Ciantia por Nanü gnüda

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Ciantia por Nanü gnüda  (1913)  by Giuvani Irsara
ladin badiot
grafia moderna

Ciantia por Nanü gnüda scrita a Arco al pröm de jená dl 1913 y sonada sö ai mituns dl Tarina en Pescol da so berba Don Giov. Irsara.


1.
Sö mituns y fora de let
Jön stüa ma saltede.
Chël ch'á indos la bela braia
Deura la lada cun la tenaia.


2.
Mo lascete dlaurela, fá n pü' bel
Zënza te sciampa pa vicel
Sc'al é pa spo valgügn che scraia
Poste pa 'ci te fá tla braia.


3.
Os atri intant ciareme ma fit
Y arcuncesse do mësa it'
Incö, savëis', él pa Nanü
Porchël ne tomede ma no söl cü.


4.
Sön mi sciurot (fabló), ch'é fat de faü
Se soni sö sëgn val' danü
Sce metëis ma dër bel os averda
A d'atri spo m'un val' na merda. ‒


5.
Ciarede mo ci ch'al m'á porté
Gejú Bambin en Nadé!
A os se le dái sëgn por bambuna
Impede na pücia bel torona.


6.
Pipes, flasces, chefri, papes
De vigni sort, madër no sapes
Y le plü bel m'ái bele dé ia
Chël ne pói plü mené en Badia.


7.
De te patüc nü a Pescol
Metele tla bocia, jö tl col
Al vá pa jö tan bel saurí
Ch'al se vëgn pa finamai da rí.


8.
Jide spo fora insom la para
Scraiede jö a chi de Jusciara
Ch'ai vëgn pa sö a se tó le patüc
Denant ch'al ciantes le pröm galüc.


9.
Dles nusc n déi ma cëntecinch
Da cogoré jön parincinch
Da les trá en ia y ca por stüa
A les rumpí cun la maciüa. ‒


10.
Co l'ëis pa spo cun l'imparé?
Mëss la uma bruntoré?
O no no fajele ma ion
Spo s'ól pa bun dër Siur Caplan.


11.
Fajede ligrëza al Bambin ‒
Ch'é mort en crusc por nosta fin ‒
Cun l'imparé, cun l'ester prosc
O spo restëis' pa blanc y rosc.


12.
Y Paternostri da doman
Dijede ma sö dër bel y plan
Y do cëna la corona
En dër beles y dër bona.


13.
I mituns che dij pa ion
I Paternostri da doman
É pa benedis da Dî
Chësc él chi che mai che sá da se dí.


14.
Mo mituns, lascede ch'i se dijes
Sce orëis rové sön Paraisc:
Ciantede a pënch a de bi vicí
Mangess' assá spo cajincí


15.
Scricede damat cun chi agní
Godessela ma cun chi vidí
Tomede datrai injö de na si
Sce orëis, ‒ podëis' tomé te fistí


16.
Tirede dër alt spo i ciapí
Plü alt ch'ai jora i vicí
Y riessela tan, che stlopëis dal rí
Ha ha, hu hu, he he, hi hi.


17.
Scarzede la braia, ch'al ne mancia le fi
La uma pó bëgn s'la cují
Porchël degügn ne stá a sćiampí
Che la cossa ne vais mal ne pói nia scrí.


18.
ʼCi fossel spo a mené en aurí
chi ch'ó savëi döt cant damí
Da chi ch'an mëss pa tres s'aldí
Ch'al é ma ëi che pó capí.


19.
Tofesse i ciüfs che se pé dër bi
Fajede ma döt che fajëis saurí
Mangé magari ince cun le badí
Porchël ne messëis' pa no morí.


20.
Chësc döt, mituns, ne n'é proibí
Y n'ëis pa bria de s'un desdí;
Mo guai a os sce fajëis d'apié
Cun chël ch'an dij ‒ ch'al é picé ‒


pagina:191

21.
Dal picé sciampede dassënn
Porcí ch'al vëgn pa dal malan
Y chësc s'ó trá jön funz dl infer ‒
Au ci crusc ‒ por uma y pere.


22.
Sce gnisses ite a me ciafé
Dé s'oressi de bun café
De papes duces na gran bëna
Bela colma, bela plëna.


23.
Y sëgn adé mituns, mitans
Saltéi ma ite cun trames les mans
Tolessun ma de chi gran bociuns
A odëi sc'ai se plej bëgn chisc bocuns.


24.
Chësc patüc ne tëgn pa tan
Insciöch'i soni, insciöche le pan
Porchël mangele ma bel atira
Ne ciafëis' no ria cira.


25.
Mo ê ‒ sc'al nes foss pa nia a scüsa
Fajede na burta burta müsa
Y déi döt cant a osc porcel
Chël bëgn s'le mangia pa bel snel.


26.
Porvede ince os a scrí en rima
Jide ia en tiac a se dô na lima
Spo snizlede y limede
Chël ch'ëis fat, a me spo menede.


27.
Ticca, tocca, ticca toch!
A insciö jissera bëgn a floch
Ciantela sö a chësta moda
Fajede ma jí dassënn la roda.


28.
Iö s'l'á cuntada, s'l'á ciantada
Sö la storia de chësta lada
Y ci che le berba s'á pa dit
Vel pa plü co n te ri schit.


29.
Sëgn aroeder os mituns!
Da d'aisciöda s'odaruns'
Sc'i varësci da chësta mia
Burta y ria maratia.


30.
Da d'aisciöda ch'é tan bela ‒
Canche tolëis pa fora de sela
Canch'i n'á plü tan la tos
Ch'i sun tl müs indô n pü' ros.


31.
Canche sorëdl dá bun cialt
Che la nëi s'é trata sö alalt
Y che l'erba vërda crësc dassënn
Sön chëres pares y jön le plan.


32.
Canche la uma sapa t'urt
Tira fora döt le burt
Y ch'an sënt chël bun odur
Dl pan frësch, che cöj te furn.


33.
Canch'aldis le cuch ciantan
Chi pici agní s'un scricia ion
Y de beles flus florësc ti pra ‒
Ince le berba spo gnará. ‒

Y gní vëgni pa dassënn
Gnide ma incuntra dlun' saltan
Dala ligrëza spo pituns'
Y trá tiruns' de gran beriuns.


35.
Le pere, ci laorel sëgn?
Fejel lëgna, taiel fëgn?
Y la uma do la jopa
Firera lin o firera stopa?


36.
Oréi ma bun, stiméi atira
Sc'orëis avëi n pü' de manira
Ch'ëi n'ais mai bria de tó la röta
Zënza sëis' pa da pacöta.


37.
Chësc ne diji pa ma iö
Idî comana pa insciö
A stimé é osc debit
Mo ëis pa spo ince gran mirit.


38.
Ch'ai ne se fejes me de vënter chisc bocuns
Che restëise dër sagns y dër intuns
Che gnëise düc gragn insciöche te lersc
Da gran rames y bi stersc.


39.
Che sëise dër bugn da imparé
Cancalé spo da lauré
Che sëise dagnora da orëi bun
Che fajëise spo ion en oraziun


40.
Che rovëise n de sö alt en cil
Söinsom ‒ toch dlungia San Michil
Chësc döt s'augüra de cör le berba
Che n'á no bafi y no berba. 

Übersetzung[1] Das Gedicht Ciantia por Naunü (Neujahrslied) hat Giuvani Irsara in Arco geschrieben, wo er sich wegen seiner Krankheit (Tuberkulose) aufhielt. Es besteht aus 40 Strophen zu je 4 vierhebigen Versen im Paarreim. Dazu kommt eine vierzeilige Einleitung:230 Neujahrslied. Wurde in Arco am 1. Janner 1913 geschrieben und in Pescol den Kindern des Tarinna aufgespielt von ihren Onkel Hw. Giov. Irsara.

1.
Auf ihr Kinder und aus dem Bett,
Lauft in die Stube hinunter.
Wer die gute Hose an hat,
Offne den Hosenschlitz mit der Zange.
2.
Doch lass dir Zeit, mache es richtig,
Sonst fliegt das Vogelchen davon.
Wenn dann jemand schreit,
Riskierst du, in die Hose zu machen.
3.
Ihr anderen schaut zu mir her
Und setzt euch hinter den Tisch hinein.
Ihr musst wissen, heute ist Neujahr,
Doch erschreckt nicht dabei.
4.
Auf meiner Flote aus Holunderholz
Spiele ich jetzt fur euch ein neues Stuck.
Nun musst ihr nur ganz artig aufpassen,
Die anderen geht das einen Dreck an.

  1. Bernardi- Videsott Geschichte der ladinischen Literatur p. 318