Come e percié che sʼ à formé le glac de la “Marmolada”

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Come e percié che sʼ à formé le glac de la “Marmolada”
by anonim ladin
grafia moderna

Come e percié che sʼ à formé le glac de la “Marmolada”.

Lejenda fodoma.


Tan de oute, se sent a conté velch, che no fossa da podei creie, ma chëst che mi ve conte, no demé lʼ é da podei creie; ma l é ence velch da vedei! se no, no me fidesse a l scrive nte l giornal!...

Mi scrive come che l’ é sentuda; come che i ne l’ à tramanada fin al nost temp.

El percié, che i la conta, e l é juda coscita ognugn el capirà, se lʼ é n frëgo da cristiegn!

En zacan ‒ per scomencé con n bon Fodom ‒ lʼ eva na vedova da Laste, che l’ ava de biei e bogn prei su la Marmolada. Per chi che i é stei su, e che i à nou, ieva da chëla pert, che vegn su desteis verso el liech de Fedaia. Lʼ eva i plu biei prei de dute le mont, ‒ i dijëva ‒ e chin che i parons vivëva da bogn cristiagn, e i osserváva el preceto de la Gliejia de no laoré, ma santifiché la festa, iʼ ava dignora fat en mucio de bel e bon fegn, e i se tigniva trop bestiam, e arlevé su na gragn fameia duc sagn e contenc.

Canche i fioi e le fie, i é vignus gragn, e sua mere no nʼ eva plu bona de jì con lori a fè ite el fegn el meis de agost, su sti biei prei dela Marmolada; l é suzedù chël che a dé origine a sta lejenda.

El 15 de agost, el di de Santa Maria Maiou (Assunta) ‒ no me recorde plu preziso de ci ann, ma mossa ester begn da nen pez! ‒ sti fioi, nveze de se n jì a cesa la sëra davant, a fè la festa come duc i bogn cristiagn; ‒ che sua mere la i spetáva, e la i ava come d’ usanza, preparé na bona cëna; e lʼ eva stada duta not e dut el di davò, co nen festide da no ve dì ‒ lori, nveze, i eva restei lassù a laoré, e i ava restelé dut el di de Santa Maria Maiou; per poura che davò vegne ruo temp, tant desfidenc i eva stei!

Canche i Fodomi de Mont de Fopa, e chi jovegn de Mont de Ornela, che i eva jus ju de mont a scouté Mëssa; e da sëra i eva tournei sa mont en perfeta letizia de spirito, per avei santifiché la festa dela Madona; e i eva ence ruei sun Padon e sun chi spic a cialé ntourn, i à bù vedù che chi da Laste via la Marmolada, i ava laoré duta la festa e i finiva de restelé i é restei tant adolorei per la profanazion dela festa dela Madona, che i à scraié via duc a una con tant de ousc che i ava: La Madona ve ciastieia, la Madona ve ciastieia che éi laoré n Santa Maria Maiou!... e chi crëp d’ intourn a se ripete: la Madona ve ciastieia, la Madona ve ciastieia! che l eco no finiva plu…

Chi da Laste, ‒ nveze de se demostré pentis, che magari dut ie podëva ester perdoné ‒ con en aria de sfida i responëva: Santa Maria Maiou decà, Santa Maria Majou delà! ntant nos on el fegn nte tabià!...

Lʼ eva apëna finì l eco de sta sfida, che via la Marmolada lʼ à scomencé a nevei e garnisolé, come che no i ava mei vedù fin nlouta; e l à seguité dut isté, dut autonn e dut inviern… e d’ aisciuda la nei e la glac no se nʼ é plu juda! e da nlouta nca lʼ é dignora restada e lʼ é ncora da vedei…

Coscì i à bù origine le glac dela Marmolada: e ence la bela osservanza dei Fodomi, de no laoré la festa; e manco che mei, la festa de la Madona.