. Dut prometea beleza e devozion e gra vers chela Sènta veriera, che tante da le oute à didà nesc peres veies contra l nemich. Da le nef dant mesdì vegnìa i fascegn n procescion da Sèn Jan nsu vers Sènt'Uliana, con bandiere, confalogn e bande. L piovan portaa sot l ciel l Santiscim e dò de el jìa duc i preves de Fascia. I foresć nveze partìa da la medema ora sa Sènt'Uliana e i vegnìa njù ence con confalogn, mùsega e bandiere, ma nveze de portar l Santiscim, i portaa la statua de Sènt'Uliana, e na part di preves jìa dedò, e na part tedò chista. Apena che le doi procescion se scontraa, jìa i confalonieres e i bandierai dal Santiscim e i lo zircondaa. La procescion di foresć dajea de outa, coscì che ruaa chisc per prumes te gejia, canche dapò ruaa ite l Santiscim ciantaa i foresć: "Erlöser der Welt". E i fascegn restaa te la part tedò te gejia. Dò messa grana e la bela pardicia vegnìa fora mpruma i fascegn, e dapò i foresć, coche i é vegnù sa Sènt'Uliana coscìta i jìa n procescion nju, demò che ades jìa dant i fascegn e tedò i foresć. I jìa duc dessema scin ja Fraie (Vich), olache l piovan dajea la benedizion col Santiscim. I bandierai e i confalonieres foresć jìa ndò dai sie e dapò i dajea de outa e i portaa la statua sa Sènt'Uliana. I fascegn nveze jìa a Sèn Jan.

Dapò se troaa duta la jent sa Vich per se devertir e per tafiar e slapar fin che i era teisc. Per devertiment i fajea ogni sort de jeghes, prejempio: i jiaa ai zogn a cafez, a tiradeit, a se uzar, a se corer dò, a se uzar, a corer per la venta, a tirar te corde, a sutar aut o dalonc, a le carte o che i jìa a vardar la comedia. Chi dis begar no se vedea e duc vardaa che le feste passe n bela armonìa. Canche fra l'an valgonder se vedea che scomenza na bega, se dijea per studarla: "No rejonar più de chist, rejonon de le feste da Sèn Vit, che a vederle, ogni cher à abù gust. I fasc ben amò anchecondì festa l dì de Sènt Vit, ma la sagra no la é più scì bela desche chisc egn.