Da Moena a Trent

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Da Moena a Trent
by anonim ladin
grafia moderna
Da Moena a Trent


L'é trei dì che son a Trent
en te mez a chesta jent;
fin ades no é abù da far
che a bever e a magnar.

Son restà mez encantà
a veder sto mescedà.
Ma sentì che bela scena
a vegnir ju da Moena:

Son partì dal mio paes,
de polenta sgionf e tes;
canche son stat sote l Forn
ere ciuco e mez storn.

Caminave e l'era scur
punf col ciau en te n mur!
Son ruà fin a Pardac
strach e mort del mio viac
e scomenza n temporal,
n'é ciapà pien n stival.

Ma n pech sote Juan,
che l se ciape sù n malan,
vegn me encontra n lazeron,
con n tant de pantalon!
a veder chel bel segnor,
che l n'à fat de ogne color,
giö ge mole n mostazon
che te l mane a rutolon.

Porca bestia!… son ruà
finalmente ja Pancià.
Ere alora scì famà
che pareve desperà;
Me n vae int en te n hotel
e me magne mez vedel.

Po, chigiò l'é stat l bel:
me comane n barijel
de chel bon che l fa vegnir
gola prima de l sentir.

Vegne fora ciuco e storn
che me n jive a rutolon.

A ogne möt come che jìa
giö me mete ancora en via.

Vae, camine, dut te n colp
giö me veje aló la volp.
ma ge daghe na peada
che la pete sote strada.

Oho dapò te n dì e mez
son ruà a Ciavales
e a la fin de la giornada
son montà n te la ferada.

Con cinch ore e ancora n'ora
son ruà enfin a Ora;
e da Ora, desche l vent
te doi ore sion a Trent.

Zeberchie