Ciaslea

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Ciaslea  (1912)  by Hugo de Rossi
ladin Brach
grafia moderna

Ciaslea


Se chiamaa n ciastel te Fascia, olache l'é stat no se sà dalvers più, parché no se veit più le roine. Ma se se conta, che l sie stat sun chel post (piaz) , olache aldidanché se troa la gejia de Sènt'Uliana. Da aló se pel vardar per duta la val, donca n bel post per osservar, che che suzet te la valada. L'era n gran e bel ciastel con trei tor. Chiste le era unide con mures auc. Da de fora se vedea demò i bochieres (pìcole fenestre) per tirar le frize al nemich. Daìte l'era palancìe che unia le tor. Chisc i era piegn de massarìa da vera, per ejempie frize, arciogn, tiratoi, lance, rajae coscì via. Le trei tor le significaa le trei val Fascia Livinarlonch, Neva e Val S. Nicolò. La più gran tor l'era chela de Fascia, che era depenta coi colores śal e vert, che l'é amò i colores del confalon da Vich. Te mez la cort de chist ciastel se vedea n cuert sun cater pagina:93 pile grosse, corì con aóstole. Aló se mantegnìa dì e not n gran fech che no fidaa mai jir fora. Te chist ciastel stajea de ciasa duc i sorastanc e i etres caporiogn de le val confederada. [...] Cater pasc sot i mures del ciastel (scomenzaa) l'era la cortina de chi feudi. Ló no vegnìa scaji nia regoet, i pré restaa nossec, parché i nosc veies i cardea, che chel pàbol fosse agioch (desché sacro, sentificà). E po ju e ju l'era tombe e boschec da pins, jeneivres e scinamai de screpins, de chegozes e valch avez. Chi ciampes i à amò anchecondì inoms moec, per ejempie ciamp Lucres, ciamp Aro, ciamp Salu, vara dai fiores, vara Sonsinai, ren Scupio, col de moel e coscì via. Apede de chist ciastel l'era Vich, n bel e gran paìsc, con cater cisterne per l fech, che l'é rodolà ju per chi crepes te ruf de gejia. Le majon le era basse basse e i mures torogn e zenza mauta, le fessure le era stropade con muschies e tera, l cuert l'era fat de arbugn e rames. Sul fregolar, fat con cater o cinch sasc, ardea dì e not l fech, parché nlouta no l'era sorì de far fech. I cognea sfrear doi legnes, fin che la fórfola se tizaa. Ciamins no i n'aea, l fum passaa fora per le ciutee. Ntorn ai parees stajea i banches de sas. Te mez stua formaa na lasta sun cater sasc l desch. L celor l'era a reout e bot. N pìcol busc demò scì aut, che se cognea strisciar ite sun duc cater, servìa per usc.