Contìe fasciane

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Contìe fasciane  (1858)  by Giovanni Battista Zacchia,
ladin brach
grafia moderna

Contìe fasciane.

N'outa era n cialié. Chest aea jà lurà trepes egn te so paìsc. G'é vegnù l'estro de jir per l mondo. L ciapa sù e l se n va. Canche l'era jit trei dis l'é ruà da sera te na ostarìa. Vegn l'ost e l domana, che che l volessa, l'à dit che l volessa na supa e da dormir. Ma l'ost à dit che no lo pel lasciar, perché l'é dut pien ma cassù fossa n ciastel, ma laìte nesciugn no se fida dormir. Dapò à dit l cialié: lasciame jir dapò vedarede se me fide scì o no. L'ost à dit che scì bolintiera.

Canche l'é la pruma sera l se tol l curam e l martel e l va sù, l se impea la lum e scomenza intorn le nef a lurar. Canche l'é intorn le doudesc vegn cater giganti, un più gran de l'auter, e scomenza a ge dar che l sanch sutaa ben aut. Ma el no rejonaa na parola (l'aea rejon, se l rejonaa na parola l'era mort). Infati i ge à dat infin l'Aimarìa, e i l'à lascià ló più mort che vif. El se strascina sù e varda fora per fenestra. Che veidel?

Te mez l'ort era n poz e laìte l'à vedù un ciaf de na bela tousa, che ge cignaa sù. L va jù e sta tousa, che era na fia de n re, à dit, che se l resiste amò doi dis ela sarà librada e so sposa. E ades l vae sù e l se onje con chest ont. L'é sobit doventà san. Dut l dì l'à fat l'amor con chela tousa. Canche l'é not l se prepara endò a ciapar le legnade. Canche l'é endò le doudesc i vegn da nef, e scomenza a ge dar amò de più che l'autra sera. Ma el no rejona na parola. Canche i ge fajea polit mal, l pissaa a la tousa.

Demò che i e stac demez, l se à ont e l'é endò stat varì. L'é jit dapò jun ort. La tousa era con mesa la vita fora de l'aga. Canche l'é stat la terza not i é vegnui de vintecater e i ge n'à fat de ogni sort. In ùltima i l'à trat te n busc pien de cortìe. Cinch ore l'é stat ló mez mort, dapò àl scomenzà a se strascinar sù e l se à ont. Canche l'é stat varì l va jun ort e l veit la prinzipessa che va a spas. Dapò i é jic a tor na caroza e i é se n jic a far le gran noze.

E dapò i à fat na noza e n nozon.
E na bela gran cena
E i me à trat tel comedon
N os, che amò l me remena.
Chel ciastel se l pel amò veder.

J.Z.